La paraula pandèmia sembla quedar cada vegada més desfasada en el nostre vocabulari. Els carrers i avingudes han recuperat l’habitual gentada que tant ha caracteritzat històricament a Barcelona, destí vacacional per milions de persones. La situació turística ha assolit xifres de rècord i l’ocupació hotelera ha recuperat el ritme de l’època prepandèmica, una grata notícia pel sector hoteler, però no tant per la ciutadania.
Són moltes les raons que fan de Barcelona una ciutat amb un gran atractiu a ulls del turista estranger. El seu excepcional clima durant molts mesos de l’any, una gastronomia referent en tot el planeta, una infinitat d’opcions d’oci i un fantàstic patrimoni històric i cultural han portat al fet que estiguem vivint un augment no sols en l’ocupació turística, sinó en la inversió a la ciutat, que ha multiplicat xifres. Nacionalitats que fins ara no tenien tradició turística a la ciutat, com l’estatunidenca, han aterrat a Barcelona atrets pels seus múltiples atractius, però en casos com el dels Estats Unit també pel fet que la ciutat s’ha convertit en referent de turisme de negocis a Europa.
Encara que per raons evidents el nombre de turistes russos ha disminuït (sent aquests uns dels que més invertien en les seves visites a Barcelona), l’economia local no s’ha vist afectada per la creixent arribada de turistes des de països com la Xina o Taiwan. Més enllà de grans esdeveniments puntuals com el Mobile World Congress, Barcelona és una ciutat referent pel que fa a marques comercials. L’hàbitat perfecte pels negocis dedicats al retail o a la tecnologia, gràcies als seus grans eixos comercials, i una ciutat segura per invertir malgrat tota la incertesa política i jurídica que ha sofert durant els últims temps.
Barcelona no només ha batut rècords en ocupació hotelera, també ho ha fet en un augment dels preus sense precedents. Les dades parlen per si soles: del gener a l’abril, el preu mitjà per habitació a Barcelona ha estat de 151 euros, multiplicant 27 vegades el preu anterior a la COVID-19. És cert que aquesta xifra tan inflada és fruit d’una inflació històrica que està arrasant Europa, no obstant això, el nombre de places hoteleres a la ciutat continua sent molt limitat. Davant un considerable augment en la demanda i una oferta estancada, els preus s’han disparat.
El que sembla evident és que el nombre de places hoteleres a Barcelona ha d’ampliar-se. Mentre Madrid ha permès l’entrada de noves cadenes i ha crescut el seu parc hoteler, la Ciutat Comtal ha posat més traves. La moratòria hotelera de l’Ajuntament d’Ada Colau ha llastrat a una ciutat sense pla d’acció ni incentius pel turisme com es va veure amb la retirada de cadenes hoteleres com la del Four Seasons.
La situació hotelera a Barcelona ha millorat, és indubtable, però no s’està explotant tot el potencial turístic. Hi ha molt per fer si volem convertir-nos en una ciutat competitiva a escala mundial. És complicat trobar el punt al mig entre les necessitats que té la ciutat i el mal ecològic que es crea solucionant les mateixes, però no ha de ser una excusa. El pas de gegant que ha de donar Barcelona implica ampliar l’aeroport, no només facilitant l’arribada de nous turistes, sinó actuant com hub per a distribuir visitants a altres punts d’Europa i el món. Aconseguir que turistes que viatgen a Àsia o Llatinoamèrica facin parada a Barcelona seria molt positiu per a la ciutat.
En l’àmbit hoteler, poques novetats ens ofereixen els pròxims mesos tret que, d’una vegada, el govern municipal treballi per esmenar unes necessitats que la ciutat no està cobrint o que hi hagi un canvi en el poder després de les eleccions del 28 de maig. Barcelona és una de les ciutats amb més capacitat de creixement d’Europa i està avançant amb el fre de mà posat. Les notícies són bones, però encara hi ha molt en el que treballar.
