MónEconomia
La fi de l’estiu deixa 3.373 aturats més a Catalunya
  • CA

Catalunya tanca el mes de setembre amb 354.318 aturats, uns 3.373 més que a l’agost. Es tracta del tercer mes consecutiu de pujades en la desocupació al país. L’augment, d’un 0,96%, respon principalment a la fi de la campanya d’estiu i l’alentiment del sector serveis, que ha estat el més afectat per l’augment de la desocupació a tot l’Estat espanyol. Si bé el país té més persones sense feina que el vuitè mes de l’any, l’atur en comparació amb l’anterior mes de setembre, la fi de la campanya d’estiu de 2021, ha caigut en un 6,36% al territori, unes 24.152 persones menys que fa dotze mesos.

Els serveis han estat el gran forat de pèrdua d’ocupació, com ja és tradició, durant el setembre. A Catalunya han perdut la seva feina unes 1.503 persones durant els darrers 30 dies en aquest sector. Tant la indústria com l’agricultura tanquen el setembre amb pèrdues laborals, de 557 i 278 treballadors respectivament, mentre que la construcció registra uns 212 aturats menys. El col·lectiu de treballadors sense ocupació anterior creix en unes 1.247 persones.

En el conjunt de l’Estat espanyol es replica la tendència a la pèrdua de llocs de treball al sector serveis. Segons les dades publicades pel SEPE, el terciari espanyol ha perdut 24.691 treballadors en els darrers 30 dies. Es reverteix així la recuperació de l’ocupació l’últim terç de l’any que havia marcat els dos cursos de la pandèmia, quan el retorn dels serveis va augmentar la força de treball a la vertical en 26.329 i 76.113 persones el 2020 i el 2021 respectivament. També creix la xifra de persones sense ocupació anterior en unes 5.016 persones.

La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz / EP
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz / EP

Per contra, sectors com l’agricultura o la construcció amplien substancialment la seva base de cotitzants. En el primer cas, el setembre registra 7.024 treballadors més que a l’agost, mentre que l’ocupació al segon ha crescut en unes 4.765 persones. Al conjunt de l’Estat, fins a 12 comunitats autònomes han perdut força de treball durant el setembre. Andalusia, amb uns 6.000 aturats més, lidera la caiguda de l’ocupació; mentre que el País Basc és la que més redueix l’atur, en unes 2.000 persones.

En total, a Espanya hi ha 17.679 aturats més. El ministeri de Treball i Economia Social, tot i la pujada, celebren que el mercat laboral ha “aguantat bé l’estacionalitat”. Tot i que la desocupació torna a apropar-se al llindar dels tres milions -hi ha uns aturats 2.941.919 a l’Estat- el 2022 encara està en xifres positives. Així, al tancament del setembre hi ha un 9,7% menys d’atur que al gener d’aquest exercici, quan voltava els quatre milions.

L’atur creix a totes les províncies

La demarcació catalana que més ha patit el cop de la fi de la campanya d’estiu ha estat Girona. Amb 1.139 persones aturades més, registra un augment de la desocupació del 3,54%. Superior en termes relatius ha estat la pujada de l’atur a Lleida, amb un 4,77% més en termes intermensuals i la destrucció de 886 llocs de treball. A les comarques de Tarragona, l’escalada ha estat més minsa, de l’1,89%, unes 790 persones treballadores menys. Barcelona és, amb diferència, la menys afectada per l’estacionalitat, i només ha perdut 558 treballadors durant el novè mes de l’any, un lleuger 0,22%. Es tracta, però, del primer setembre en set anys en què a la capital no baixa l’atur.

La contractació, a l’alça

Els nous contractes, tot i l’augment de l’atur, mantenen la bona tendència dels darrers mesos a Catalunya. Durant el setembre, es van registrar al país un total de 265.006 contractes nous, un augment de 57.048, el 27,45%. Els efectes de la darrera reforma laboral, a més, comencen a notar-se sobre la taxa d’indefinits: ja són un 49,4% del total, uns 130.845, pels més de 134.000 temporals, que suposen el 51,6% dels contractes signats durant el darrer mes.

Un 30% dels indefinits, però, es tanquen amb el format de fix discontinu, menys estable que els indefinits generals. Especial pes ha tingut aquesta modalitat contractual a la demarcació de Lleida, com apunta la directora de l’Observatori del Treball i el Model Productiu, Manuela Redondo. La rellevància a la província del sector agrari, especialment intensiu en fixos discontinus per la seva estacionalitat, provoca que el 45,4% dels nous indefinits s’hagin concretat amb aquesta modalitat -el mateix percentatge que a Girona, pel seu elevat pes turístic, i just per sobre de Tarragona-. A Barcelona, on el sector industrial i altres serveis ocupen una part més important del conjunt del mercat laboral, els fixos discontinus s’han quedat en el 17,5% del total de la contractació indefinida.

Valoració govern

El secretari de treball del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa, ha apuntat que la dada d’afiliació d’aquest setembre és “històrica” al país. L’augment de la contractació, explica Vinaixa, respon a la “maduresa i resiliència del món del treball a Catalunya”, que permet superar les fluctuacions estacionals que solen colpejar el mercat a finals de l’estiu. Tot i els bons resultats registrats pel ministeri, Vinaixa crida a la prudència de cara als mesos finals de l’any. “La inflació, la pujada de tipus d’interès i els preus de l’energia tindran traducció al mercat de treball, no sabem encara en quina mesura”, avisa el secretari. Sobre l’augment de l’atur, Vinaixa hi resta importància, en tant que respon a dinàmiques estacionals i no afecta la dada d’afiliació.

Els sindicats celebren les dades

Des de les Comissions Obreres de Catalunya celebren les xifres d’ocupació publicades pel ministeri. El secretari de Treball i Economia de la central, Ricard Bellera, apunta que l’afiliació al país ja està molt per sobre de les dades prepandèmiques, amb un augment de 150.000 persones ocupades si es compara amb el setembre del 2019. El sindicat subratlla, a més, la “millora en la qualitat de l’ocupació” que s’ha assolit amb la darrera reforma laboral. “És perfectament compatible tenir una millora quantitativa i qualitativa al mercat de treball”, apunta Bellera, si bé recorda que, davant la situació econòmica i l’espiral de preus, “manquen polítiques salarials”. En aquest sentit, des de la UGT critiquen la posició de bloqueig de la patronal espanyola, la CEOE, pel que fa als convenis col·lectius. El sindicat reclama als empresaris “pujades salarials justes” que compensin l’augment del preu dels productes bàsics, que en el darrer any ha estat d’un 18,5%.

Més notícies
El secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Javier Pacheco / Mireia Comas
Pacheco (CCOO): “A la patronal li cal el missatge de la mobilització”
Notícia: Pacheco (CCOO): “A la patronal li cal el missatge de la mobilització”
Comparteix
El secretari general de la principal central del país veu llunyà un pacte de rendes davant unes patronals "tancades en el bloqueig"
La ministra d'Afers Econòmics Nadia Calviño, una de les principals ponents de l'impost mínim a la UE/ EP
L’impost mínim de societats, contra la competència deslleial
Notícia: L’impost mínim de societats, contra la competència deslleial
Comparteix
Les grans economies de la UE reclamen l'aplicació al conjunt de la comunitat un tipus base sobre la facturació empresarial per impedir la fuga de capitals
Fotografia d'arxiu de bitllets d'euro
Com ens afecta la crisi de l’euro?
Notícia: Com ens afecta la crisi de l’euro?
Comparteix
La crisi de l'euro acabarà afectant les famílies de manera indirecta amb l'encariment de l'energia
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre / Foment del Treball
Foment amenaça en portar al TC l’impost a les grans fortunes
Notícia: Foment amenaça en portar al TC l’impost a les grans fortunes
Comparteix
La patronal catalana avisa al govern espanyol que "farà tot el possible" per presentar un recurs al TC si s'aprova l'impost a les grans fortunes

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa