La inflació a l’Eurozona mostra els primers signes de remissió. Després de prop d’any i mig a l’alça, els preus de consum a la regió es redueixen al novembre per primer cop en 16 mesos. La caiguda general de costos, però, manté les dues xifres: amb un retrocés mensual del 0,6%, la inflació s’ha quedat en els 10 punts, uns 3,5 per sobre de la dada espanyola. L’Estat, així, es manté com el mercat europeu amb un IPC més moderat, amb un 6,6%, segons les previsions europees –amb xifres, val a dir, més elevades que les catalanes–.
El principal motor de la reducció de preus a la Unió és el mateix que ha guiat la caiguda de l’IPC català en els darrers mesos: el control dels preus energètics. L’índex de preus dels subministraments s’eleva al novembre fins al 34,9% interanual, pels més de 40 punts registrats ara fa un mes. També en una tendència similar a la del país, l’alimentació es manté a l’alça, amb un índex del 13,6%, el que suposa un augment mensual de mig punt.
També en una tendència similar a la del cas català, els béns industrials es mantenen estables en el seu preu tot i la contracció dels costos energètics, sempre en taxes més moderades que els de primera necessitat. A l’Eurozona, la pujada de preus en aquesta mena de productes és del 6,1% interanual. En el cas dels sector serveis, l’augment de preus també és sostingut: es manté als volts del 4% durant el novembre.
Crisi d’oferta
Mesos després de la primera pujada de tipus d’interès imposada pel Banc Central Europeu, l’Eurozona comença a notar signes de moderació de preus. Si bé l’objectiu de l’encariment del crèdit a Europa ha estat sempre, com s’ha entestat a subratllar la presidenta del banc Christine Lagarde, el retorn dels preus al llindar del 2%, ha estat el control dels costos energètics el que ha aconseguit per primer cop arrossegar la inflació a la baixa. Si bé l’ens monetari insisteix en la restricció en política monetària com a principal eina de control de preus, tot apunta a una crisi d’oferta difícilment resoluble per la via del refredament econòmic.
De fet, la inflació subjacent –de nou, com en el cas català– es manté en cotes històriques. L’IPC excloent els aliments no processats i l’energia s’eleva, de fet, a l’Eurozona fins al 6,6%, dues dècimes més que a l’octubre. L’alentiment de l’entrada de diners a l’economia regional, doncs, no han pogut refredar els preus dels béns de consum.
L’Estat lidera la caiguda
Les dades europees del novembre confirmen que l’Estat espanyol ha estat capaç de controlar els preus a un ritme més elevat que els seus socis continentals. Amb una inflació del 6,6%, com confirmava el passat dimarts l’Institut Nacional d’Estadística, l’espanyola ha estat l’economia europea que més ha apropat l’índex de preus al llindar final del 2%. França també s’ha apropat a trencar la barrera del 7% (7,1%), mentre que economies més petites com Malta o Luxemburg han estat capaços controlar els preus fins al 7,2 i el 7,3% respectivament. A l’altra banda de la balança, les repúbliques bàltiques superen totes elles un índex de preus del 20%, amb Letònia al capdavant (21,7%).
En tots els països, però, s’ha aconseguit revertir l’augment de preus en termes intermensuals. En comparació amb l’octubre, els costos dels béns de consum van caure una dècima de mitjana a la regió, principalment gràcies a la moderació de l’energia i l’alimentació bàsica. Com en el cas de la xifra interanual, el novembre és el primer mes en prop d’any i mig en què s’ha pogut moderar l’IPC període a període.
