Fa temps que el sistema de pensions espanyol està en escac, en risc. Ara bé, segons es desprèn dels pressupostos presentats pel govern espanyol 2023 recentment, el 2023 podria ser una bombona d’oxigen per al sistema. Així ho va ratificar el ministre José Luis Escrivá aquest dilluns quan va presentar els comptes del seu departament, concretament els de la Seguretat Social. Si tot va sobre el previst, l’organisme ingressarà un total de 152.075 milions d’euros el 2023, el que representa un augment del 8,4% respecte a aquest 2022 i que es tradueix en 11.814 milions més gràcies a l’augment de les cotitzacions. Aquesta situació es dona perquè hi ha més gent treballant i per més diners a l’estat. Aquest fet es dona, en gran part a l’augment del salari mínim i per la reforma laboral, que han restringit els contractes temporals i ha fomentat els indefinits, fets que permeten que els treballadors, encara que cobrin el mínim, ja de per si cotitzin més que fa un any.
De fet, aquest augment en les cotitzacions representen quasi la meitat, un 3,8%, de l’augment dels ingressos del 8,4%. En xifres absolutes, les cotitzacions aportaran una mica més de 5.000 milions d’euros del conjunt d’11.814 milions d’euros en què augmentaran els ingressos per quotes en l’any vinent respecte a la xifra de liquidació prevista per a 2022. Dins d’aquesta suma, quasi un 0,5%, respon a l’alça de les bases màximes de cara a 2023, que augmentaran un 8,6%. La resta de l’augment respondrà, segons el Ministeri, a l’augment que podrien experimentar les bases mínimes i alguns elements vinculats a la pujada del salari mínim, encara que cal recordar que l’SMI del 2023 s’acabarà de fixar el mes de desembre.
L’augment dels ingressos no és per culpa del diàleg social
Davant d’aquest gran augment del 8,6% en les cotitzacions màximes, com era previsible, la CEOE i el món empresarial han mostrat el seu rebuig frontal, al que el ministre Escrivá ha assegurat que aquestes bases han de créixer, com a mínim, el mateix que les pensions. En aquesta línia, el ministre ha recordat que les pensions que es revaloren amb la inflació mitjana interanual de novembre. “Sempre s’ha pujat en termes reals. No estem sorprenent a ningú”, ha sentenciat el ministre, que ha deslligat la pujada de les bases màximes de 2023 en un 8,6% de la negociació en el diàleg social per a acordar el ritme addicional al qual haurien de pujar les bases màximes i la pensió màxima al llarg dels pròxims 25 o 30 anys.
De fet, Escrivá ha puntualitzat que la intenció del ministeri és introduir “predictibilitat i certesa” a l’evolució de les bases màximes de la Seguretat Social, cosa que en anys anteriors no ha passat. El ministre, que és partidari que aquesta senda progressiva de pujada de la base màxima, ha anunciat així que l’alça de les bases màximes anirà associada a una alça de la pensió màxima, encara que no al mateix ritme, però sí que tindrà en compte la inflació mitjana anual, és a dir el que pugen les pensions. Així, en un any sense desviacions significatives dels preus, tal com ha passat aquest any, l’augment rondarà el 2%, encara que se li haurà de sumar el ritme addicional de la pujada de la base màxima que es pacti en el diàleg social.
L’equitat intergeneracional topa amb Brussel·les
Un altre factor que farà augmentar els ingressos de la Seguretat Social serà la posada en marxa del Mecanisme d’Equitat Intergeneracional, que establirà una sobrecotització del 0,6% a partir de l’any que ve, i fins al 2033, que aportarà una mica més de dos punts a la pujada dels ingressos per cotitzacions socials.
Ara bé, aquest mecanisme, com ha reiterat Escrivá, ha topat amb Brussel·les i la Comissió Europea. Concretament, hi ha discrepàncies amb Brussel·les entorn del disseny a “nivells tècnics intermedis”. “Són reflexions dels tècnics i ja veurem si es mantenen a nivells més alts de la Comissió” va assegurar el ministre en roda de premsa aquest dilluns.
Per intentar revertir la situació el ministre té previst abordar la problemàtica amb representants “al més alt nivell” en el si de la Comissió Europea. Concretament, aquesta topada amb Brussel·les, segons el govern espanyol és que des d’Europa es prefereix que la sobrecotització es mantingui fins al 2050, és a dir, que sigui una regla automàtica, mentre que el Govern prefereix que duri només deu anys i després s’avaluï, la qual cosa dona major flexibilitat a l’hora de triar si es manté aquest instrument o es canvia per un altre. De moment, amb la posada en marxa del mecanisme d’equitat, el sistema ingressarà en 2023 gairebé 3.000 milions d’euros en el Fons de Reserva de les pensions, la seva primera dotació des de 2013.
Reforçar la dècada dels 30 i 40
Cal recordar que fa poques setmanes el mateix ministre Escrivá va assegurar que la gran tasca del govern espanyol havia de ser reforçar “l’estructura de les pensions a les dècades dels 30 i els 40″, és a dir de les pròximes dues dècades que venen, just les mateixes que coincidiran amb la jubilació de la generació de Baby Boom. Ara bé, va descartar categòricament que hi hagi “un problema de sostenibilitat de les pensions”. Tot i això, sí que va reconèixer que la sortida del mercat de treball de la generació X, més ampla que les posteriors, pot amenaçar de desestabilitzar el sistema en les pròximes dues dècades.
