La Guàrdia Civil admet que utilitza un arxiu supersecret per triar qui entra en un aeroport

El servei d'informació de l'institut armat reconeix una de les funcions més visibles del sistema SINVES-Aquila

Decidir si determinada persona pot pujar a un avió o no o si pot entrar en el que es coneix com la zona de seguretat, d’un aeroport, per exemple. Aquesta és una de les funcions de l’arxiu SINVES-Aquila. Una base de dades supersecreta que és la joia de la corona de les tres poderoses Unitats Centrals Especials del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. De fet, l’institut armat va reconèixer l’existència d’aquest arxiu el passat mes d’octubre, sense donar-ne gaires detalls i gràcies a una pregunta parlamentària del diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu.

El ministeri de l’Interior va definir el SINVES-Aquila com un “sistema informàtic” que serveix per accedir al “fitxer FGDO-T03” i que està “comunicat” a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Aquest arxiu es va crear el 4 de gener del 1997 i inclou, segons fonts de la Guàrdia Civil, noms de persones que hagin tingut alguna relació o de les quals es tingui la sospita que puguin participar en activitats subversives, com ara anarquisme moviments que considerin antisistema o delinqüència organitzada.

El passat quatre de desembre, però, el ministeri de l’Interior va fer alguna confidència més sobre aquesta base de dades envoltada de misteri. També arran de diverses preguntes parlamentàries d’Iñarritu sobre les seves funcions i usos per part de l’institut armat. En la nova resposta parlamentària, a la qual ha tingut accés El Món, el ministeri de l’Interior assegura que és un “sistema” que tècnicament serveix per “realitzar anàlisis de risc, valorar i prevenir possibles amenaces d’origen terrorista i/o de formes greus de delinqüència organitzada que es puguin produir”. En definitiva, el ministeri que dirigeix Fernando Grande Marlaska insisteix que aquesta base de dades “només s’utilitza per fer anàlisis de risc de potencials amenaces” però “no emet cap tipus de resolució administrativa”.

Ara bé, el mateix informe lliurat al parlamentari abertzale admet que s’utilitza, fora d’un control judicial o fins i tot, administratiu, per vetar l’entrada a un avió o a la zona de seguretat d’un aeroport. És a dir, que s’utilitza com a eina discrecional, segons amb quin concepte estigui fitxada la persona en qüestió al SINVES-Aquila. Per exemple, el ministeri exposa el cas dels aeroports, a qualsevol zona de seguretat, o l’accés a un vol. Així, la Guàrdia Civil relata en la resposta parlamentària que aquesta mena d’accessos estan sotmesos a un procés “d’avaluació d’idoneïtat”. Un test que estaria establert en una resolució administrativa de l’1 de febrer del 2019, signada per la Secretaria General del Transport que actualitza el Programa de Seguretat Nacional per a l’Aviació Civil i que estableix el procediment per “verificar els antecedents” de qui vulgui passar, volar o fins i tot treballar en un  aeroport.

Segons el servei d’informació de la Guàrdia Civil, la “comprovació d’antecedents personals” es defineix com una “comprovació registrada de la identitat de la persona, inclosos els antecedents penals, com a punt de l’avaluació de la idoneïtat de l’individu per tenir lliure accés a les zones de seguretat”. Tot i aquesta concreció, Interior recorda que la “legislació estableix la necessitat de valorar no només els antecedents penals de la persona, sinó també “altres tipus de circumstàncies que puguin suposar un risc per a la seguretat de l’aviació civil’”. Així mateix subratlla que cal incloure “la informació d’intel·ligència i de qualsevol altre tipus de què disposin les autoritats nacionals competents, que aquestes considerin pertinents a l’objecte de determinar la idoneïtat de la persona i que puguin suposar un risc per a la seguretat de l’aviació civil”.

En base a aquesta legislació, el ministeri de l’Interior reconeix que la “Guàrdia Civil realitza anàlisis de riscos que puguin afectar l’aviació civil”. Unes anàlisis que inclouen passar el nom de la persona en qüestió pel sedàs del SINVES-Aquila, per determinar o decidir si amb la informació que s’hi troba es pot considerar una potencial amenaça o no, sense argüir-ne els motius i sense emetre cap resolució. De fet, els ciutadans no poden consultar lliurement aquesta base de dades: Interior al·lega que “hi ha limitacions de la mateixa llei de protecció de dades” i fins i tot terminis temporals per poder emetre les consultes.

D’aquesta manera, se li van veient les orelles a l’arxiu de noms que guarda amb zel la Guàrdia Civil i del qual queda poc clar el control i la gestió. Aquest reconeixement d’ús per fer un cribatge del personal que pot treballar, o simplement accedir, a un vol o a una zona de seguretat aeroportuària és una de les moltes funcions que se sospita que té aquesta base de dades. Iñarritu ja ha avançat que continuarà furgant fins esclarir les seves diverses funcionalitats i treure’n l’aigua clara de quin a control se sotmet.

 

La segona explicació parlamentària sobre l'arxiu Aquila Sinves

La segona explicació parlamentària sobre l’arxiu Aquila Sinves

 

Comentaris

    josep 14/12/2020 9:16 pm
    i de l,imam de ripoll no hi ha dades o es que laguardiasivil es complice de l'atemptat. españa es un estat assassi.
    Nuria 14/12/2020 9:22 pm
    Quicuuu! Qué bé que t'aniria a tú aquesta BBDD i al iñarritu per Triar entre Bons i mals catalans!mare meva! Has descobert l'or! jajaja. Senyor quicuuuu...Creus q això es noticia! Aquesta BBDD la té qualsevol policía que té com a funcions controlar la seguretat d'un aeroport! Com la té frança, Bélgica, Dinamarca, Alemanya.... Lo que sería greu es que aquesta BBDD estigués en Mans de "periodistes" com tú o de tararts com tenim molts a Catalunya i la resta d'Espanya. Ja pots descans
    Ehem ! 15/12/2020 10:27 am
    Un arxiu supersecret... s'anomena Villarejo ? Us sona ?
    Pol 15/12/2020 10:32 am
    La transició espanyola de la dictadura a la democràcia, deixà d'ésser una transició per a esdevenir l'statu quo espanyol postfranquista fa molt de temps, de fet ni l'exèrcit ni la cúpula del poder judicial han fet durant els darrers 42 anys cap transició a banda de maquillatge, ens han aixecat la camisa durant dècades dient-nos tot el contrari.
    Ha ,ha, ha 15/12/2020 10:51 am
    Molt bo el de l'arxiu Villarejo. Espanya i de rebot el nostre país, fa molta tristesa però, cal riure de temps en temps. Ànims, república catalana.
    Dani 15/12/2020 11:24 am
    "antisistema o delinqüència organitzada" caram, aquets són els del PP!
    Ricard 15/12/2020 12:32 pm
    En democràcia no hi ha excepcions en els arxius... ni policies militars per a civils. Amb la guàrdia militar tot fa un tuf antidemocràtic.

Nou comentari