Jordi Vilalta, historiador local: "La història de Rubí es reflecteix en els seus carrers i places"

El col·laborador del TOT Rubí ha explicat els canvis que ha patit la ciutat urbanísticament
Carrer Xile, 1 de Rubí
Carrer Xile, 1 de Rubí | Cedit/Arxiu

 

L'historiador local Jordi Vilalta va oferir a l'Ateneu una xerrada que duia per títol 'Els carrers i les places del Rubí d'abans'. Prèviament a la conferència, però, el nostre col·laborador ens ha volgut atendre per aprofundir més en els canvis que ha patit la ciutat. Curiositats i anècdotes d'uns carrers que amaguen la història viva del municipi.

 

Pregunta obligada, com eren els carrers i les places del Rubí d’abans?

Rubí ha evolucionat molt des de l’època medieval fins ara i es podria dir que en aquella època era només l’església i les cases adjacents i després hi havia tot de masies pel voltant. Després es va formar un nou barri que era El Padró cap allà on hi ha ara el carrer Sant Pere i Sant Isidre i a poc a poc ha anat evolucionant al llarg del segle XVIII, sobretot segle XIX quan va créixer molt i aleshores es van formar ja nous carrers. S’ha de tenir en compte que molta part de Rubí pertanyia a la Marquesa de Moià, sobretot la part nord, i aleshores es van haver de demanar permisos per edificar nous carrers. Després van fer tot de plans d’urbanització, al segle XIX, i van aparèixer més, fins i tot passejos. És molt curiós el cas del carrer Fondo perquè el carrer principal de Rubí era Maximí Fornés al segle XIX i principis del XX i després el 1894 tot un seguit de cases del voltant del carrer del Fondo, que era l’actual passeig de Francesc Macià, es va reformar per fer-lo més ample. Fins i tot hi havia hagut botigues i tot però ara ja es va transformar en el passeig més important de Rubí, abans era Maximí Fornés, que era Sant Buenaventura. Després van anar apareixent més carrers, més places. A principis del segle XX hi havia 6 places a Rubí i a poc a poc, a mesura que va augmentant la població, sobretot a partir dels anys 60 o 70 sobretot és quan va créixer més, quan es van formar tots els barris de blocs de pisos fins a arribar a l’actualitat.


 

Eren millors els carrers i les places d’abans?

Home potser en el sentit que hi havia més arbres i menys contaminació de cotxes, no hi havia tant soroll però també la higiene deixava una mica que desitjar en aquella època. Tot té les seves coses bones i les seves coses dolentes.

 

Què se’n conserva avui en dia?

Es conserven cases modernistes de principis de l’època. Hem de pensar per exemple que l’època que més en parlem a la conferència és a partir dels anys 20, abans de la guerra, que es conserven cases modernistes, algunes botigues encara funcionen com Can Pallarols, la impremta Pallarols, algunes han desaparegut fa poc, hi ha el Casino Espanyol que es conserva també, poca cosa però el traçat mateix, l’itinerari per on van els carrers òbviament es conserva també. L’Estació Antiga, la plaça del Domènec que és la plaça Pearson que abans es deia plaça del Progrés i després va ser Pearson, en algunes cases també. El Passeig Pau Claris es conserva bastanta cosa com Cal Patilles, Can Arcs.


 

Creus que a l’hora de planificar o de pensar una ciutat és important tenir en compte com era en el passat?

Sí clar perquè també d’una banda hi ha una sèrie de regles i de lleis i també cal respectar els monuments més importants per això hi ha els plans aquests com el POUM i altres plans urbanístics perquè si estan ben fets, es mantenen una mica els valors patrimonials antics. Ara hi ha la tendència de fer carrers per a vianants que també està molt bé al centre de Rubí és una gran idea perquè així no hi ha tant de soroll i la gent pot passejar més tranquil·lament. Hem de pensar que fa 100 anys era com si fossin de vianants perquè la gent hi anava a peu i només hi passava algun carro, però la gent passava pel mig del carrer com si res, els nens hi jugaven. Després des dels anys 60 o 70 fins a l’actualitat ja es va transformar tot en carreteres, tots els carrers de Rubí.


 

Què és el més curiós de com ha canviat l’urbanisme a Rubí?

El més curiós és la gran expansió que ha tingut a la perifèria. Les voreres s’han quedat estretes també, hi ha molta més gent, Rubí va créixer excessivament els anys 60 i 70 i el que va passar és que es van haver de fer pisos ràpidament i, en aquella època, sense cap llei de planificació, i les empreses immobiliàries van fer el seu agost amb tota la gent que venia. Però jo crec que va créixer massa de pressa i hi ha hagut un centre amb carrers massa estrets i després una perifèria amb carrers més amples però amb blocs de pisos i no tan bonica.

 

Els carrers i les places amaguen històries i història de la ciutat?

Sí, és clar. La història de Rubí es reflecteix en els seus carrers i places perquè és on ha estat els elements més representatius de tot allò que ha deixat petjada a la història tot ha quedat reflectit en elements físics que es poden trobar als carrers i les places. Qualsevol edifici ens pot donar molta informació de com era Rubí. Cada carrer donaria peu a una conferència sencera parlant de cada botiga que hi havia.


 

Entrada del Mercat Municipal de Rubí als anys 60 - 70 a la plaça del Doctor Guardiet
Entrada del Mercat Municipal de Rubí als anys 60 - 70 a la plaça del Doctor Guardiet | GCMR