El secretari general de les Comissions Obreres a Catalunya, Javier Pacheco, ho va avisar durant la presentació del curs sindical: el bloqueig de les negociacions per renovar els convenis col·lectius deixaria al gener més d’1.750.000 treballadors catalans sense cobertura ni sectorial ni empresarial. L’enfrontament en el si del diàleg social a l’Estat, la recuperació de les clàusules d’actualització salarial –una línia vermella dels sindicats que les patronals, en termes generals, rebutgen frontalment– embruta també les taules de diàleg sectorial, i diverses indústries i verticals econòmics del país es troben en un impàs. El darrer exemple, el més candent, és el del metall barceloní, que es posarà en vaga els pròxims dies 27 i 28 d’octubre.
Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, van plantejar a principis de 2022 una estratègia de negociació conjunta per a la indústria metal·lúrgica de tot el país, amb condicions i reclamacions similars als convenis de totes les demarcacions i subsectors. Al mateix temps que la patronal tarragonina APEMTA ha arribat a un acord amb les centrals sindicals de la demarcació que contempla actualitzacions salarials, pujades retributives de més del 6% per al que queda de curs o reduccions de jornada, la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) s’ha negat, denuncen els sindicats, a plantejar-se les mateixes reclamacions. “El problema és la patronal –critica el secretari d’acció sindical d’UGT-FICA Bernardo Fuertes–”. “Una, la de Tarragona, ha fet un esforç per entendre la situació dels treballadors; l’altra no vol fer-ho”, afegeix, tot recordant que “la crisi la patim els treballadors del metall més que ningú”. Consultada per aquest mijtà, la UPM no ha fet declaracions.
Les condicions acceptades per la patronal tarragonina estaven en la línia de les que fa mesos que reclamen els treballadors del sector: un augment salarial descendent, que ascendeix fins al 6,4% enguany i va baixant fins al 2,4% el 2025; actualització salarial segons l’IPC –que s’aplicarà al final del conveni, el 2025– i eliminar la possibilitat d’absorció i compensació salarial, una mesura que podria deixar sense augments les retribucions dels empleats. El secretari d’acció sindical de CCOO Indústria a Catalunya, José Juan Marín, aprofundeix en demandes que també contribueixen a la productivitat. “Calen competències per a l’electrificador de la mobilitat, i els proveïdors de l’automòbil no estan pensant en la transformació”, raona, tot reivindicant més participació en “el disseny de la formació necessària en els pròxims anys”.
Des dels sindicats enlletgeixen als representants empresarials del metall barceloní les seves “provocacions”. Les escasses propostes, afirmen, que ha articulat la patronal són molt més baixes que les que han acceptat els seus homòlegs al sud: un augment salarial del 2% compensable i absorbible –és a dir, una petita pujada del salari base a la que es pot respondre amb retallades de les pujades voluntàries–. “Entre el que nosaltres proposem i zero hi ha un abisme; no ens deixen ni posar xifres sobre la taula”, critica Fuertes. La relació entre representants empresarials i laborals ja era complicada ara fa un any, quan la patronal es va negar a aplicar una pujada del 4% recollida al conveni col·lectiu, i van haver de recorrer als tribunals. L’argument corporatiu era llavors que un augment de les retribucions d’aquest volum posaria en risc la continuïtat de moltes societats. “El conveni recollia la possibilitat de sortir-ne si alguna empresa estava en condicions molt dolentes; i cap ni una se n’ha despenjat”, expliquen els sindicalistes.
La mobilització, assegurada
El trencament de les negociacions entre UPM i els representants dels treballadors barcelonins fan que, al contrari del desenllaç a Tarragona, la vaga convocada per als pròxims 27 i 28 d’octubre es mantingui en peu. “És el que ens queda”, es ressigna Marín, que rebutja “emmirallar-se en escenaris de tensió” com els que la mateixa metal·lúrgia ha presenciat en altres indrets de l’Estat en els darrers mesos. Les negociacions dels convenis col·lectius de la indústria a Ourense o Santander han portat a vagues sostingudes que finalment han facilitat un acord en el marc del diàleg social. “Aquí no voldriem que fos així”, reiteren des de CCOO. Fuertes, però, reconeix “sensacions pessimistes” davant les negociacions actuals. De fet, les dues centrals també han plantejat una setmana de vagues al novembre en cas de no tancar el conveni.
L’escenari de conflicte que es va viure a Galícia o Cantàbria –o, més recentment, a Cadis– no ha de ser el mirall de Barcelona. Tot i això, els representants dels treballadors no tanquen les portes a sostenir la mobilització en cas que no s’arribi a un acord social. “En endavant els afiliats decidiran el que hem de fer”, declara el representant d’UGT FICA. Les centrals encara no parlen de vagues indefinides al sector, però reconèixen que, de no assolir les seves demandes, “no queda més que augmentar la pressió”.
Serveis, la següent peça
Mentre es trencaven les converses entre UPM i els sindicats, el sector serveis reconeix també especials dificultats per renovar els convenis col·lectius a diverses empreses i verticals. Les reclamacions que posen sobre la taula els sindicats del sector van per camins similars que les dels industrials: revisió salarial, increments descendents i eliminar la compensació. Com apunta el representant de CCOO Serveis Esteban Sanabria, en cas que s’adaptin les retribucions a l’IPC, el conveni proposat passa per pujades del 3,5% enguany, el 2,5% el 2023 i el 2% el 2024.
Tot i que la situació no ha arribat al punt d’ebullició del metall, des del sector “no descarten vagues si no s’arriba a acords abans del novembre”. Els representants dels treballadors confien que la rellevància del període nadalenc al comerç i els serveis obri les portes a la negociació. Col·lectius concrets, com els treballadors de comerç tèxtil, ja es plantegen aturades per al Pont de la Puríssima o el mateix Nadal. “A la patronal tampoc l’interessa allargar les negociacions”, afirma Sanabria, que espera “un sprint negociador entre el novembre i el desembre”. La primera protesta es concentrarà el 3 de novembre a Madrid. “Esperem que des de llavors la patronal es posi les piles i desbloquegi el conveni”, conclou el representant de CCOO.
