Dory Sontheimer: "És important la memòria històrica per no cometre els mateixos errors"

L'autora de 'Les Set Caixes' i 'La vuitena caixa' ha omplert l'auditori de la Biblioteca responent a la convocatòria de l'Aula d'Extensió Universitària
Dory Sontheimer
Dory Sontheimer, autora de Les Set Caixes | N.E.

 

L'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler ha quedat petit amb la resposta ciutadana a la convocatòria de l'Aula d'Extensió Universitària. La ponent i la seva història així ho mereixia. Dory Sontheimer va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica. Els seus pares havien anat a viure a la Ciutat Comtal fugint de l'Alemanya de nazi. Després de la mort de la seva mare, l'any 2002, troba 7 caixes on descobreix la veritable història de les seves arrels. 40 membres de la seva família van ser exterminats dins d'una cambra de gas.

 

Un bon dia la seva vida fa un gir de 180 graus

Doncs sí. Quan vaig trobar tota aquella documentació de la nostra família centreeuropea. Jo preguntava perquè érem tan pocs i sempre em deien que havien mort a la guerra. Sí que als 18 anys em van dir que les arrels de la nostra família eren jueves però no en vaig saber res més fins que vaig trobar aquelles caixes i vaig començar a conèixer la trista història del segle XX, allò que va ser realment el nacionalsocialisme de Hitler i allò que va afectar la meva família i a milers de famílies.

 

Amb aquest descobriment imagino que ja es mira la història de manera diferent

Sí, evidentment. Em vaig dedicar a estudiar història contemporània a saber exactament com anava la “justícia” i com anaven els decrets a Alemanya i com va ser possible que una societat avançada com era l'alemanya perpetrés aquest genocidi que és el més gran que ha conegut mai la història.

 

Li va molestar que li haguessin amagat?

No, en absolut. Penso que va ser un acte d’amor infinit per part de la meva família, dels meus pares que no van voler mai que jo de petita tingués algun sentiment de dolor o de rancor, de ràbia, al revés, em van educar amb estimació enfront dels altres i el que sí que em van deixar és el legat de la història.

 

Què és el que més va sorprendre d’aquesta història?

Em va sorprendre com una societat pot manipular d’aquesta manera i això, evidentment, em va fer raonar molt i pensar el perill que tenim sempre d’estar manipulats.

 

Podria tornar a passar?

I tant, de fet està passant. Per això és tan important la memòria històrica, perquè la història ens fa veure el futur, ens ha de fer veure el futur i no cometre els mateixos errors que vam fer. Veiem tota Europa com s’estan aixecant els extrems de les dretes, veiem situacions com la dels Estats Units amb un dirigent que realment està fent unes mesures en contra de la immigració brutals. Per la part de l’Est, un Putin que també fa por i al nostre país mateix veiem com es manipulen les notícies, cosa que fa molta por també.

 

Quan veu que s’estan tornant a reorganitzar els grups neonazis què li passa pel cap?

Terror perquè penses que pot passar una altra vegada el mateix que va passa. Pot ser que les víctimes serien altres però que evidentment en moments de crisis econòmiques els populistes tenen una capacitat per manipular la societat i per això és tan important que des de les escoles, des de petits, els nens se’ls eduqui, se’ls expliqui i se’ls formi en la memòria històrica.

 

Els seus fills i néts saben la història familiar?

Evidentment. Tinc 3 fills i 9 néts i ells m’han donat molta força per poder explicar aquesta història perquè és difícil trencar el silenci.