La irrupció de la candidatura de Xavier Trias en la cursa municipal de Barcelona va destarotar els sondeigs electorals. De sobte les previsions es van capgirar i la pugna entre Ada Colau, Ernest Maragall i Jaume Collboni va deixar pas a un liderat indiscutit en aquell moment. Trias va aconseguir sumar adhesions de diverses i molt oposades sensibilitats. Des d’una part del vell electorat convergent més tradicional i autonomista fins a una facció quantitativament significativa de l’independentisme infatigable. I tot això sense que el candidat de Junts especificara exactament quin model de ciutat vol aplicar si recupera l’alcaldia. Resulta debades explicar a aquestes alçades la importància econòmica de la capital de Catalunya com a motor i referent de la resta del país. Si l’economia catalana ha de ser “creixent” -segons els models ortodoxos a l’ús en aquesta part del món- o “decreixent” -segons defensa la nova esquerra apel·lant a una economia “verda, inclusiva i sostenible” que no va més enllà de generar expectatives. Que Barcelona és una ciutat potser encara no “decreixent”, però sí econòmicament decadent, és un fet irrebatible. Tant com la importància del turisme -d’oci o de negocis- com a gran font d’ingressos. Només cal espigolar-ne l’evolució del PIB en els darrers anys.
Potser les grans indefinicions de Xavier Trias expliquen la lenta evolució de les enquestes, en les quals el candidat de Junts va perdent volada. Com es diu sempre, els sondeigs electorals no poden l’únic referent vàlid per a avançar els resultats electorals, però són exactament això: un referent més que els partits tenen en compte per determinar prioritats i configurar els seus discursos.
I són aquestes enquestes les que ara mantenen Xavier Trias com el candidat més votat, però a una distància que s’escurça cada dia respecte a Ada Colau i Jaume Collboni. L’actual alcaldessa li retalla l’avantatge i marca una tendència, que, si es manté igual, la podria convertir en la candidata més votada el 28 de maig.
Què ha fet Xavier Trias per anar perdent posicions en aquesta cursa? Més aviat caldria preguntar-se què no està fent. Perquè el cap de llista de Junts, després d’una irrupció sonora, ha desaparegut en combat municipal. Com que, agrade o no a Trias, una part indeterminada però important del suport que rep s’explica més com a reacció antiColau que com a adhesió al seu projecte, els errors d’Ada Colau són els que l’alimenten i els seus encerts el debiliten. I l’alcaldessa, després d’acumular-ne centenars, ha encarat una campanya amb alguns encerts poc discutibles. Per exemple, una pentinada frenètica per barris i tota mena d’associacions que torna a evidenciar la força política que la defineix.
Colau, ni que semble del tot inversemblant, està mira de convertir en virtut el col·lapse viari que ha perpetrat a l’Eixample. Cap candidat ha recorregut davant la Junta Electoral els actes festius que aquest setmana l’Ajuntament ha enramat per totes les superilles en construcció per vendre el paradís artificial que suposaran per a la ciutat. A Barcelona la celebració del diumenge i el dilluns de Pasqua s’ha avançat enguany.
Però darrere de tanta festa infantil enteranyinades encara per la polseguera que alcen les obres que han desbudellat parts crucials de l’Eixample no hi ha res. O més aviat hi ha poca cosa. Perquè és important que els barcelonins visquen en una ciutat més amable. Però també ho és que Barcelona siga econòmicament més que un parc urbà. Ada Colau representa un model econòmic de retrocés i demagògia que sucursalitzarà Barcelona. I Xavier Trias? Trias no representa res que es puga constatar de manera palpable. Per això retrocedeix en les enquestes, empès per les festes pasqüeres de Colau.
