La intel·ligència artificial és el centre de la quarta revolució industrial. La capacitat d’ensenyar a les màquines a gestionar i crear processos amb els inputs que els donem ha arribat a aconseguir fites inimaginables. Sense anar més lluny, en només quatre dies la IA ja tenia 10 milions d’usuaris, mentre que Facebook -l’empresa líder en engagement– va necessitar 10 mesos. És per això, que els avanços de la tecnologia comencen a presentar-se com una amenaça en termes de competència empresarial, una visió que els experts descarten, però sí que asseguren que el canvi afectarà el mercat laboral. “Un procés que abans feia un nombre reduït de persones a un preu ara el poden fer trilions de persones inexistents a cost zero”, diu Aleix Valls, el CEO i fundador de LiquiD. Davant d’aquest canvi, són els mateixos empresaris qui remarquen les necessitats de noves regulacions, però temen que la classe política “no estigui preparada” per liderar la revolució.
En el marc de la Reunió del Cercle d’Economia, els experts han posat sobre la taula les bases del creixement exponencial que ha viscut la tecnologia en els últims anys. “La intel·ligència artificial existeix des dels anys 50, però en l’últim any el seu nivell de competència ha superat les nostres expectatives”, explica Nuria Oliver, la cofundadora i vicepresidenta de la Fundació ELLIS. En aquest sentit, la introducció de noves eines com el ChatGPT han tornat al centre de la qüestió la necessitat de regulacions més estrictes en aquest sector. “El moment de preocupació arriba quan som capaços d’automatitzar la creativitat“, diu Valls. Els experts, però es mostren esperançats i tot i que entenen que hi haurà canvis al mercat laboral, no pateixin per l’extinció per complet d’algunes feines.
El cas d’èxit xinès
És per això, que coincideixen en afirmar que la regulació del sector és molt important per continuar avançant. De fet, Carlos Escapa, el AI/ML Global Business Development Lead d’Amazon Web Service, posa la Xina com a exemple d’èxit regulador. “Van aprovar la llei de ciberseguretat el 2017, la de protecció de dades el 2021 i la de gestió de la IA generativa està pendent d’aprovació per a aquest 2023″, diu l’empresari, qui assegura que “estan molt ben fetes”. No obstant això, els experts també reconeixen que no és una tasca de fàcil execució, ja que és molt complicat saber quins paràmetres es poden regular i quins no. Valls remarca la possibilitat de privatitzar la propietat intel·lectual, és a dir, fer pagar als usuaris per aquells continguts que utilitzen per fer aprendre les màquines. “No seria tan estrany que en uns anys, Google fes pagar pels seus mapes, al cap i a la fi, el millor mapa d’Espanya és propietat d’una empresa americana”, remarca.
La discriminació com a punt de millora
Més enllà de la regulació de la intel·ligència artificial per pal·liar les conseqüències que podria tenir al mercat laboral, els experts també relaten els diferents camps de millora d’aquesta tecnologia. Oliver posa veu a un problema que encara és molt vigent en els algoritmes de les eines intel·ligents actuals: la discriminació. Si bé és cert que ja hi ha un problema en la base educativa, és a dir, molts programadors són homes blancs, quan això es tradueix en el machine learning, les màquines aprenen a repetir patrons rutinaris basats en la percepció esbiaixada de les persones. En altres paraules, la subjectivitat d’un usuari en les seves preferències, fa que el seu mòbil destriï de manera poc objectiva allò que consumeix. “L’entrenament amb dades esbiaixades crea discriminació”, recalca Oliver.
Un altre dels punts de millora d’aquesta tecnologia és el seu nivell d’aprenentatge, que encara es troba en fases molt inicials. Escapa recorda que la intel·ligència artificial amb la qual es treballa actualment és molt rudimentària i no té totes les respostes. L’expert la compara amb un ciutadà que vol donar les indicacions adequades per arribar a un lloc, però no té els coneixements per fer-ho i et porta pel camí equivocat. “Encara no hem arribat al punt on les màquines et poden dir que simplement no ho saben”, lamenta Escapa, tot i que assegura que hi ha marge de millora. No obstant això, lluny han de quedar les reflexions sobre el descontrol d’aquesta tecnologia, ja que tal com ell mateix defineix “una tecnologia fora del control humà només és un paràmetre per a la ciència-ficció”.
Tot i això, els experts apunten que la quarta revolució no ens la podem estalviar i, per tant, la voluntat política de millora serà clau per la millora de tots aquests aspectes, així com la implementació de mesures per poder regular un mercat que encara és molt desconegut. Però, sobretot, els experts remarquen la necessitat d’educar a una societat que es troba davant d’un canvi dràstic, però necessari, dels models de producció: “Aquells treballadors que el 80% de la seva feina sigui atendre reunions i contestar emails teniu un problema, els que esteu davant d’un full en blanc per crear alguna cosa nova teniu un llarg recorregut”, sentencia Valls.
1 
