Tres dies de dol a Rubí per la mort de Neus Català

Des d’aquest dilluns i durant els propers tres dies, les banderes de l'Ajuntament de Rubí onegen a mig pal en senyal de dol
Neus Català
Neus Català | ACN

L'Ajuntament de Rubí ha decretat tres dies de dol per la mort de Neus Català, darrera supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück, que ha mort aquest dissabte amb 103 anys (vegeu notícia). 

 

Tot i que va néixer a Els Guiamets, Català va viure durant 20 anys a Rubí, al barri de Les Torres. Des d’aquest dilluns i durant els propers tres dies, les banderes de l'Ajuntament onegen a mig pal en senyal de dol.

 

L'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, proposarà que la Taula local de la memòria històrica, un òrgan de participació que reuneix representants dels grups municipals i entitats relacionades amb aquesta temàtica, com precisament l’Associació per la Memòria Històrica Neus Català, historiadors/es locals i personal tècnic de l’Arxiu i del Museu Municipal, porti el nom de l'última supervivent catalana del camp de concentració nazi.

 

Neus Català amb el vestit d’interna al camp de Ravensbrück amb el seu número de presonera: el 50446 | Nuvol.com

 

Sobreviure a l'infern

Neus Català i Pallejà va néixer el 1915 a la localitat d’Els Guiamets. Va diplomar-se en infermeria el 1937 i va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat de la UGT. A l’inici de la Guerra Civil (1936) es va traslladar a Barcelona, i en 1939 va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes cap a la colònia Las Acancias de Premià de Dalt. En el seu exili francès, va participar en la resistència juntament amb el seu marit i es van encarregar de la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, a més de donar refugi als refugiats polítics.

 

Català va ser delatada a les autoritats nazis el 1943 i va anar a la presó de Llemotges (França), i l’any següent la van deportar al camp de Ravensbrück (Alemanya). Des del camp de concentració, Català va formar part del grup Comando de les gandules, dedicat al sabotatge de les armes que es fabricaven a Holleischen. Gràcies al boicot, van poder inutilitzar més de 10 milions de bales i van fer malbé diverses màquines de fabricació armamentística.

 

Posteriorment, la van traslladar al camp de Flossenburg (Alemanya) i el 1945, un cop va finalitzar la Segona Guerra Mundial, va ser alliberada per l’Exèrcit Vermell. A partir d’aquí, va tornar a França i va seguir lluitant de forma clandestina contra el franquisme.

 

A finals dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades i va recopilar tots els testimonis possibles, que van desembocar en el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles (1984). Amb l’inici de la democràcia espanyola, va traslladar-se a Rubí, on va residir durant 20 anys.