Per primer cop, el diàleg social català té veu en l’elaboració dels pressupostos del país. El feble suport parlamentari del Govern de Pere Aragonès després del trencament amb Junts els ha forçat la mà en la seva cerca d’aliats. “Abans escoltàvem una proposta de pressupostos i fèiem una manifestació per demanar més despesa social; ara ens podem reunir”, celebra el secretari general de la Unió General de Treballadors a Catalunya, Camil Ros. L’executiu ha demanat tant a sindicats com a patronals una proposta concreta per bastir els comptes públics catalans; i el món del treball posa sobre la taula un dodecàleg especialment expansiu en un moment de crisi econòmica. “Volem uns pressupostos que homologuin la democràcia catalana a la democràcia europea“, etziba el secretari general de Comissions Obreres a Catalunuya, Javier Pacheco.
Així doncs, el sindicalisme català es veu capaç de cara al 2023 de traslladar i fins i tot implementar un marc econòmic acordat a Catalunya. Com reitera Pacheco, l’objectiu és un cert canvi de paradigma que apropi el país al seu entorn pel que fa a la inversió pública en sectors clau del sistema productiu l’estat del benestar. “7,5% del PIB a salut, 6% a educació, 2% a dependència o 2,2% en recerca”, reclamen des de Comissions. El document pressupostari dels representants dels treballadors articula les dotze propostes al voltant de tres eixos estratègics: la creació d’ocupació de qualitat, un incentiu a l’economia productiva –especialment al sector industrial– i el manteniment de la protecció social dels sectors més vulnerables de Catalunya.
“Govern i oposició han de negociar sense complexos”, obliga Ros. Els líders sindicals catalans alerten, en aquest sentit, contra la influència de la “calculadora parlamentària” en l’aprovació dels comptes catalans. En aquest sentit, el secretari general de CCOO reconeix que la feblesa al Parlament del consell executiu d’Aragonès ha obert la porta a la negociació amb el diàleg social català. La reunió de la setmana vinent vindrà seguida, apunten els líders de la representació laboral, de trobades amb tots els grups parlamentaris amb l’objectiu que les dotze mesures generals arribin, sigui als comptes o en forma d’esmenes, al debat legislatiu. Prenent la referència d’altres paquets legals en què s’ha comptat amb l’aquiescència de sindicats i patronal, el secretari general d’UGT fa un pronòstic optimista de la negociació. “Si l’aritmètica es dona correctament, els pressupostos poden tenir més suport que en comptes anteriors”, augura.
Pla de xoc social
Els sindicats catalans, en la seva proposta al Govern, mantenen el focus dels darrers mesos en amortir els efectes de l’espiral inflacionista sobre les rendes del treball. En una sort de triple pla de xoc, el document d’UGT i CCOO proposa mesures de control de preus, combat de la pobresa i recuperació dels ingressos dels treballadors. Davant els elevats costos que suposen els subministraments o l’habitatge especialment per als col·lectius amb menys renda disponible, Pacheco i Ros posen sobre la taula la creació d’un fons públic de protecció davant la pujada de les hipoteques –provocada per l’augment de l’Euríbor motivat pels tipus d’interès–. L’objectiu és, expliquen, controlar el cop que el preu del crèdit pot suposar per a les famílies. També es planteja un bo social de subministraments de 150 euros per ajudar a afrontar els pagaments de gas o llum, especialment accentuats enmig de la crisi energètica.
El full de ruta del sindicalisme del país per als pressupostos contempla també mesures que porten arrossegant anys, com és el cas de l’actualització de l’índex de la renda de suficiència de Catalunya. L’indicador, que estableix els límits de renda per accedir a prestacions com la RGC, fa onze anys que no es revisa, i continua des del 2011 en uns 578 euros mensuals. Així, una mesura que es va prendre per adaptar a la realitat catalana el baix IPREM espanyol –l’equivalent a l’Estat de l’IRSC–, va ara en detriment de les famílies catalanes. Tot i que el nivell de vida a Catalunya és més alt que a l’Estat, el llindar de risc de pobresa és 35 euros més baix. “Estem deixant fora de prestacions socials a molta gent que les necessita”, lamenta Pacheco. En aquest sentit, l’augment proposat per UGT i Comissions és del 12,5%, fins als 638,25 euros de renda mensual –un punt i mig superior al que ha registrat Espanya en els darrers tres anys–. L’actualització aniria de la mà d’increments progressius de la quantia de la Renda Garantida: fins als 744,6 euros mensuals per a llars d’un sol membre (+80,7 euros) o fins als 1.355 en cas de nuclis de convivència amb cinc membres o més (+146 euros mensuals).
En el marc de la regulació laboral, els sindicats demanen a l’executiu un establiment real del salari mínim de referència a Catalunya, corresponent amb el 60% de la retribució mitjana del treball al país. La proposta dels representants dels treballadors estableix un sol salarial de 18.477,3 euros anuals, una retribució mensual aproximada de 1.319 euros bruts. Més enllà d’aquesta garantia, el document sindical reitera les demandes històriques d’augment de la despesa pública en les partides clau de l’estat del benestar. Destaca l’augment de la dotació de l’atenció primària en 1.235 milions d’euros, l’aposta clara per l’FP dual o un pacte nacional per l’habitatge que reguli el mercat residencial.
Estratègia i model productiu
“No podem renunciar als més de 3.000 milions d’euros de bestretes dels comptes d’enguany”, afanya Pacheco, de cara a uns comptes públics que el món del treball considera claus per encetar la transformació del model productiu del país. Dins el text dels sindicats, consta una proposta estratègica que, si bé no és nova, confirma un horitzó compartit amb l’executiu: garantir l’aplicació del Pacte Nacional per a la Indústria. El gran acord presentat per Empresa i Treball –i ratificat per sindicats i patronals– és la principal palanca per “arribar a la mitjana europea i guanyar autonomia tecnològica, energètica i material”. De la mà del PNI, doncs, els representants dels treballadors reiteren la necessitat d’augmentar la inversió en recerca i innovació als comptes públics fins al 2,25% del PIB –el que suposaria una pujada de més de sis dècimes des de l’1,6% actual–.
En aquest sentit, els secretaris generals coincideixen a reclamar una identificació dels sectors claus de la indústria catalana. Verticals com l’automoció, que “experimenten actualment canvis tecnològics i de model de negoci”, reclamen el suport del finançament públic via comptes. La llei de pressupostos, doncs, ha de contemplar mesures de “suport públic a la modernització” d’aquestes indústries estratègiques. La Generalitat, doncs, ha de vehicular més inversió pública cap a nínxols com “els semiconductors, l’electrònica digital o els biomaterials”, amb especial potència a Catalunya, però necessitats de tracció econòmica per esdevenir elements transformadors. “Les polítiques públiques han de mantenir Catalunya a l’avantguarda dels grans processos de canvi productiu”, raona Pacheco.
Les mesures estrictament pressupostàries –l’R+D o la garantia d’inversió dels 680 milions lligats al Pacte Nacional– van acompanyades de plantejaments estratègics on els sindicats es poden trobar, de fet, amb els empresaris de certs sectors amb ambicions transformadores. És el cas del model turístic, un sector que, en cas de modernitzar-se, obre “importants oportunitats per a la creació de llocs de treball”. S’hi afegeixen, dins el dodecàleg, qüestions com la renovació del sector financer d’acord amb els criteris de digitalització; els nous models de comerç o la regulació de l’economia de plataformes.
No volem ser Madrid
“Si el Govern accepta les propostes de fiscalitat de Junts, ens trobaran a la pancarta”, ha avisat Ros. Ambdós secretaris generals fa temps que posen el focus en el rebuig a la contracció de la fiscalitat al país. Les exigències anunciades per JxCat, que impliquen intercanviar el suport als comptes per una reducció dels impostos, van en contra de les reclamacions del món del treball. “No volem caure en la trampa de què els diners estan millor en les butxaques de la gent –argumenta Pacheco– perquè de res li val a un treballador tenir 10 euros més si després s’ha de fer una assegurança de salut”. Una contracció dels ingressos, alerta, significaria una “nova privatització dels serveis públics” que faria “més estrets” els serveis socials del país. En aquest sentit, de fet, reclamen una política de tributs encara més expansiva, especialment cap al capital extractiu, les grans fortunes i les empreses que declarin més beneficis.”Han de gravar-se prou les rendes més altes per redistribuir la riquesa”, conclou el secretari general de CCOO.
