El conveni col·lectiu d’oficines i despatxos és un dels darrers que queda sense tancar després d’un encès cicle de mobilitzacions encetat la passada tardor. Amb una base social de 200.000 treballadors, l’acord col·lectiu és un dels més nombrosos de Catalunya. Roman bloquejat, asseguren els sindicats amb representació a la taula sectorial a TOT Economia, prop d’una vintena de reunions després i amb dos clars punts calents: el teletreball i els límits temporals dels contractes fixos discontinus. Com afirma el representant de la federació de serveis d’UGT a Catalunya Moisés Berruezo, després de tancar acords en la resta de matèries, aquestes dues qüestions van “encallar” les converses en el si del diàleg social del vertical. “En la darrera reunió, vam bloquejar el diàleg sense data definida”, declara Berruezo.
Tot i la distància entre les parts, els sindicats no preveuen fer més concessions. Com apunten des de Comissions Obreres, les condicions que la representació del treball han posat sobre la taula de Foment del Treball i Pimec són “de mínims”. En el cas de la retribució del teletreball, la part social ofereix una compensació per jornada d’1,5 euros -una quantitat que sí que han acceptat, per exemple, les patronals madrilenyes, on les hores en remot ja es retribueixen amb aquesta ràtio- sense compensació i absorció i subjecta a revaloritzacions. Ambdues agrupacions empresarials, afirmen els representants sindicals, rebutgen de ple la proposició.
Segons lamenten des d’UGT, les patronals consideren aquesta proposta, que es concretaria en l’abonament d’al voltant d’1,5 euros per jornada treballada en remot, és “excessiva i no té sentit incloure-la al conveni”. “Tal com especifica la llei -afegeix Esteban Sanabria, de la federació de serveis de CCOO a Catalunya- volem fixar un mínim de despesa de teletreball assumit per les empreses”. Aquesta compensació, en cas d’aprovar-se en els termes de les patronals, arribaria a pocs treballadors, en tant que “la majoria cobra per sobre de conveni” i, per tant, el preu del teletreball quedaria inclòs en el salari base a compte d’empresa. “És una proposta molt ajustada, un mínim”, reitera Sanabria, negant marge quantitatiu per concessions a la part empresarial de la taula.
La compensació salarial, més enllà del teletreball, està al centre del conflicte. Històricament, el sector compensava el total dels augments salarials a compte de conveni. Segons els sindicats, Foment del Treball ha acceptat reduir al 50% la possibilitat d’absorció de les alces retributives, atès que, per l’elevat salari a compte d’empresa respecte de l’acord col·lectiu, molts treballadors fa anys que tenen el sou, a tots els efectes, congelat. En les actuals converses, UGT i Comissions han proposat un alça dels estipendis del 9,5% en tres anys, amb l’absorció limitada a la meitat de l’alça. L’acord arriba a canvi d’una clàusula de revisió salarial que cap de les dues patronals ha volgut contemplar -si bé Pimec, segons els representants del treball, tampoc no s’ha avingut a signar la limitació de la compensació-. Val a dir, però, que Foment ostenta la majoria de la representació empresarial al sector. Per tant, expliquen els representants sindicals, només amb la seva aquiescència es podria desencallar el conveni.
Rebuig frontal a les “zero hores”
Especialment lluny romanen les parts en la regulació per conveni dels treballadors fixos discontinus a temps parcial. Mentre que la representació empresarial reclama una liberalització total de la figura, els sindicats exigeixen un mínim de durada i jornada per als treballadors amb aquest tipus de contracte. En concret, CCOO i UGT posen sobre la taula negociadora una garantia de sis mesos de treball a raó de 20 hores setmanals “durant la vigència del conveni”. “No volem que es converteixi en un contracte de zero hores”, apunta Sanabria, tot acusant les patronals de no voler garantir la feina als contractats. Berruezo, per la seva banda, denuncia que la proposta de la patronal obriria la porta a “contractes d’un mes cada any”.
Males sensacions a la taula
“Sortim amb la sensació que l’únic que han volgut fer les darreres quatre o cinc reunions ha estat marejar la perdiu”, critiquen des d’UGT. “No entenem la seva posició”. Ambdós sindicats lamenten un immobilisme per part de la representació empresarial que tanca els camins a l’acord. “Els veiem enrocats”, explica Sanabria. El següent pas, afirmen, és convocar el departament de Treball perquè exerceixi com a mediador a les converses sectorials. Els sindicats, però, encara no s’han posat en contacte amb les administracions a aquest fi.
A curt termini, doncs, les organitzacions de treballadors cedeixen el futur negociador a les mobilitzacions. Amb el conveni bloquejat, ja n’hi ha dues convocades: una el dia 3 de març i una altra una setmana després, el dia 10 -una a la seu de cadascuna de les dues principals patronals del país-. El potencial mobilitzador del món del treball al sector de les oficines és molt més limitat, però, que a altres sectors que han tensat les negociacions dels convenis, com la construcció o la indústria metal·liera. El representant d’UGT, però, confia a assolir “un nivell important de participació” en les properes setmanes. Les perspectives de Comissions són similars. “De moment la resposta és bona”, apunta Sanabria, en tant que especialment les grans empreses
