El Bar Gori el 1952

El Bar Gori el 1952
El Bar Gori el 1952 | Fons Marroyo (autor desconegut)

 

Presentem aquesta setmana una fotografia de 1952 del fons Marroyo (autor desconegut) on podem veure la façana del popular Bar Gori, un dels típics de Rubí de “tota la vida” (com recentment ha expressat en Xavier Serrat). En aquell any era regentat per la família de Gregori Arús, com després explicarem, i d’aquí l’abreviatura popular de “Gori”, ara ja nom oficial de l’establiment.

 

Com ens explica Pere Bel al seu treball sobre les botigues de Rubí (Butlletí núm. 31 del GCMR i el CER, 2007), a l’actual avinguda de Barcelona, 66, abans carrer de Barcelona, el 1900 ja existia una fonda dirigida per Marià Rosàs on s’hi allotjaven també els traginers de pas. El 1920 va agafar les regnes de l’establiment un tal “Tràfecs” i el 1931 va passar a mans de Manuel Navarro, cosa que va fer que durant els anys de la República s’anomenés “Bar Manolo”, un lloc, per cert, de reunió d’elements esquerrans i on s’organitzaven diverses activitats lúdiques com balls o sardanes.

 

A la guerra civil els oficials de la XII Brigada Internacional, establerts a la zona de la plaça del Domènech, s’allotjaven al bar; també, posteriorment, molts refugiats procedents de Madrid i Aragó.

 

Gregori Arús havia estat cafeter del Teatre Domènech del 1933 al 1939, però fou expulsat d’aquest establiment i el 1939 (fou transformat en seu de l’Auxilio Social) i va passar a ser llogater de l’antic bar Manolo. A partir d’aquell moment aquest seria conegut popularment com “Bar Gori”. La seva filla Rosa Arús va continuar la feina i es va casar amb Jaume Martí; el fill del Gregori i la Rosa, Frederic, va agafar les regnes del bar fins a la seva jubilació, i ara és el fill d’en Frederic, l’Alfred Martí, el qui veiem sempre darrera el mostrador atenent els clients.

 

El Bar Goriés tota una institució a Rubí; no només serveix begudes i dinars, sinó que també és un lloc de reunió d’entitats i persones interessades per a la cultura, i això des de fa molts anys (no oblidem que, per exemple l’agrupació coral “La Lira Rubinense” tenia aquí la seva seu als anys 40.