Ada Colau es rendeix. No lluitarà l’alcaldia de Barcelona. Almenys aquesta és la sensació que ha deixat l’encara alcaldessa després d’obrir la 38a reunió del Cercle d’Economia. Durant la seva intervenció -que ha estat francament curta- Colau ha repassat la seva tasca de govern dels últims vuit anys i l’ha tancat recordant que la ciutat hi ha 24 regidors progressistes que poden liderar la ciutat els pròxims anys. En aquesta línia, Colau ha assegurat que “com a dona d’esquerres” creu que “tots els reptes que venen” els pròxims anys es podran assumir millor tenint “governs progressistes” a Barcelona i que, per tant, aquesta potencial majoria s’ha de posar d’acord. Tot plegat ha semblat un gran comiat deixant una catifa vermella perquè els socialistes tornin a la plaça Sant Jaume 12 anys després, aquest cop amb Jaume Collboni al capdavant. Tot i això, Colau ha volgut felicitar el guanyador de les eleccions a Barcelona, Xavier Trias, però ha insistit en el fet que farà tot el possible per assolir el màxim d’acords perquè hi hagi governs progressistes.
Tot i aquest apunt polític, Colau sabia on era i sabia què volia sentir la seva audiència, saber i constatar, una vegada més, que l’economia de la Barcelona va millor que mai, com ja va fer poques setmanes davant d’una audiència semblant. En el que ha estat un clar repàs dels vuit últims anys de mandat, l’alcaldessa ha recordat que s’ha “modelat” el model econòmic de la ciutat de cara al futur, provocant que la ciutat “estigui molt ben posicionada” per liderar l’economia. De fet, ha apuntat que avui dia Barcelona és de les “20 ciutats més competitives del món” i lidera la recuperació postpandèmia a l’estat espanyol, tant pel que fa al PIB com en la creació d’empreses amb rècords històrics d’ocupació i contractes indefinits.
Transformació de la ciutat
Durant el seu discurs, Colau també ha fet bandera de la transformació que ha viscut la ciutat els últims vuit anys. En aquest cas ha destacat el canvi més evident, el canvi urbà que encara està vivint la capital catalana amb l’arribada de les pacificacions i les superilles. Tot seguit ha aprofitat per lligar-ho amb la idea que tots aquests canvis han propiciat que grans esdeveniments, com el MWC o la Copa Amèrica, hagi escollit Barcelona com a seu, fet que aporta un valor afegit a la ciutat.
En l’univers de la transformació barcelonina, Colau també ha destacat la faceta econòmica, recordant que el 2015 Barcelona vivia del “monocultiu del turisme” i que en aquests anys amb ella al capdavant del consistori s’ha diversificat. L’alcaldessa s’ha mostrat satisfeta d’haver pogut regular i governar el turisme i aconseguit, en conseqüència ser el principal hub tecnològic del sud d’Europa.
Per últim, Colau també ha volgut agrair la tasca del Cercle d’Economia els últims anys, destacant que ha estat una institució que sempre ha estat disposada a dialogar “serenament” tot i que no sempre han estat d’acord. A més, ha destacat que aquesta bona sintonia s’ha donat en un context molt complicat amb el retorn de la guerra a Europa, la pandèmia de la Covid, el procés i la judicialització de la política o l’emergència climàtica.
2 
