Pocs dies després del referèndum de l’1 d’octubre el govern espanyol va facilitar que les empreses poguessin canviar fàcilment d’ubicació al seu social. Això va provocar que moltes empreses catalanes usessin aquesta nova figura i marxessin a altres punts de l’estat. Des de l’aleshores s’ha intentat vendre aquell episodi com la gran fuga d’empreses de Catalunya que va ser culpa dels partits independentistes. Aquest dimecres la consellera d’Economia del Govern, Natàlia Mas, ha desmuntat aquesta llegenda davant del Cercle d’Economia, tot i que sí que ha acceptat els fets del 2017.
En un diàleg amb la CEO de Penguin Random House i vicepresidenta del lobby barceloní, Núria Cabutí, la consellera ha recordat, en primer terme, que la gran majoria dels canvis de seu no van implicar, en cap cas, ni un canvi en la producció ni dels treballadors per a aquestes empreses i que, per tant, aquest relat llargament predicat no s’ajusta del tot a la realitat. Com a segon argument de pes, Mas ha recordat que des del 2017 fins al 2022 van sortir de la Comunitat de Madrid unes 8.921 cap a altres punts territori espanyol mentre que en el mateix període van sortir de Catalunya unes 8.753 societats.
Tot i aquests arguments, Mas sí que ha lamentat que l’any 2017 es van concentrar molts canvis de seus en molt poc temps a Catalunya, però, per contra, ha indicat que des del 2014 la creació neta d’empreses a Catalunya sempre ha estat superior a la de Madrid. Tot plegat ha portat la consellera a assegurar que “la realitat que hi ha al darrere de tot aquell episodi és molt menor del que va passar realment”. La consellera ha tancat aquest tema assegurant que el país viu una etapa en la qual està batent tots els rècords d’atracció de projectes internacionals i, per tant, considera que si empreses poden venir sense problema, les que van marxar el 2017 també haurien de poder tornar.
Fugir dels “discursos apocalíptics”
Durant la intervenció prèvia al diàleg amb Cabutí, Mas ha pronunciat un discurs en el qual ha destacat que l’economia catalana va en la bona direcció i té encara molt marge de millora. És per això que ha demanat als empresaris catalans acabar amb el derrotisme i els “discursos apocalíptics” al voltant de la mateixa. En aquesta línia, la consellera ha recordat que aquests discursos “obvien” que l’ocupació es troba en el “nivell més elevat dels últims quinze anys” i que el pes en les activitats de nivell tecnològic mitjà i alt superior supera el d’altres països eurpeus com Àustria, Dinamarca o Suïssa. En aquest sentit, ha assegurat, tal com ja va fer el president Aragonès, que, a diferència de l’última crisi, Catalunya ha apostat per un model econòmic més “productiu, obert al món i tecnològic” amb una base molt més sòlida gràcies a potenciar la indústria i no tant al sector terciari.
Per desmentir aquests discursos apocalíptics, la consellera ha citat les bondats de l’economia catalana actual com el “dinàmic ecosistema de startups”, que ja és un dels cinc millors de la UE o les dades d’inversió estrangera productiva, que el 2022 va assolir els 6.400 milions d’euros. Aquesta inversió ha afegit Mas, es va traduir en la creació de 20.000 llocs de treball i 229 projectes de Cisco, Astrazeneca, Intel, Boehringer o Freudenberg, que han decidit aterrar a Barcelona.
Aeroport i productivitat, reptes pendents
Durant el diàleg han sortit diversos temes de conversa, però Cabutí li ha llançat dos de plena actualitat, en primer lloc, l’ampliació de l’aeroport i en segon la millora de la productivitat del sistema català. Sobre la potencial ampliació de l’aeroport del Prat, la consellera ha recordat que molts dels vols curts han de desaparèixer en un futur no massa llunyà. Per tant, ha optat per dissenyar un aeroport que permeti incrementar la capacitat intercontinental i potenciar les relacions econòmiques de Catalunya, que cada cop més es troben lligades a regions molt llunyanes com la costa oest dels Estats Units o l’est asiàtic. És per això que ha sentenciat que des del Govern ja estan treballant en un projecte per fer possible aquesta visió del Prat. El que tampoc ha deixat escapar és recordar que la Generalitat vol participar en la gestió de l’aeroport.
Sobre la millora de la productivitat de l’economia, Mas ha reconegut que la Generalitat ha de treballar per acompanyar més i millor a les empreses, perquè puguin ser més àgils. En aquest sentit, ha desitjat que amb l’aprovació de la llei de facilitació de l’activitat econòmica tot aquest acompanyament millori i les empreses tinguin més facilitats. Tot i això, també ha reconegut que l’administració catalana té molt marge de millora.
En la línia de posar encara més deures a les administracions, la consellera reclamant més inversió estatal que siguin capaces de reforçar el sector tecnològic, sobretot en un moment d’enduriment de la política monetària europea. A més, Mas ha assegurat que el Govern ha d’estudiar bé com millorar la transferència de coneixement a les empreses perquè Catalunya ha desenvolupat un molt bon sector de recerca, però encara no ha aconseguit transferir-ho a les empreses amb solvència. Per últim, ha apuntat que per millorar la productivitat també s’ha d’incentivar el sector de la formació professional i adaptar-lo a les necessitats de les empreses.
1 
