Juny de 2022: Tim Cook, líder de la nord-americana Apple, diu a una taula rodona que estan fent “la mare de tots els experiments”, en referència a mantenir la política de teletreball completament lliure a les seves oficines fins i tot després de la finalització de les mesures de prevenció del Coronavirus. Si bé la pandèmia va forçar que el teletreball fos l’única opció per a moltes companyies, especialment de sectors com el software, les finances o els serveis professionals, algunes organitzacions van provar de mantenir la política després de la Covid com a valor afegit de conciliació, flexibilitat i comoditat pels seus equips. Fa tan sols uns dies, Apple ha enviat una directiva d’aplicació immediata: els treballadors que vagin a l’oficina menys de tres cops per setmana de forma presencial seran expedientats, i quan acumulin diversos expedients es considerarà causa d’acomiadament. Experiment fallit?
Apple no divulga les dades de productivitat, assoliment d’objectius i conflictivitat dels seus equips, però evidentment tot fa pensar que per comunicar una política on es mencionen els termes “expedientar” i “acomiadament” amb relació a no anar prou sovint a l’oficina, les xifres deuen ser molt preocupants – particularment si tenim en compte com la companyia havia fet bandera de la seva tolerància al teletreball, també en fòrums públics, conferències i entrevistes. Els experts en relacions laborals apunten a una direcció interessant: la davallada en el rendiment d’equips en escenaris de teletreball no necessàriament és deguda a la picaresca, a estar a casa sense treballar o fent menys hores de les habituals (més aviat al contrari), sinó que pot ser senzillament conseqüència de les barreres comunicatives d’aquest escenari. Si en el meu dia a dia professional tinc un dubte que es resol amb una senzilla pregunta de resposta afirmativa o negativa al meu company del costat, a l’oficina aquesta qüestió quedarà resolta en cinc segons mentre que en un escenari de teletreball implica enviar un missatge, que aquella persona potser no veurà immediatament i que respondrà al cap d’una estona, temps en el qual jo hauré estat a l’espera d’aquesta confirmació. Si la situació implica posar d’acord a diverses persones, aleshores es complica encara més: a l’oficina es tracta de llançar una pregunta a l’aire als companys del voltant; a casa vol dir enviar un missatge amb diverses persones en còpia i que cadascuna d’elles respongui individualment, o bé convocar una videoconferència i entrar en el joc de coordinar quatre o cinc agendes fins a trobar un moment que vagi bé a tothom.
És cert que la pandèmia ha propiciat l’adopció de tecnologies que faciliten la coordinació remota: xats d’equip, eines de videoconferència fàcils i còmodes… la pregunta clau és si aquestes eines permeten aconseguir el mateix grau d’agilitat en la coordinació d’equips que la vella fórmula d’estar tots asseguts a una mateixa sala. Apple té una resposta: no. Almenys quan es tracta de disciplines d’alta complexitat com el desenvolupament de software: el seu sistema operatiu per iPad, que sempre s’actualitza el mes de setembre, es va posposar a l’octubre per primera vegada l’any passat. Les ulleres de realitat virtual que la companyia volia presentar el juny de 2022 es van posposar a setembre de 2022, gener de 2023 i sembla que la nova data és juny de 2023. La seva actualització del programa de pagaments Apple Pay, enfocada a facilitar pagaments fraccionats, també ha patit un retard imprevist d’uns mesos sobre la data inicialment anunciada. Tots els elements semblen apuntar a una degradació en l’agilitat de la companyia, una qüestió crítica per una empresa del sector tecnològic on les batalles es juguen sovint al ring de qui presenta primer una determinada funcionalitat.
És improbable que aquest entrebanc sigui la fi del teletreball. Observant la discrepància en polítiques de diferents sectors, es comença a traçar un patró en el qual les feines amb major grau d’individualitat (per exemple, en el sector financer) i les que tenen menys complexitat seguiran trobant innecessari desplaçar-se regularment a l’oficina, si bé el desenvolupament tecnològic, l’R+D i els projectes complexos, més sensibles a la coordinació permanent i àgil, retornaran als despatxos. Aquest retrocés té un catalitzador: en un entorn de tipus d’interès alts, les empreses necessiten ser més rendibles i el luxe de tenir una plantilla sobredimensionada i poc àgil és inassumible – heus aquí el retorn als equips ajustats i àgils.
