Només tres de cada 10 professionals del món de la tecnologia a l’Estat són dones. Les estadístiques apunten que encara hi ha molt tabú al voltant de les dones i la ciència i la tecnologia. En aquesta situació es crea un sostre de vidre que comença a l’educació primària, on es fomenten molt poc els estudis STEM entre les nenes. No és cap secret que la falta de referents, la manca de dones directives i les diferències salarials entre homes i dones són qüestions a l’ordre del dia d’empreses i governs. Tot i això, fa relativament poc que el problema s’adreça de manera directa. El reconeixement de moltes dones científiques, les xerrades informatives o els canvis del paradigma de l’educació per fer-la més inclusiva ja són una realitat, però la bretxa salarial encara està molt normalitzada, ja que si la diferència de sou entre un home i una dona és de menys d’un 25% es considera que està dins dels paràmetres de la igualtat.
El poder empresarial encara està dividit de manera desigual. Hi ha molt poques dones en posicions de directiva i aquestes s’enfronten a grans problemes com les diferències salarials. De fet, moltes dones es veuen en l’obligació de ser elles les que concilien, havent de renunciar a part del seu salari per tenir cura dels fills.
Tot i això, els problemes no només arriben en el moment de la conciliació sinó que moltes dones es troben en càrrecs iguals que als homes cobrant menys diners. “Hi ha empreses que utilitzen terminologies diferents per pagar menys a les dones”, explica Cristina Trullén, fundadora de SeraDigital. Ella mateixa assegura haver vist com en alguns departaments es parla de “directors”, mentre que a les seccions liderades per dones hi ha “responsables”. En contraposició, Pepa Morillas, ambaixadora de marca a Espanya i gestora de comptes de 221Luxury assegura que en alguns sectors és més fàcil que et paguin allò que et mereixes tot i ser una dona. De fet, ella parla de les feines de comercials, on “els objectius i els resultats es poden provar”. Tot i això, reconeix que hi ha molts sectors on encara trobem grans diferències entre homes i dones.
Les tres empresàries i directives coincideixen en veure el mateix focus del problema: la manca de dones en els equips directius. D’aquesta manera, quan no hi ha referents femenins a les altes esferes de les empreses, no hi ha ningú que pensi en aquestes diferències. “Encara hi ha molt poques dones CEO i això és un problema per a la paritat”, explica Trullén. Així doncs, les empresàries asseguren que hi ha molta controvèrsia a causa de l’envelliment de les posicions de poder, on hi ha -per norma general- homes d’entre 40 i 50 anys o més prenent les decisions. “Les empreses que no veuen que les noves generacions porten la solució en tots els aspectes tenen un problema”, descriu Trullén. De fet, Morillas afegeix que “Els alts directius necessiten fer un canvi de mentalitat i veure el potencial de retenir talent i talent femení”.
L’educació com a part de la solució
Juno House, el primer club únicament de dones de Catalunya presenta l’educació com a solució en una conferència que vol trencar amb les males praxis empresarials envers les dones. Laura Pardo, responsable del departament de R+D en la signatura de cosmètica professional espanyola Skeyndor; Elisa Caballero, directora global d’Enginyeria i Operacions, i també directora del Tech Hub Madrid de Glovo; Tania Brauer, sènior manager Data Scientist a CaixaBank Business Intelligence; i Anna Casals, enginyera industrial que treballa com Head of Innovation de Celsa Group Spain i França debatent sobre els tabús i les complicacions que han tingut al llarg de la seva carrera per arribar a on són. Entre les qüestions que presenten, l’educació es converteix en el major dels reptes que elles mateixes exposen, deixant clar, doncs, que el més important és ensenyar als nens i nenes que “poden fer tot allò que es proposin”, segons afirmen les ponents.
Durant la conferència, a la qual també han assistit les empresàries entrevistades per aquest diari, es posa molt d’èmfasi en la necessitat de continuar treballant perquè l’educació tecnològica i científica no s’estigmatitzi i deixi de ser un impossible per a les dones. “Hem d’anar a les escoles a explicar que nosaltres gaudim amb el que estem fent”, explica Casals en una de les seves intervencions. I és que segons les empresàries, els canvis venen des de baix, molt abans de les universitats o la tria de les carreres. Les aules s’han de convertir en aquell espai segur on les nenes no seran jutjades per triar una professió que tradicionalment ha estat presentada només als homes. “És molt important educar en igualtat”, explica Trullén.
Fomentar els referents femenins
Una altra de les parts principals de la solució és fomentar els referents femenins. De fet, totes les directives coincideixen en reclamar més reconeixement per a les dones en llocs de poder, així com incrementar el nombre d’aquestes en les altes esferes. Però, sobretot les directives reclamen que es faci més ressò en els mitjans de comunicació i es tingui molta més sensibilitat a l’hora d’explicar les professions. “Crec que encara hi ha molt poca cultura d’igualtat a les escoles”, explica Trullén, que afegeix que “es veuen moltes diferències en l’ensenyament de nens i nenes”. Morillas també afegeix que com més conscienciació, més senzill es fa per a les nenes triar una carrera que sempre ha estat estipulada com a masculina.
Les dones encara lluiten per tenir les mateixes condicions que els homes en el mateix lloc de feina, però les directives asseguren que la lluita comença molt abans. Davant de les desigualtats de salari, l’educació acaba sent l’arma més potent. Amb més ensenyament inclusiu, més nenes entraran a treballar en sectors majoritàriament dirigits per homes, més dones seran directives i menys desigualtats es perpetuaran a l’hora de remunerar els llocs de treball. Tot i que el camí és llarg les expertes es mostren esperançades i asseguren que el sistema actual té data de caducitat, encara que sigui desconeguda.
