El comitè d’experts del ministeri de Treball i Economia Social dedicat a l’augment del salari mínim interprofessional reclama pujar-lo entre el 4,6 i el 8,2% el 2023. Aquesta alça comportaria una forquilla d’entre els 1.046 i els 1.082 euros bruts en catorze pagues, segons ha fet públic el mateix ministeri.
Segons ha exposat la portaveu del comitè d’experts, Inmaculada Cebrián, amb aquesta pujada l’Estat espanyol compliria amb els criteris de la Carta Social Europea, pels quals el salari mínim s’hauria de correspondre al 60% del sou mitjà net. Tot i això, ha apuntat l’experta, la relació preveu cert marge d’error pel retard estadístic de les mitjanes retributives del 2022.
Tant la portaveu com la ministra del ram Yolanda Díaz han lamentat que el 2022 no s’ha complert amb les recomanacions comunitàries. El 2020, el salari mitjà net a l’Estat es va elevar fins als 1.856 euros. El 60% d’aquesta quantitat serien uns 1.035 euros, 35 per sobre del límit retributiu actual.
La proposta s’ha elaborat d’acord amb les dades de l’enquesta de costos laborals i de convenis col·lectius de l’Estat espanyol per al 2021 i el 2022. Segons han exposat els experts en roda de premsa, qualsevol pujada del salari mínim hauria d’anar acompanyada d’una revisió al cap de sis mesos per avaluar el seu encaix dins la conjuntura econòmica, especialment pel que fa a l’espiral inflacionista.
Reunió amb el diàleg social
Amb aquesta recomanació sota el braç, la ministra Díaz ha convocat els principals actors del diàleg social el pròxim dimecres per consultar l’encaix de la proposta del comitè d’experts. Si bé la xifra va en la línia de les reclamacions sindicals –es queda fins i tot lleugerament curt, en tant que les darreres declaracions dels representants dels treballadors s’elevaven fins als 1.100 euros– la CEOE està més lluny de les postures de l’executiu espanyol.
El president dels empresaris, Antonio Garamendi, ja va rebutjar a la tardor continuar negociant amb el ministeri, i la darrera pujada salarial es va fer sense el beneplàcit patronal. De fet, la convocatòria arriba en un moment de tensió amb Treball després del “trencament del diàleg” anunciat per la direcció de l’entitat amb motiu de la nova normativa d’expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO).
Contra les “teories acientífiques”
Díaz, però, reitera la utilitat de l’SMI com un garant del poder adquisitiu de les rendes del treball. Segons la ministra, el salari mínim és “una gran història d’èxit perquè ha servit per millorar el gran problema d’Espanya: la desigualtat“. La vicepresidenta segona de l’executiu espanyol, a més, ha titllat de “teories acientífiques” les crítiques que apunten a la destrucció d’ocupació que genera un augment de les retribucions mínimes, tot celebrant la creació de més d’un milió de llocs de treball des de la primera pujada del llindar de sous l’any 2018.
