Catalunya tanca el mes de novembre amb un lleuger repunt de la desocupació. Segons les dades publicades pel Ministeri de Treball i Economia Social de l’Estat espanyol, l’onzè mes de l’any ha deixat 986 persones sense feina més al país, un augment intermensual del 0,28%, fins als 348.982 aturats. Comparada amb l’any passat, però, aquesta xifra suposa una reducció substancial: en termes interanuals, la desocupació ha caigut a Catalunya en més d’un 5,6%, amb uns 20.840 aturats menys que al novembre del 2021. Amb aquesta dada mensual, només dues comunitats perden més ocupació que Catalunya: les Illes Balears (-1.587 treballadors), castigades per la fi de la temporada alta del sector turístic; i Castella i Lleó, que lamenta una pujada de l’atur propera a l’1,3% (-1.587 treballadors).
Per demarcacions, Girona i Tarragona han concentrat, amb certa diferència, les pitjors dades d’atur del país. Segons les dades publicades pel ministeri de Treball, a les comarques gironines s’han destruït 641 llocs de treball durant el novembre, pels prop de 800 nous aturats a les tarragonines. Per contra, tant Barcelona com Lleida retallen modestament la desocupació durant l’onzè mes de l’any: en el cas de l’interior, amb 145 persones aturades menys, una xifra que s’eleva fins a les 300 si s’observa la regió de la capital.
El sector serveis ha estat el que ha concentrat la pitjor variació mensual del conjunt de l’activitat econòmica catalana, amb uns 1.267 aturats més que a l’octubre. Tota la resta de verticals, si bé a un ritme molt més baix, creen, de fet, ocupació. En el cas del primari, el país registra uns 100 aturats menys, pels 94 de la indústria o els 71 de la construcció. Així, els serveis llastren l’evolució del mercat laboral català en un mes en què la tendència a l’Estat és exactament oposada. Durant el novembre, de fet, el terciari espanyol és el que més influència té sobre la caiguda general de la desocupació, amb unes 25.000 persones aturades menys -un “novembre històric”, segons el ministeri-.
Comparativa desfavorable
Així, envers les prop de 1.000 noves persones sense feina a Catalunya, l’Estat espanyol tanca el novembre amb uns 33.500 aturats menys, el millor onzè mes de la sèrie històrica recent. Totes les verticals econòmiques, de fet, mostren un bon rendiment mensual, amb caigudes de l’atur en tots casos a les quatre xifres. Destaca l’agricultura, amb uns 4.507 aturats menys, així com la indústria, que frega també les 4.000 ocupacions netes creades.
Si s’abaixa la mirada a les economies regionals, el País Valencià és el que mostra, amb certa diferència, el millor rendiment. Amb 15.330 aturats menys, aporta prop de la meitat de la contracció de la desocupació a l’Estat, amb el sector serveis, de nou, com a protagonista. El terciari valencià tanca el novembre amb més d’11.600 aturats menys. Tant agricultura com indústria superen -en el segon cas, amplament- el miler de noves ocupacions netes, mentre que la construcció redueix les persones sense feina en unes 513. També destaca el paper d’Andalusia, l’altre territori que tanca el més amb més de 10.000 aturats menys (11.169). En el cas de les demarcacions del sud de la península, si bé el liderat també correspon als serveis, l’agricultura ha mostrat una acceleració important, amb 3.184 treballadors més.
Tant la Comunitat de Madrid com el País Basc redueixen substancialment l’atur. En el cas de la regió de la capital espanyola, amb unes 7.757 persones sense feina menys -la immensa majoria, prop de 7.000, concentrades als serveis-. Per la seva banda, el País Basc mostra la seva resiliència industrial amb uns 1.035 aturats menys, 236 dels quals corresponen a empreses productives i manufactureres.
La Reforma Laboral s’alenteix
Un dels puntals de la creació d’ocupació d’ençà de l’aprovació de la Reforma Laboral havia estat el bon ritme de contractació. La tendència, però, s’ha revertit aquest novembre. Amb 219.901 contractes registrats, Catalunya n’ha perdut més de 17.600 en comparació amb l’octubre, una caiguda del 7,42%. A més, l’equilibri entre indefinits i temporals s’ha trencat: 95.412 dels nous acords laborals són fixos (43,39%), mentre que la resta de modalitats s’eleven fins als 124.489 (56,61%). Quant a l’afiliació de la seguretat social, de mitjana ha guanyat uns 519 cotitzants a Catalunya durant el novembre, una xifra propera a l’estancament (0,01%). Es tracta, però, d’una dada lleugerament superior a la de l’Estat, on es perden de mitjana 155 cotitzants durant el mes.
2 
