Durant les darreres dècades s’ha cultivat, en determinats entorns, una cosmovisió que penalitza socialment l’ànim de lucre i la iniciativa empresarial. Ho hem vist amb el desplegament d’energies renovables: el tant repetit “així no” sovint implica que no es tolera l’existència d’empreses privades que executin la transició energètica obtenint-hi un rèdit econòmic. Però el cert és que entre el teixit empresarial són abundants els casos de societats privades que generen un impacte positiu al seu entorn, ja sigui mitjançant iniciatives d’inclusió social, de cura del medi ambient o de suport a la comunitat local. A més, tota societat mercantil té una altra conseqüència positiva inherent a la seva existència: mitjançant els impostos que graven l’activitat econòmica que genera, es pot mantenir l’estat del benestar.
Mentre a casa nostra ens entreteníem discutint la legitimitat d’extreure beneficis de projectes d’impacte social i ambiental, a França es va aprovar l’any 2019 la figura legal d’”enterprise à mission”, règim al qual s’hi han acollit unes 200 empreses. Aquestes han d’acreditar la presència d’un equip dins l’empresa encarregat de supervisar, de manera continuada, que les seves accions s’alineen amb el propòsit de la mateixa. La feina d’aquest equip supervisor és auditada externament per tècnics de l’Estat, que poden revocar-ne l’estatus si no es compleixen els requisits estipulats. Per altra banda, a Itàlia existeix des del 2016 el concepte de Società Benefit, que engloba unes 2000 empreses. Aquests projectes empresarials integren la seva missió social a les escriptures de l’organització, protegint-ne així la supervivència fins i tot en el cas de processos de venda o canvis accionarials.
La setmana passada el BOE espanyol publicava la llei Crece y Crea, que agrupa diverses reformes en l’àmbit de l’emprenedoria i el foment de la creació empresarial. En el marc d’aquest canvi legislatiu, es recull la figura de la Sociedad para el Beneficio y el Interés Común (SBIC), anàloga a una SA o SL, però amb una sèrie de requeriments addicionals encara per determinar. En tots tres casos –les SBIC espanyoles, les SB franceses i les EM italianes– es persegueix l’objectiu de facilitar als consumidors la identificació de les corporacions exemplars mitjançant la seva forma jurídica, així com premiar-les a nivell fiscal. També s’obra la porta a la possibilitat que puguin comptar amb avantatges en concursos públics i un tracte preferencial amb l’administració.
La creació de la figura legal de la SBIC és una victòria del moviment conegut com a B Corp, un programa global de certificació d’empreses que tenen un model d’impacte positiu més enllà de la rendibilitat econòmica. A Espanya hi ha actualment unes 140 empreses B Certificades, que ens donen una pista del perfil de companyia que podrà optar a la figura jurídica de la SBIC: Veritas (supermercats de producte ecològic i tracte ètic envers els proveïdors), Heura Foods (proteïna vegetal com a alternativa de menor petjada de carboni a la carn tradicional), Ecoalf (roba i accessoris fets amb teixits responsables i dissenyats per tenir una vida útil llarga), Holaluz (comercialitzadora d’electricitat orientada a facilitar el desplegament d’energies renovables als consumidors domèstics) o Too Good to Go (empresa que posa en contacte els comerços amb el consumidor a fi de donar una segona oportunitat als productes que estan a punt de caducar, i així evitar el malbaratament).
Són projectes disruptius, d’impacte tangible sobre el medi ambient i sobre les comunitats locals, que alhora generen beneficis financers. Projectes inspiradors que ens perdríem si acabés triomfant el creixent estigma contra la iniciativa empresarial amb ànim de lucre. L’aprovació de la figura de les SBIC ha de constituir una oportunitat per incentivar projectes empresarials amb propòsit i revertir el clima social contrari a l’activitat emprenedora.
