Ana Yepes, la primera cap de colla dona dels Castellers de Rubí

Amb només 21 anys, aquesta rubinenca és també la persona més jove a ocupar el càrrec
Ana Yepes, nova cap de colla dels Castellers de Rubí
Ana Yepes, nova cap de colla dels Castellers de Rubí | N.E.

 

La rubinenca Ana Yepes, té 21 anys i en fa 12 que forma part de la colla Castellera de Rubí. Ara, assumeix un nou repte que és ser la primera cap de colla dona i, a més, la més jove en ocupar el càrrec. Tota una responsabilitat però que afronta amb molta il·lusió.

 

Com va ser que et van nomenar cap de colla?

Com fa tants anys que formo part de la colla, fa uns 3 o 4 que vaig començar a ser ajudant de cap de canalla, fa dos que sóc cap de canalla i ara com havíem de canviar de junta i de tècnica i vaig pensar que em podia presentar i mira, va sortir que sí. Vaig buscar la meva tècnica i el meu equip i ho vaig presentar a la colla. La presidenta va donar l'ok a la meva proposta i la junta també.

 

Ets la primera cap de colla dona de Rubí, què suposa això per tu?

Home, primer de tot és orgull perquè va ser la casualitat que em vaig adonar perquè estàvem buscant per fer un escrit per publicar-ho i vaig mirar tots els caps de colla i va ser quan vaig veure que era la primera dona i a part la més jove. És orgull perquè és un canvi i ser la primera doncs, m’agrada.

 

Suposa més pressió per a tu?

Sí també però sobretot per ser tan jove. Perquè sempre han estat homes més adults, llavors suposa una pressió però ho faré el millor que podré.

 

Quines funcions has d’exercir com a cap de colla?

Juntament amb el meu equip haig de formar els castells, per una diada, els assajos i les sortides que fem, les caps de canalla munten les seves, el tronc la seva part, la pinya igual i jo els ajudo i anem mirant com ho fem entre tots. A l’hora d’una diada, principalment és cantar els castells i tens tota la responsabilitat.

 

Hi ha paritat a les colles entre homes i dones?

D’adults més o menys sí que hi ha igual. En la canalla sí que es nota més que hi ha més nenes que nens. Per exemple, al nostre pont de dalt hi ha un nen, bé dos, però un és molt petitet, però sí que normalment són més nenes que nens. D’adults més o menys sí que és equitatiu. A l’hora del tronc del castell sí que solen ser més homes, que també hi ha dones, nosaltres en tenim una, però cap amunt hi ha dones i cap avall homes. Però en general a la colla, tant els que pugen al castell com els que no, hi ha paritat.

 

En quin punt es troben actualment els castellers de Rubí?

Des de fa un temps estem molt bé. Feia uns anys que vam tenir una decaiguda però ara ja estem tornant a remuntar. Tenim molta gent nova i som com una petita família entre nosaltres. Ens portem molt bé perquè també fem sortides, fem colònies, fem calçotades, de tot. De castells també estem molt bé.

 

Les noves generacions també van augmentant?

Això va a temporades. Fa poc va venir una ‘onada’ de nenes petites però ara que ja han crescut, han vingut petites però ja no tantes. Per això va a temporades.

 

Intenteu transmetre que els castells formen part de la cultura catalana?

En alguns aspectes, sobretot amb els més petits sí, els intentem transmetre la importància de conservar una tradició com és aquesta per a la cultura catalana.

 

Què és el que més agrada fer als nens i nenes de la colla?

De tot però sobretot pujar és el que més els agrada. Hi ha alguns que els costa una mica però hi ha altres que no els aturem!