L'eixample del 'carrer Fondo', 1894-1895

Eixample del carrer Fondo
Eixample del carrer Fondo | Arxiu Roset

 

Aquesta setmana presentem una foto ben antiga de l’Arxiu Roset, del segle XIX, i que fou publicada al Butlletí núm. 42 del GCMR i el CER. No és cap carrer devastat per la guerra sinó que es tracta de les obres d’eixamplament del carrer Fondo, concebudes el 1879, però que no varen tenir la seva fi fins el 1895.

 

El carrer de Sant Antoni, tal i com es deia al segle XIX, era un carrer estret (de vegades fins a només 3 m d’amplada), fosc i insalubre. Amb prou feines hi passaven dos cotxes de cavalls. Per això popularment era conegut com a “carrer Fondo”, o bé, “carrer Vell”. I és que la via més important de la població, i la més comercial, era l’actual carrer de Maximí Fornés (que era anomenat de San Buenaventura).

 

Per tal d’eixamplar el vell “carrer Fondo”, que segons el projecte de 1879, havia de formar part de la carretera que aniria des de Molins de Rei a Caldes de Montbui, es van expropiar unes 70 cases entre l’aleshores plaça de la Marquesa a nord i el carrer de Sant Cugat (que encara té el mateix nom) a sud, a partir del qual enllaçava amb el carrer de Barcelona (actual avinguda de Barcelona).

 

Les obres foren costejades pel diputat monàrquic Alfons Sala, per la qual cosa el nou vial s’anomenaria “Paseo de Alfonso Sala” . El nom es va canviar el 1914 pel de Rafael de Casanova,  però va tornar a ser dedicat a Sala durant les dictadures de Primo de Rivera i de Francisco Franco.

 

A partir de principis del segle passat s’instal·laren molts comerços i hostals i va constituir la principal artèria ciutadana, fet que s’ha mantingut fins a dia d’avui.