Fa un parell de setmanes es publicava la notícia que un cop s’hagin aprovat els pressupostos i abans de l’estiu del 2023, donarà inici la prova pilot d’implementació d’una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. Segons va informar l’Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal, s’escolliran de manera aleatòria 2.500 persones majors d’edat que rebran 800€ al mes, independentment de la seva situació laboral o qualsevol altra circumstància. De manera complementària, se seleccionaran de manera aleatòria dos pobles catalans d’entre 1.200 i 1.400 habitants on tots els habitants rebran la mateixa compensació monetària.
Aquest disseny permetrà d’una banda analitzar els efectes de la renda bàsica en tot un seguit de característiques a nivell individual, gràcies a la mostra de 2.500 persones individuals, però també permetrà avaluar efectes a nivell comunitari mitjançant l’estudi de les dades que s’obtinguin dels pobles seleccionats.
L’anunci d’aquest pla pilot és un fet a celebrar per dos motius: primer, la constatació que s’estan donant passes importants per la implementació d’una política pública amb tant de potencial transformador com és la Renda Bàsica Universal. I segon, que aquesta implementació es faci mitjançant una avaluació rigorosa que permeti dilucidar-ne els efectes esperats abans de ser implementada a gran escala.
Renda bàsica universal: de què parlem?
Segons la definició de la pròpia Oficina del Pla Pilot, la Renda Bàsica Universal és una assignació monetària entregada a nivell individual, sense vinculació a cap llar o unitat familiar concreta, incondicional, ja que per rebre-la només s’ha d’acreditar la nacionalitat o la residència, universal – tothom la rep, independentment de qualsevol característica socioeconòmica o demogràfica – i regular, car és entregada de manera mensual.
L’element clau, però, és que es defineix com una renda bàsica, perquè ha de representar una assignació monetària suficient per assegurar les necessitats materials essencials de tots els ciutadans. És interessant veure com aquest plantejament per assegurar necessitats bàsiques lliga amb la tradició del republicanisme, corrent polític i filosòfic que ha tingut important contribuïdors a casa nostra.
Una de les contribucions més destacades del republicanisme és la seva concepció de la llibertat. Tal com apunta Daniel Raventós, la llibertat és el valor més important en el republicanisme, però aquesta llibertat només és possible si s’asseguren els recursos materials per a tota la població. Això és així perquè una persona pobra no és lliure. I no és lliure per dos motius: la pròpia privació material característica de situacions de pobresa i la dependència d’altri generada per aquesta privació material.
Per tant, és la resolució d’aquesta privació material la que garanteix un exercici ple i total de la llibertat individual de cadascú. I conseqüentment, la implementació d’una renda bàsica és un mecanisme excel·lent en garantir la llibertat individual de tothom, ja que assegura que ningú pateixi privació material.
Els efectes de la RBU
Sobre gènere i RBU, cal començar entenent les profundes clivelles en clau de gènere que existeixen en el sistema productiu a casa nostra. Tal com apunta un recent informe del col·lectiu d’economistes Espai 08 sobre gènere i mercat laboral, “la reproducció de les persones i del nostre sistema econòmic es recolza en un seguit de feines realitzades de forma invisible i sense remuneració a la llar, fetes desproporcionadament per les dones”.
Davant d’aquesta realitat, i tal com apunta el Centre en l’Estudi de la Renda Bàsica de Stamford, la Renda Bàsica Universal podria permetre un reconeixement i valorització d’aquest treball informal de cures. Per exemple, reduiria el risc financer que pateixen les dones que han d’abandonar el mercat laboral per cuidar d’un infant o d’una persona gran; permetria trencar la barrera d’accés als sistemes de l’estat del benestar existents actualment (per exemple, fins fa poques setmanes les treballadores de la llar no tenien garantit l’accés a prestacions d’atur a Espanya) o permetria dotar a les persones que es volguessin dedicar al treball de cures de tenir més opcions de triar on treballar, ja que no dependrien tant de feines mal remunerades.
De fet, és aquesta llibertat de poder dir “no” el que podria ser un dels efectes amb més transcendència de la RBU sobre el mercat laboral. Tal com també recull el Centre sobre la RBU de Stanford, evidència empírica recent demostra que una transferència monetària com la RBU permet augmentar el temps de cerca entre diverses feines, ja que no es té la pressa d’haver de trobar qualsevol feina mal pagada per sobreviure i es pot ser més selectiu triant allà on es treballa. I tot això mentre els incentius a treballar continuen existint: dades recents provinents d’una prova pilot de la RBU a Finlàndia i a Alaska indiquen que no es va trobar cap efecte significatiu sobre l’oferta de treball, el nivell d’ocupació o la jornada laboral.
I finalment, sobre la RBU i la salut mental. Durant els últims anys, segons el Centre de la RBU de Stanford, la inseguretat econòmica es veu cada cop més com un dels factors clau en el deteriorament de la salut mental de les persones. Així, una RBU suficient podria garantir l’eliminació d’aquesta inseguretat econòmica, significant així una millora dels indicadors de salut mental de la població. I, efectivament, hi ha evidència des de Finlàndia que apunta a un augment de fins al 10% en la població que declarava no estar estressada mentre rebia la RBU.
En conclusió: cal valorar l’aposta que s’està fent per la RBU com a política pública amb una important capacitat transformadora i que es vulgui implementar seguint un rigorós procés d’avaluació previ. Ambdós elements són prometedors per definir una política d’Estat que assumeixi la seguretat material dels seus ciutadans i ciutadanes com una prioritat clau i que s’asseguri un procés d’anàlisi i avaluació per trobar la manera més efectiva de fer-ho.
3 
7 