El metall, la construcció o les oficines han estat els assoliments més rellevants de la negociació col·lectiva catalana en el darrer trimestre del 2022. En un període d’alta conflictivitat laboral per l’acumulació de convenis col·lectius en negociació –amb el perill que prop de milió i mig de treballadors del país quedessin sense cobertura d’acords sectorials o d’empresa a principis de 2023– els principals sectors en disputa han acabat amb tancaments, més o menys satisfactoris per a la força de treball, en general equipats per combatre la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la crisi de la inflació. “Ara en queda un, dels grans”, coincideixen els sindicats. El conveni col·lectiu del camp català fa anys que pateix una situació de bloqueig, i els representants de les plantilles apunten a la negativa de la patronal d’actualitzar les taules salarials a l’SMI.
En un limbe des de finals del 2021, les tres agrupacions empresarials que formen part de la taula de diàleg social del sector –la Unió de Pagesos, la JARC i l’Institut Agrícola Sant Isidre– es neguen a, prèviament a la negociació del conveni col·lectiu, actualitzar les taules salarials dels set grups professionals que formen part del conveni segons l’augment de la retribució mínima. Val a dir que, d’ençà del trencament de les negociacions, l’SMI s’ha actualitzat dos cops: dels 950 euros mensuals en catorze pagues establerts a finals del 2021, s’ha passat a 965, per posteriorment fer el salt fins als 1.000 euros. De fet, com recorda Alicia Buil, representant d’UGT Fica al sector, l’anterior actualització del conveni es va limitar, precisament, a l’actualització de les taules salarials a les anteriors pujades. “Els sindicats el signem a contracor, perquè no accepten altres millores”.
Consultada per TOT Economia, la principal patronal del sector, Unió de Pagesos, defensa que totes les empreses estan, a tots els efectes, pagant per sobre de l’SMI –en tant que no fer-ho seria il·legal–. Els sindicats reconeixen que la retribució final de la majoria dels treballadors fixos del sector pot ser superior als 1.000 euros mensuals en catorze pagues, si bé s’hi arriba –aclareix Buil– mitjançant complements salarials, no via salari base. Des de Comissions Obreres dubten, a més, que això sigui així en tots els casos. “Molta gent aplica les taules, qui no veu canvis allà no els aplica”, denuncia el representant sindical Javier Rubio. “Ens consta que hi ha empreses on no s’aplica”, assegura Rubio. A més, apunten des d’UGT, la crossa dels complements s’aplica només als treballadors fixos, mentre que els temporers “continuen amb les taules del 2020 en el millor dels casos”. Des de la patronal, val a dir, asseguren que “temporers i fixos tenen el mateix salari, uns per hora i altres no”.
Resistència patronal
La patronal sosté que, si bé les empreses haurien de pagar sempre per sobre de l’SMI, la no actualització de taules provisional que demanen els sindicats per començar les negociacions del conveni és una qüestió formal. “Si actualitzem les taules abans del conveni, després de negociar haurem de tornar a tocar-les”, argumenta el representant empresarial Josep Cuscó. Des d’UGT, però, defensen que l’actualització prèvia a les negociacions del conveni és una pràctica usual en altres taules de diàleg –per assegurar sobre l’acord col·lectiu que tots els treballadors cobren dins la llei–. Sense anar més lluny, en una negociació activa –el conveni col·lectiu de les fleques de la demarcació de Barcelona– s’han actualitzat prèviament els salaris registrats al pacte entre patronals i sindicats. Els representants dels treballadors del camp denuncien que es tracta d’una estratègia negociadora de les patronals: “volen incloure l’actualització a l’SMI a les converses perquè s’apliqui a canvi d’altres reivindicacions”, critica Buil. “Això va en contra de l’esperit del conveni col·lectiu, que és millorar els mínims legals”.
Els representants de l’empresa, però, traslladen la responsabilitat del control dels salaris a treballadors i sindicats. “Si algú ho fa malament, la feina dels sindicats és denunciar-lo a treball; no és la feina d’Unió de Pagesos”, reclama Cuscó. Val apuntar, a més, que no consta cap denúncia individual per retribucions per sota del conveni col·lectiu. Els sindicats, si bé reconeixen que els pagaments finals són superiors al salari mínim, afirmen que “el salari base és generalment el del conveni” –inferior, per tant, a l’SMI–. “Per no incomplir la legalitat, l’empresa els complementa; però una millora a compte de conveni no pot substituir el que hauria de ser salari base”, rebat Buil.
Les taules, a judici
Segons recorda el mateix Rubio, les parts s’han reunit en un total de dues ocasions en els darrers dos anys per enfrontar el bloqueig del conveni. “La negociació es trenca pràcticament el dia que es constitueix”, a causa de la “negativa rotunda” a l’actualització de taules salarials al sou mínim. En una segona reunió, els sindicats insisteixen al signat de les noves taules salarials –de fet, el representant de comissions “pensava que anava a una negociació ja amb l’actualització firmada”–. Les patronals defensen, per la seva part, que “volen negociar sobre tot el conveni”.
Davant el que consideren un desajustament entre el conveni i els mínims retributius legals, UGT ha portat la no actualització al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons han confirmat des del sindicat a TOT Economia, el judici se celebrarà el pròxim dia 21 de març. L’objectiu final, de fet, és encara més elevat: els representants dels treballadors reclamen que, en la pròxima pujada de l’SMI anunciada per la ministra de Treball Yolanda Díaz, s’inclogui una actualització automàtica de totes les taules salarials de convenis col·lectius que es trobin per sota del nou sòl retributiu. “Si hi hagués actualització automàtica es posaria fi a la precarietat salarial al sector; un problema menys”, coincideix Rubio.
Reclamacions no comunicades
Segons defensa la patronal, els sindicats no han comunicat en cap moment les seves reclamacions, més enllà de l’actualització de taules, per al pròxim conveni col·lectiu. Les reclamacions sindicals, segons han explicat els representants a TOT Economia, van en la línia dels principals acords laborals dels darrers mesos: durant la vigència del pacte, fins al 2024, un increment salarial progressiu entre el 6,5% –la inflació actual– i el 2,5%, sense aplicació de les clàusules d’absorció i compensació. Demanen, a més, una clàusula de revisió salarial retroactiva per garantir el poder adquisitiu davant les desviacions de l’IPC. Més enllà de les qüestions purament salarials, consten a la plataforma reivindicativa dels sindicats –detalla Rubio– un augment de les dietes i el plus de perillositat i una reducció de la jornada anual d’unes 24 hores cada exercici –de les 1.796 actuals a unes 1.772–.
Sindicats i patronal, a més, coincideixen a la necessitat d’acabar de tancar una qüestió que, des de part de la negociació, s’ha considerat conflictiva: l’aplicació de la figura del fix discontinu als temporers. Si bé des d’Unió de pagesos consideren que “els treballadors vindran igualment”, els empresaris auguren complicacions per contactar amb els contractats –sovint itinerants i difícils de situar–. “Volem que s’hi entri a negociar al conveni”, apunta Cuscó, talment com ho reclama Buil. Els sindicats, però, defensen que els problemes per conservar els temporers, a banda de la falta de comunicació, provenen d’unes limitades condicions laborals. “Si els ofereixes un bon salari i garanteixes el temps de treball, vindran”, conclou la representant d’UGT.
