La Biblioteca Popular als anys 50

La Biblioteca Popular als anys 50
La Biblioteca Popular als anys 50 | Aportada per Antònia Montmany

 

Aquesta setmana presentem una fotografia dels anys 50, aportada per Antònia Montmany i d’autor desconegut, publicada al llibre L’Abans (2002), on es pot veure l’interior de l’antiga biblioteca popular de Rubí. A l’esquerra del grup de persones està Antònia Montmany mateixa, que en fou la primera directora, i al seu costat Ramon Manzanares, seguit, després d’una persona no identificada, per un tal Escayol, Marcel·lí González, Ramona Gomita, Josep Salsas, Eulàlia Turu (dreta), Cèlia Campanyà, Miquel Bigordà i, finalment, el senyor Lleonart.

 

A principis dels anys 50 l’alcalde Josep Fortino va fer construir al lloc de l’antiquíssima fonda de cal Sabateret un edifici que allotjaria la biblioteca popular de Rubí i altres institucions com el Museu, l’”Escuela de Hogar” de la Secció Femenina de la Falange, una sala d’exposicions, etc. Pel que fa a la biblioteca, va néixer fruit d’un acord amb el senyor Pich Aguilera, propietari d’una potent indústria a Rubí, i la Diputació de Barcelona, la qual gestionava la xarxa de biblioteques populars i que donà 4.000 volums a la de Rubí, inaugurada la Festa Major de 1953, concretament el 29 de juny.

 

Aquest edifici seria anomenat “Museu-Biblioteca de Rubí” i enderrocat el 1989, no sense abans traslladar la biblioteca i els altres servei al nou complex cultural de l’Escardívol, a les naus Pich Aguilera (l’antiga “Pelleria”) el 1987, llevat del Museu de Rubí, que des d’aleshores continua tancat al públic. Algunes taules i el mobiliari passaren al Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, que també tenia la seva seu en aquell edifici quan fou enderrocat.