La setmana passada vam conèixer unes declaracions efectuades per una de les persones de més alt rang encarregades de la governança energètica a Catalunya on es deia que no seria un problema endarrerir-se una dècada més en el desplegament de potència renovable. Irònicament, aquestes declaracions es van recollir en un article que parlava sobre la dramàtica i alarmant situació del Principat en relació al compliment dels objectius d’energia renovable. És certament paradoxal que mentre es reconeix que en la darrera dècada no s’ha fet cap pas en l’àmbit renovable i se la titlla de “dècada perduda” es puguin produir unes declaracions en aquest sentit.
El Vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, en la roda de premsa on es va presentar el pla de resposta energètica de la UE després de la invasió d’Ucraïna, va dir que s’havia d’intensificar el desplegament renovable “a la velocitat de la llum”, un missatge que sembla que no interpel·lava els nostres legisladors. Mentre des de les institucions europees es succeeixen els reglaments, recomanacions, comunicacions i declaracions que urgeixen els Estats membres a accelerar el desplegament de potència renovable i a reduir la càrrega administrativa associada a la seva tramitació, a Catalunya, una regió a la cua en el seu desplegament, sembla que podem endarrerir-nos una dècada més.
Hem de tenir en compte que d’aquí una dècada haurem perdut l’electricitat aportada per dos dels tres reactors actualment operatius a Catalunya, els de la central d’Ascó, que ja compten amb la seva darrera llicència aprovada abans del cessament de la seva activitat a l’inici dels 2030. El darrer reactor, el de Vandellós, es preveu que operi fins el 2034. De moment no està contemplada cap extensió operativa de cap dels reactors més enllà del període acordat, i de conformitat amb el calendari que va establir el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030. Si tenim en compte que els tres reactors aporten, de mitjana, el 54% de l’electricitat generada a Catalunya, això vol dir que d’aquí just una dècada perdrem el 36% de la generació elèctrica a Catalunya. Considerant que la nostra demanda elèctrica ja és un 7% superior a la nostra generació (i per tant la diferència és importada d’altres regions), endarrerir el desplegament renovable durant una dècada on es produirà el tancament nuclear ens condemnaria a unes necessitats d’importació d’electricitat superiors al 40%, i que dos anys després s’enfilarien fins el 60%. Tot i instal·lar nova potència renovable aquestes xifres serien igualment preocupants.
Catalunya és la sisena comunitat de l’Estat amb major superfície. En el que portem d’any 2022, no consta que s’hagi connectat a la xarxa ni un sol megawatt de potència eòlica. A tot l’Estat se n’han posat 1.007 MW. Territoris amb molta menor superfície com Navarra, Astúries, Canàries o Galícia han instal·lat nova potència eòlica, en alguns casos amb xifres superiors als 40 MW. Per descomptat, els que n’han implementat més han estat regions com Castella la Manxa, Castella i Lleó o l’Aragó, en alguns casos amb xifres de tres dígits properes als 500 MW. Si ens fixem en un horitzó temporal més ampli, des de 2019 s’han instal·lat a l’Estat gairebé 3.860 MW eòlics, menys de 4 MW a Catalunya (el 0,1%), amb Galícia i Andalusia també per davant de Catalunya. Les xifres en relació a la potència solar fotovoltaica van en la mateixa direcció: Andalusia, Aragó, Balears, Castella la Manxa, Castella i Lleó, Canàries, Extremadura, Múrcia i València estan, en la majoria de casos, diversos ordres de magnitud per sobre, i amb una gran heterogeneïtat en la seva superfície. Si sumem les potències eòlica i solar fotovoltaica, Catalunya ha instal·lat 15,2 MW, cosa que la situa en el lloc 13 de 17 en nova potència renovable instal·lada total, només per sobre Cantàbria, La Rioja, Madrid i el País Basc.
El retard en el desplegament renovable ja ha tingut un innegable impacte sobre la localització industrial. Els grans consumidors d’energia que subscriuen contractes de compravenda d’energia a llarg termini (PPAs), molt sovint vinculats a projectes renovables, poden basar les seves decisions en la disponibilitat d’aquesta potència. Ja vam perdre la dècada anterior, realment ens podem permetre perdre la propera dècada?
