Els sindicats barcelonins de la construcció estan “estupefactes”. Per segon any consecutiu, la patronal del sector, la Federació d’Entitats Empresarials de la Construcció s’ha negat, com denuncien els representants dels treballadors, a refrendar les taules salarials corresponents al nou conveni col·lectiu de la demarcació. “Ens sembla un insult, és totalment inexplicable”, etziba Carlos del Barrio, portaveu de CCOO Hàbita. Segons denuncien els sindicats, els representants empresarials de la regió no tenen cap intenció de negociar. “La seva única idea és reduir els salaris dels treballadors de la construcció a Barcelona”, lamenta Juani Arenas, de la sectorial de construcció i mineria d’UGT.
Una desavinença entre sindicats i patronal per un conveni col·lectiu no hauria de ser quelcom estrany, i més enguany. Com va avisar Javier Pacheco, secretari general de Comissions Obreres a Catalunya, 1.750.000 treballadors estaven en risc de perdre la seva cobertura de conveni a partir del gener. El metall, els serveis o la seguretat ja ho han patit, i les amenaces de mobilitzacions i vagues sobrevolen centenars d’empreses del país. La diferència en el cas de la construcció, però, és que l’acord ja està signat. En el cas d’aquest sector, una taula paritària d’àmbit estatal marca les pautes salarials que han de dirigir els pactes regionals. La signatura de les taules salarials a les demarcacions hauria de ser, apunten des dels sindicats, poc més que un tràmit.
Aquesta referència, publicada al BOE al juliol i d’aplicació obligada, dibuixa un full de ruta d’augments retributius per als treballadors de la construcció del 4% el 2022; el 3% el 2023 i el 3% el 2024, amb una clàusula de revisió salarial amb l’IPC a final del conveni de fins al 2%. La nova referència està en línia amb molts dels nous convenis assolits a altres sectors industrials –el metall, sense anar més lluny–.
A aquest caràcter subsidiari del pacte a Madrid s’afegeix el fet, recorda Del Barrio, que els representants barcelonins de les empreses de la construcció tenen un seient a la comissió paritària. És a dir, a la reunió de CCOO i UGT amb la CNC –la patronal espanyola de la construcció– els patrons de la regió van acceptar les taules salarials que ara es neguen a aprovar. La situació es fa encara més peculiar, com apunten els treballadors, si s’observa la composició de les taules de negociació: la persona que la patronal barcelonina va enviar a la taula paritària estatal que va aprovar el conveni forma part també de la regional que el rebutja. A més, els seus homòlegs a la resta de demarcacions ja han acceptat les condicions: el conveni de la construcció ja està acordat a Lleida i Tarragona. A Girona, apunta Arenas, s’estan acordant algunes de les clàusules que sí corresponen a la negociació territorial, però el missatge és que s’acceptarà.
Aquest és el segon cop que la patronal barcelonina de la construcció obstaculitza l’aplicació d’un conveni col·lectiu ja acordat en les seves línies mestres. El 2021, quan es va pactar a Madrid un augment salarial del 2,5% per l’últim any de vigència de l’anterior conveni, els representants dels empresaris també es van negar a acceptar la decisió del diàleg social estatal. A llavors, recorden els portaveus sindicals, els treballadors de la província van haver de reclamar a la comissió paritària estatal que n’exigís l’aplicació, i els sous van acabar pujant com s’havia pactat. De fet, recorda Arenas, la mateixa patronal, mentre bloquejava l’acord, aconsellant les empreses que en formen part un aprovisionament per acabar implementant, com mana la norma, la pujada salarial. Consultades per aquest mitjà sobre el conflicte pels salaris, les diverses entitats de la Federació encara no han ofert la seva versió.
Reducció salarial
Els representants dels treballadors apunten que les patronals barcelonines fa anys que intenten contraure els salaris dels treballadors. El 2018, quan es va acordar l’anterior conveni col·lectiu –el que encara ara està vigent en règim, de fet, en règim d’ultraactivitat– els representants empresarials van posar sobre la taula una retallada de les retribucions del 20%. El seu argument principal, apunta del Barrio, és que no estan d’acord amb els criteris plantejats per la patronal espanyola per accelerar els salaris. “Que ho discuteixin a la patronal estatal; perquè estan traslladant un problema intern als treballadors i les empreses”, retreuen des de CCOO.
La dèria amb la retallada retributiva ve, expliquen els sindicats, d’una amenaça externa. La patronal, apunta Arenas, raona que els elevats salaris barcelonins fan que altres empreses puguin aterrar a la demarcació amb sous més reduïts i ocupar tot el mercat. Aquesta pràctica, però, seria il·legal: totes les empreses del sector, vinguin d’on vinguin, han d’aplicar les taules salarials del conveni sectorial de la demarcació. “En aquest cas, els animem a col·laborar per acabar amb les companyies a què acusen de competència deslleial”, declaren des d’UGT.
Més enllà, la patronal avisa del perill que suposa per a la continuïtat de les empreses una taula retributiva elevada. Tot i això, com en molts altres convenis, una clàusula permet a aquelles firmes amb especials problemes econòmics deslligar-se de les referències salarials establertes per l’acord col·lectiu i contraure els sous. “A les empreses que van bé sí que es pot aplicar l’augment salarial”, assegura Arenas.
Calendari de mobilitzacions
El bloqueig del conveni no és una qüestió quantitativa. Tot i que els mínims salarials ja estan establerts des de Madrid, la patronal barcelonina no ha fet cap contraproposta per seure a negociar amb els treballadors. Així, aboquen els sindicats a prendre un camí similar al que ja van recórrer ara fa un any: activar el mecanisme del conveni que permet reclamar a la comissió paritària estatal una intervenció al sector. És a dir, denunciar al diàleg social espanyol que el barceloní es nega a aplicar un acord vinculant, i que aquell obligui al seu compliment, com ja va passar el 2021. Fer servir aquest tecnicisme, però, erosiona la representativitat patronal i del diàleg en el seu conjunt. “Hi ha una part important del conveni que és de representativitat política, però la representació empresarial renuncia a construir política de sector”, argumenta del Barrio, tot recordant que “la patronal és patronal perquè arriba a acords; si no ho fa, és només un lobby”
Més enllà de l’apel·lació a la comissió paritària estatal, UGT i Comissions ja estan negociant un calendari de mobilitzacions que encetarien la setmana que ve per pressionar els representants del sector. En paral·lel, coincideixen del Barrio i Arenas, els sindicats consultaran amb els empresaris membres de la patronal la seva posició sobre el conflicte. El 2021, el primer cop que es va donar aquest conflicte, la representant d’UGT recorda que fins i tot algunes petites firmes de la demarcació va apujar els salaris fins i tot abans que la comissió estatal exigís el compliment del pacte. Amb tot, els dos sindicats avisen que “al final, la pujada s’acabarà aplicant”. “És una presa de pèl; la negociació col·lectiva està per aplicar-se”, conclou Arenas.
3 
