Sant Joan, la tradició pagana que va adoptar el cristianisme

Aquest és l’origen d’una de les festivitats més esperades en el territori català
Les fogueres, un dels elements més característics de la nit de Sant Joan
Les fogueres, un dels elements més característics de la nit de Sant Joan | CEDIT

És inevitable pensar en Sant Joan i que ens vingui al cap diversos elements: fogueres, petards i coques. Però més enllà de la festa i la celebració que comporta aquesta data tan senyalada en el calendari català, és interessant saber quins són els seus orígens.

 

Tradició pagana

 

La nit de Sant Joan és considerada una de les tradicions d’origen pagà més importants. Les civilitzacions antigues aprofitaven el solstici d’estiu, és a dir, la nit més curta de l’any, que correspon al 21 de juny, per fer una gran festa. En ella no hi faltaven les fogueres en honor al sol com font de llum i de vida. La nit del 21 de juny, llavors, era considerada com una nit màgica perquè tothom podia espantar els mals esperits i treure’s del damunt tot allò dolent que l’havia acompanyat durant l’any, de la mateixa forma que es podien fer vots per atraure l’amor i la fertilitat.

 

A l’Edat Mitjana es van sumar els petards a aquesta gran festivitat. Un dels components principals dels petards és la pólvora, un element que sempre ha estat relacionat amb la guerra, però en aquesta ocasió es deslligava de qualsevol acte bèl·lic i s’utilitzava com a símbol de celebració i pels focs artificials.

 

L’entrada del cristianisme i el canvi de dia

 

Si la nit de Sant Joan se celebra en l’actualitat el 23 de juny, perquè abans es feia en la nit del 21? La resposta a aquesta pregunta la té la religió cristiana. En la Bíblia s’explicava que Zacaries, el pare de Sant Joan Baptista, va manar encendre una gran foguera per anunciar el naixement del seu fill. El cristianisme va voler que coincidís en el calendari la gran festivitat pagana de les fogueres del 21 de juny amb el naixement de Sant Joan i va assimilar aquesta tradició. És per això que Sant Joan se celebra la nit del 23 de juny i no coincideix amb el solstici d’estiu.

 

Malgrat aquest origen cristià, la realitat és que aquesta tradició és més popular que religiosa i Sant Joan s’associa a aspectes festius, com són l’inici de l’estiu, el final de curs dels estudiants, les reunions familiars i amb amics, etc.

 

Els rituals de la nit de Sant Joan

 

Amb les fogueres hi ha diversos rituals que es duen a terme per atraure coses positives. Segons diuen les llegendes, qui salta set cops per damunt d’una foguera o gira al voltant d’ella es casarà abans que acabi l’any; qui salta el foc atrau la bona salut durant tot l’any; qui camina descalç pel damunt de les cendres prevé les malalties; també es poden escriure desitjos en un paper i cremar-los en el foc per tal que es compleixin de cara al pròxim any...

 

A més, també  n’hi ha que no tenen a veure amb les fogueres, com és el cas de ficar-se al mar a mitjanit i saltar nou onades per tenir bona sort.