Aquest diumenge 28 de maig tindran lloc les dotzenes eleccions municipals de la democràcia. El dia immediatament anterior a la votació s’haurà produït, per imperatiu de la nostra llei electoral, això que popularment s’anomena “jornada de reflexió”. D’aquestes eleccions s’acostuma a dir que importen molt menys els posicionaments ideològics i primen més la gestió local i la proximitat del candidat. És per això que aprofitant que demà acaba la campanya electoral és un bon moment per reflexionar sobre aquests elements i com poden condicionar el vot.
Un estudi dut a terme pels investigadors Marc Guinjoan i Toni Rodon publicat l’any 2020 al Local Governemnt Studies va analitzar l’impacte que la despesa en festivitats locals té sobre el suport electoral de l’alcalde incumbent. El treball analitza més de 2.000 municipis de tota Espanya (26% dels municipis i 64% de la població) entre el 2011 i 2015, anys on van tenir lloc eleccions municipals. Mostra que els alcaldes que doblen el pressupost per càpita dedicat a les festivitats locals en el darrer any de mandat obtenen un benefici directe en forma de majors rèdits electorals, que s’estimen en 2 punts percentuals addicionals a les següents eleccions. Però no tot son bones notícies. Els batlles incumbents sembla que poden ser igualment penalitzats pel cos electoral municipal si redueixen aquesta despesa, que pot castigar-se amb una reducció del percentatge de vot situada al voltant d’1,2 punts, una magnitud que sens dubte és enormement rellevant en territoris amb resultats ajustats, com la demoscòpia sembla apuntar en el cas de Barcelona.
Per tal d’entendre aquest efecte els autors analitzen diversos mecanismes que poden explicar el resultat per veure si és o no heterogeni tenint en compte altres característiques del municipi. Ho fan mitjançant dues hipòtesis: la hipòtesi pa i circ i la hipòtesi de satisfacció. La primera fa referència al fet que només aquells esdeveniments enormement visibles tindran elevats rèdits electorals, mentre que la segona està relacionada amb la satisfacció dels ciutadans en relació amb la situació econòmica i fiscal del municipi. Les estimacions semblen descartar la primera hipòtesi i avalar la segona. L’anàlisi mostra com hi ha una variable que és fonamental a l’hora de beneficiar-se electoralment d’un augment de la despesa en festivitats locals: el deute municipal. D’aquesta manera, en localitats on el deute és baix i les finances públiques es troben en una bona situació l’impacte de la despesa en festes locals és positiu, mentre que si les obligacions creditícies del consistori son elevades sembla inferir-se que la població percep aquesta despesa com un dispendi irresponsable que pot portar associada una penalització electoral, i per tant en aquests casos podria ser contraproduent. D’altra banda, l’augment de la despesa en festivitats locals en l’any anterior a les eleccions té un efecte positiu sempre i quan al llarg de la legislatura el govern local hagi mantingut els nivells de despesa relativament alts.
Aquest fenomen també demostra, de manera més general, la importància de capitalitzar el darrer any de mandat, quelcom especialment sensible en consistoris amb coalicions electorals on a vegades hi ha una alcaldia rotatòria en funció dels resultats, ja que pot semblar que l’obra sencera de mandat sigui atribuïble a qui ostenta l’alcaldia en el període previ a les eleccions. Casualment, aquesta és la circumstància del municipi on exerceixo el meu vot, i on també hi ha hagut les festes locals de primavera el primer cap de setmana de la campanya electoral.
Evidentment, aquest no és, ni de bon tros, l’únic factor que els votants tenen en compte a l’hora de dipositar la papereta dins l’urna, però és un bon moment perquè els lectors es preguntin en quina mesura la seva decisió pot dependre o estar condicionada (de manera conscient o inconscient) per aquesta variable, ja que en molts municipis el diferencial que atorga aquest marge podria ser determinant. El missatge pels candidats és que, si gasten, ho facin amb responsabilitat i segons la posició fiscal del seu municipi, ja que en cas contrari podrien perjudicar els seus resultats futurs.
