Catalunya tanca el tercer trimestre amb 38.800 nous llocs de treball. El mercat laboral català és un dels que mostren millor rendiment de l’Estat entre el juliol i el setembre en termes absoluts, en un periode en el que el conjunt d’Espanya va perdre fins a 77.000 treballadors. Així, segons dades de l’Enquesta de Població Activa corresponent als mesos estiuencs indica que el país té un total de 3.559.900 persones ocupades, un ascens del 2,31% si es compara amb l’any anterior. Així, el mercat laboral català creix més ràpidament que, entre altres, el basc o el madrileny.
El creixement de 38.000 llocs de treball intertrimestral suposa un 1,10% de la força de treball catalana. En termes relatius, només superen aquesta taxa comunitats amb bases laborals més reduïdes -Extremadora o La Rioja, per exemple- o intensives en turisme, com les Balears. També ho fa el País Basc, que si bé en termes absoluts es queda en els 25.000 nous llocs de treball, accelera el seu mercat laboral un 2,6%. Només tanquen el trimestre amb menys ocupació que l’anterior sis comunitats, d’entre les que destaca la comunitat de Madrid, amb un 2% menys d’ocupats que al juny. La regió de la capital espanyola ha destruit entre el juliol i el setembre fins a 64.400 llocs de treball, segons les dades facilitades per l’Institut Nacional d’Estadística.
En comparació amb el tercer trimestre del 2021, encara sota els efectes de la pandèmia pero sense el cop econòmic generat pel conflicte a Ucraïna, a Catalunya s’han creat 80.400 nous llocs de treball. En termes interanuals, així, només el País Valencià, amb 107.700 noves ocupacions i un creixement del 5,17%, mostra un millor rendiment que el mercat laboral del país. En comparació amb l’any passat, així, Catalunya tanca el tercer trimestre amb 61.400 aturats menys que ara fa un any, una contracció del 14,4%. El país continua la tendència de recuperació de l’ocupació respecte del 2021, tot i que la modera després de dos trimestres consecutius rebaixant l’atur per sobre del 20%. En termes intertrimestrals, però, s’ha notat un lleuger repunt de la desocupació de 4.700 persones, que ha elevat la taxa d’atur fins al 9,31% -la segona més baixa, val a dir, des del 2008-.
Espanya, males notícies
Les moderadament positives xifres catalanes contrasten amb la destrucció de l’ocupació a l’Estat espanyol. Els nous llocs de treball generats han estat molts menys que en anteriors exercicis: les 77.000 noves ocupacions entre el juliol i el setembre contrassten amb les més de 569.000 de l’estiu de 2020 o les prop de 360.000 registrades ara fa un any. Així, Espanya tanca el tercer trimestre amb 60.800 aturats més. Excloent l’any 2020, quan els estralls de la crisi sanitària van destruir més de 350.000 llocs de treball, no es veia un tercer trimestre tan dolent al mercat laboral espanyol des del 2012, amb un creixement de la desocupació de més de 93.000 persones. Per comparar, l’EPA del tercer trimestre de 2021 va mostrar un descens de la desocupació de més de 127.000 treballadors. La taxa d’atur de l’Estat, així, repunta fins al 12,67%, prop de tres punts i mig per sobre de la catalana.
Atur a tots els sectors
Les dades sectorials de l’EPA del tercer trimestre mostren que només la copnstrucció va tancar el setembre amb menys persones aturades que al juny. Així, en aquesta vertical es van registrar prop de 15.000 aturats menys al tercer trimestre, un descens del 12,86%. A l’altra banda, l sector serveis és el que més nous aturats aporta, amb uns 85.700 més que fa tres mesos, el que suposa un creixement de l’atur del 8,7%. Similar ha estat l’augment al sector agrícola, d’un 9,98% segons les dades de l’INE. El primari va perdre uns 14.400 treballadors entre el juliol i el setembre. Més continguda va ser la destrucció d’ocupació al sector industrial, amb la pèrdua d’uns 6.400 llocs de treball, el que suposa un increment de la desocupació superior al 4,6%.
El treball celebra les dades
El secretari d’Economia i Treball de CCOO a Catalunya, Ricard Bellera, subratlla el retorn a l’estabilitat del mercat de treball català. La creació d’ocupació, apunta Bellera, va acompanyada d’una important reducció de la temporalitat, amb un 6% menys que en el mateix periode de l’any anterior, abans de la Reforma Laboral. “S’està generant ocupació de qualitat, amb un factor d’estabilitat en un moment de fortes incerteses”, argumenta el sindicat, tot reclamant “dinamitzar les inversions que necessita el teixit productiu” mitjançant els pressupostos catalans i de l’Estat.
2 
