Els representants de Moncloa no han assistit a la Reunió del Cercle d’Economia per reconèixer cap derrota. En la línia d’un ministre de la Seguretat Social José Luís Escrivá que lluny de rebre els cops a la reforma de les pensions va passar a l’ofensiva contra els crítics, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers econòmics Nadia Calviño ha elevat sense escletxes una gestió econòmica de l’executiu Sánchez que considera “sense precedents”. Davant les constants referències a la polarització política durant les tres jornades; i en resposta a les velades acusacions d’apropament als extrems d’un inusualment crític president del Cercle Jaume Guardiola, la vicepresidenta ha sorprès amb una reivindicació de la moderació de la gestió econòmica. El full de ruta per a l’economia espanyola que ha liderat de la mà del PSOE i Podem des de Moncloa, assegura Calviño, “no podria ser més de centre”. El lliure balanç dels més de tres cursos d’aplicació d’aquest programa que ha fet la ministra ha posat, de fet, el focus en l’equilibri entre “progrés i responsabilitat” que han volgut que dirigeixi la legislatura.
Per fonamentar aquesta defensa, Calviño ha posat sobre la taula un allau de dades positives molt oportunes per a un discurs tan proper a una convocatòria electoral. El creixement del PIB, l’alça de l’afiliació a la seguretat social o la ja esmentada transformació d’arrel de la composició de la força de treball de l’Estat -amb un creixement del 21% de l’ocupació en sectors con l’economia digital o les TIC- han aparegut ràpid en la intervenció de la ministra a la clausura de la Reunió. “Hem portat a terme una política econòmica que genera confiança; una política econòmica que funciona”, ha presumit Calviño, que si bé s’ha obligat a rebutjar les “complaences” ha reiterat sovint que fa un balanç de la seva gesti”clarament positiu”. Qüestionada per l’elevada ràtio de deute sobre PIB de l’Estat, que es manté per sobre del 113%, la vicepresidenta primera ha rebatut que l’executiu es troba en procés de “ràpida reducció” dels forats de balanç. “El 2024 Espanya sortirà del grup de països amb desequilibris macro excessius”, anuncia l’encara ministra, amb la contracció del dèficit fins a l’objectiu europeu del 3%.
En aquest sentit, Calviño ha reiterat la moderació de les seves mesures, tot destacant la responsabilitat fiscal com un dels tres pilars que ha guiat l’acció de Moncloa -juntament amb justícia social i reformes estructurals-. La introducció de mesures de progressivitat, com la baixada de la pressió impositiva sobre les rendes baixes o la retallada dels impostos indirectes en productes bàsics, s’han vist compensades, assegura, pels efectes sobre el tresor de la reforma laboral i els canvis al mercat de treball. La millora sostinguda de les dades agregades de salaris i cotitzacions, juntament amb l’aflorament de bona part de l’economia submergida detectat durant el darrer exercici permet a la vicepresidenta defensar unes “comptes públics més sanejats sense pujades d’impostos”.
Inversors i analistes internacionals, segons explica durant la seva ponència la ministra, donen suport als resultats econòmics de l’Estat en els darrers cinc anys. Amb uns comptes i una senda de dèficit aprovada ja per Brussel·les, l’executiu espanyol enviarà la pròxima setmana l’addenda al pla de recuperació i resiliència que impulsarà les inversions en els pròxims Pertes. En aquest sentit, Calviño ha recollit un dels temes centrals de les jornades, l’autonomia estratègica europea, per elevar de nou la gestió espanyola, amb la identificació dels projectes estratègics de l’estat amb alguns dels objectius claus per a l’economia continental dels pròxims anys, com ara els semiconductors, la indústria alimentària o l’automòbil.
Postulats més propers a Brussel·les
Calviño i Guardiola han trobat un dels diversos punts d’unió que el representant del Cercle li ha permès a la vicepresidenta en la resposta europea a les crisis de la pandèmia i la guerra a Ucraïna. L’emissió conjunta de deute, que han celebrat gairebé totes les autoritats internacionals que han passat per les jornades, i el posterior pla de recuperació i resiliència executat via fons Next Generation EU. El que fora directiu del Banc Sabadell ha qualificat d'”element federalitzador que ha reforçat la Unió Europea”; mentre que la ministra ha celebrat el canvi de rumb “socialdemòcrata” de Brussel·les. “Afortunadament, la resposta europea a la pandèmia ens va permetre finançar la protecció a la base de l’economia”, comenta, tot lloant l’eficiència d’un model “més barat que destruir i tornar a reconstruir” identificat amb les postures dels governs comunitari i espanyol a la sortida de la Gran Recessió.
Calviño ha estat, de fet, especialment crítica amb l’enfocament de la sortida de la crisi que va executar el govern de Mariano Rajoy. L’economia espanyola, d’ençà, ha passat per una sort de travessa pel desert, una “dècada perduda” que explica, segons ella, bona part dels desequilibris externs i interns que encara pateix l’estat. “Vam fer marxa enrere a la convergència amb el progrés europeu”, ha argumentat la ministra d’Afers Econòmics en resposta a la constatació del retrocés de la renda per càpita en què insisteixen des del Cercle d’Economia. “Només ara comencem a recuperar els indicadors de desigualtat i ocupació previs al 2008”, lamenta, tot contraposant el model econòmic implementant pels seus executius al que van oferir llavors, i ofereixen de cara a les eleccions del juliol, des del Partit Popular. A la pregunta d’un dels socis sobre les diferències clau entre la proposta socialista per als pròxims quatre anys i la del president del PP Alberto Núñez Feijóo -present a la sala- Calviño ha assegurat que “no pot valorar el que no coneix”. “Més enllà d’abaixar impostos generalitzadament, amb el model que va enfonsar el Regne Unit, no sé què farà el senyor Feijóo”, acusa, tot recordant que els executius populars es van tancar amb pitjors xifres macroeconòmiques i de reducció de desequilibris que les que mostra l’actual Moncloa. Enfront d’aquest model incert, “el Partit Socialista no ofereix cap especulació: l’agenda econòmica és coneguda i té un balanç sense precedents”.
Catalunya, motor espanyol
Calviño no s’ha estat de lloar el potencial econòmic, productiu i innovador de Catalunya davant l’audiència barcelonina del Cercle. La ministra, de fet, ha destacat que les presents oportunitats de transformació econòmica dins les institucions europees són “especialment importants” al país, en tant que ja compta amb una xarxa d’actius industrials de referència que fonamenten el seu creixement a futur. Institucions com el Barcelona Supercomputing Center o l’ICFO a Catelldefels són, als seus ulls, contribucions essencials a qualsevol aspiració d’autonomia estratègica de l’economia espanyola. Davant les crítiques pel deficitari sistema de finançament català, Calviño ha fet mà, de nou, del fons de recuperació i resiliència per destacar el finançament que ha aterrat a empreses del país. “Allà on hi ha una oportunitat a Catalunya, estem destinant fons europeus”, ha respost la vicepresidenta. Ha aprofitat, a més, per deixar anar un cop econòmic a l’independentisme: si l’estat espanyol lamenta una “dècada perduda” entre el 2008 i el 2018, Catalunya ha patit, raona, uns anys més de desacoblament al progrés europeu a causa de les tensions polítiques. El Procés, així, “no va permetre que el país gaudís dels anys de creixement prepandèmic” -una afirmació que sembla contradir el bon rendiment macroeconòmic català i una realitat innovadora catalana que té la seva arrel també a finals de la passada dècada i que ella mateixa no ha pogut evitar lloar-.
