La reforma de les pensions que prepara l’Estat francès sota la presidència d’Emmanuel Macron –que ja li ha provocat manifestacions massives en contra– perjudicarà especialment les dones. Ho ha reconegut el mateix ministre encarregat de les relacions amb l’Asssemblea Nacional, Franck Riester, que ho confessava el 23 de gener davant les càmeres del canal de televisió parlamentari (LCP). Les desigualtats de tota la vida laboral seran amplificades quan s’arribi a la jubilació. En el seu estudi de l’impacte de la reforma, el govern francès avalua que el desequilibri entre homes i dones podria començar a reduir-se… l’any 2070.
Protesta a Perpinyà
Unes 20.000 persones es van manifestar aquest dimarts pels carrers de Perpinyà contra la reforma de les pensions. “És la prèvia del 8-M, la manifestació d’avui té un regust especial per a nosaltres, les dones, ja que ho fem contra una reforma que ens impactarà especialment” explica la Patrícia, sindicalista i feminista. A Perpinyà, les mobilitzacions del 8-M han començat enguany amb un acte davant la seu de l’organització patronal del Medef 66. “Els entregarem un xec de 5.500 milions d’euros, és el que l’Estat ens hauria de pagar per arribar a una igualtat de salaris entre dones i homes”, segueix la Patrícia.
Un món laboral que encara no és equitatiu
L’acció davant la seu de la patronal és altament simbòlica. “Podem parlar de xifres, eh! En el nostre servei la diferència de salari entre els homes i les dones és de 400 o 500 euros al mes. Escrupolosament per la mateixa feina. I em volen fer treballar més temps? Per una pensió més feble que la d’un home?”, explica Patrícia. Segons un informe de la Direcció de la Recerca, dels Estudis, de l’Avaluació i de les Estadístiques del govern francès, l’any 2020 les dones es jubilaven uns set mesos més tard que els homes.
Per explicar aquestes discriminacions, l’economista Rachel Silvera utilitza la metàfora d’una “caixa”. Segons ella, les dones pateixen l’efecte del “sostre de vidre” en referència a l’impossibilitat d’assolir certs llocs o esferes del món professional. Hi ha com “parets de vidre” que fan que les dones es concentrin en certs sectors de feina, sovint poc valorats, en la salut, l’acció social, la gent gran, etc… i especialment des de la crisi de la Covid-19. L’economista també parla d’un “sol de vidre” per il·lustrar l’efecte d’estagnació al nivell inferior que pateixen les dones, amb moltes més dificultats de poder créixer professionalment.
La bretxa salarial creix 15 punts amb la jubilació
Si la diferència de salari entre dones i homes actius se situa al voltant d’un 25% de mitjana, la bretxa creix fins al 40% per les pensions de la jubilació. De les 400.000 dones que es jubilen cada any a l’Estat francès, el 40% ho fa sense tenir una carrera completa i, per tant, sense tenir una pensió completa. En comparació, menys d’un terç dels homes pateixen la mateixa situació. Més flagrant encara és el desequilibri que neix de la maternitat. Segons l’Institut Nacional d’Estadístiques francès, el 50% de les dones redueixen o paren temporalment la seva activitat laboral després del primer fill (per només 10% dels homes). Entre les carreres incompletes i el treball a temps parcial (desitjat o no), les desigualtats es disparen. “A l’època es calculava les pensions amb els 10 millors anys, i ara hem passat als 25 millors anys amb l’última reforma. Els 10 anys a temps complet, els he fet, però porti ara uns quants anys a temps parcial i el meu cos no em deixarà pas tornar a temps complet. No puc. I ara, a més, volen augmentar l’edat límit per jubilar-se? Al llarg del temps he vist les meves condicions empitjorar” ens explica Olga, agent tècnic a l’Hospital de Perpinyà.
Una nova reforma que impactarà més les dones
L’endemà de les declaracions del ministre Franck Riester afirmant que les dones quedarien desafavorides per la nova reforma, la primera ministra, Elisabeth Borne, insistia malgrat tot a l’Assemblea Nacional que “el projecte tindrà avantatges per a les dones, l’augment de les pensions més petites serà dues vegades més important per a les dones que per als homes”. Aquest punt no es pot negar del tot, però les dones hauran de treballar més temps encara per aconseguir una pensió més elevada. De mitjana seran 8 mesos més per aspirar a tenir una pensió més important amb aquesta reforma, contra 4 mesos pels homes.
“Veiem clarament que els sectors més precaris són els sectors on estem, les dones. Fixem-nos-hi. En la meva associació només hi ha dones. Jo no tinc un temps complet, i crec que mai el tindré. Quan em podré jubilar, no tindré pensió completa per això. Estic condemnada a una vida precària i no puc entendre que la reforma no integri algun aspecte especial per a perfils com el meu, que som moltes!” afirma Aïcha, auxiliar d’ajuda a domicili.
Dones que no tenen manera d’impedir que la reforma les perjudiqui
“El Govern insisteix en el fet que s’ha de treballar més, de tenir una carrera completa. Això, tu m’expliques com ho pot fer una mare soltera com jo? Si no redueixi la meva jornada de treball per estar amb els meus fills, he de pagar algú perquè se’n cuidi. Tinc dues opcions; treballar normalment i gastar-me sous perquè guardin els meus fills, o treballar menys i tenir una pensió més petita. En resum és ser més pobra ara o d’aquí uns quants anys”.
Lina, infermera, afegeix: “Fan gràcia parlant de treball “penós”. La reforma preveu un dispositiu especial a partir de la 50a nit de treball. He fet el càlcul, cada any en faig 45 de mitjana. És horrible, perquè el que me pot salvar a mi és el fet d’estar casada. Me jubilaré segurament sense tenir una carrera completa i ho podré fer gràcies a la pensió del meu marit. Que, en ple any 2023, el govern me faci més dependent del meu marit al nivell econòmic me sembla una aberració!”.
