Amazon ha anunciat un total de 18.000 acomiadaments en les darreres dues setmanes. Si bé amb prou feines es tracta del 5% de la plantilla de la gegantina multinacional fundada per Jeff Bezos, la senyera del comerç electrònic és només l’exemple més cridaner de la munió d’instàncies en què empreses de base tecnològica han hagut de portar a terme acomiadaments col·lectius en els darrers mesos. La catàstrofe de Twitter –que, segons alguns experts, no ho és tant–; la caiguda de Meta, entre sancions i regulacions de l’ocupació, o la retallada d’un terç de la força de treball de l’exchange de criptomonesdes Kraken segueixen un camí per al que és difícil de preveure el final.
Amazon i Meta, les dues firmes tecnològiques, senyeres del web 2.0, que més afectades s’han vist pels acomiadaments massius, també han perdut milers de milions de dòlars en capitalització borsària en qüestió de mesos. De fet, les empreses de Bezos I Zuckerberg van ser dues de només un grapat al món que, durant el confinament estricte, van arribar a una valoració superior al bilió de dòlars. En concret, el maig del 2021 –el seu punt àlgid– l’e-commerce de Seattle presumia d’un valor total d’1,9 bilions de dòlars; mentre que ara, només un any i mig després, se situa en uns 900.000 milions de dòlars, un bilió menys que ara fa setze mesos. En la mateixa línia se situa la matriu de Facebook i Instagram: després d’una difícil d’entendre i poc lucrativa aposta pel metavers, el creador de la xarxa social per excel·lència ha perdut prop de 700.000 milions de dòlars en pocs mesos. “Les accions ens parlen de futurs”, apunta Boar. “I ara mateix el mercat no hi confia”. Tant és així, que publicacions del prestigi de Forbes comencen a parlar de ‘The Great Layoff’ –el Gran Acomiadament–.
Els acomiadaments massius d’Amazon i Facebook lideren una llista amplament dominada per companyies nord-americanes. La californiana Salesforce, distribuïdora del conegut CRM Sales Cloud, va anunciar fa només cinc dies uns 8.000 acomiadaments, el 10% de la seva plantilla, desfent totes les contractacions addicionals del darrer exercici. La companyia especialitzada en semiconductors Cisco va acomiadar el novembre 4.1000 treballadors, el 5% de la seva força de treball total. No només la federació nord-americana ha patit el batzac de les tecnològiques: l’edtech índia Byju’s, amb seu a Bangalor, es va desfer de 2.500 treballadors a mitjan octubre; mentre que una setmana abans Crypto.com, amb seu a Singapur, va anunciar 2.000 extincions de contracte. En tots els casos, una mateixa tendència: una caiguda substancial del valor borsari de les empreses. La mateixa Salesforce, avaluada en més de 307 dòlars l’acció l’11 de novembre, va arrubar a caure en poc més d’un mes fins als 128 dòlars per títol just abans de Nadal. En el cas de Cisco, amb cotitzacions molt més baixes, la seva caiguda de 10 euros l’acció en poques setmanes és també significativa.
Darrere de les apostes econòmiques prèvies a la crisi hi havia, apunta Boar, un excessiu optimisme. El sector apostava per una inflació controlada poques setmanes després dels seus pics i, si bé la Reserva Federal ha aconseguit lligar en curt l’escalada de preus, ho ha fet al cost d’un important alentiment econòmic via tipus d’interès. L’encariment del crèdit és especialment insidiós, recorda l’economista, en un mercat com l’estatunidenc “principalment mogut pel deute”. Així, un còctel de preus elevats, molt de passiu insatisfet i manca de liquiditat han acabat per colpejar els principals gegants tecnològics del planeta. Altres empreses amb menys estructura, com Carvana, amb seu a Arizona, citen les mateixes “preocupacions econòmiques” per justificar els seus acomiadaments –en aquest cas, un marketplace de vehicles usats, unes 1.500 persones–.
Massa treballadors?
Els defensors d’Elon Musk lloen, des del seu anunci d’acomiadament de prop de 4.000 treballadors –el 50% de la plantilla de Twitter– la seva capacitat de mantenir la tasca amb un cos d’empleats molt més reduït. Si bé l’èxit o no de la decisió encara està per mesurar, la neteja als marges de redundàncies i ineficiències laborals porta, davant aquesta cadena d’acomiadaments, a qüestionar-se la utilitat mateixa de plantilles tan ambicioses. “Moltes estaven oversized”, reconeix Boar. En aquest sentit, l’economista crida a una sort de confiança cap als emprenedors. “Una empresa no acomiada 10.000 persones si no té molt clar que sense elles pot continuar operant”, subratlla l’especialista.
Canvi de paradigma
El valor de les grans tecnològiques, que ha acabat definint en bona part la sostenibilitat –o percepció de sostenibilitat– de les seves plantilles, es va disparar durant la pandèmia amb una promesa de ràpida recuperació i digitalització ubiqua. Les projeccions a llarg termini –els futurs– no suggereixen cap escenari similar a aquest i, per tant, val qüestionar la possibilitat d’un cert canvi de paradigma a la valoració de la indústria. Segons Boar, però, el canvi és conjuntural. “Aquests ajustaments es fan per continuar operant; justament per assegurar la continuïtat”, raona l’economista.
El canvi a la mida de la força de treball, però, pot ser més sostenible que les caigudes en ingressos i en valort. “Si descobreixen que es pot fer el mateix amb menys personal, el marge augmenta”, sosté el professor, tot argumentant que “només es tornarien a cobrir totes les places si la realitat supera la capacitat productiva actual de les companyies”.
No només és la big tech
Val a dir que no són només les tecnològiques les que mostren comportaments com aquest. Aquest mateix dilluns, l’històric banc d’inversió novaiorquès Goldman Sachs ha anunciat un acomiadament col·lectiu de més de 3.000 treballadors per aquesta mateixa setmana, el més gran des de la crisi financera del 2008, segons ha confirmat una font anònima a l’agència Reuters. Per altra banda, res més lluny de les TIC, el CEO de McDonald’s, Chris Kempczinski, va anunciar el passat dissabte que la multinacional “reavaluaria els rols i nivells d’ocupació en parts de l’organització, amb converses difícils en endavant”.
En cap dels dos casos les caigudes de valoració ni ingressos han estat tan significatives com a Amazon o Meta –un canvi de ritme, doncs, amb menys explicacions que en el mercat TIC–. Segons conclou Boar, “tot dependrà de les expectatives a futur; si el mercat es recupera o no”. “Els inversors som més pessimistes que fa dos anys”, descobreix l’economista –i les condicions de mercat els hi donen la raó–. “Molt haurien de canviar les coses –etziba– per recuperar expectatives de creixement”.
