La pandèmia va trencar amb l’era de la globalització. Les empreses que s’havien acostumat a comprar productes a l’exterior i importar-los van veure com les esperances de continuar produint desapareixien i, amb elles, tots els productes. Això va deixar la Unió Europea amb una clara manca de productes de primera necessitat. I això també confirma que una gran dependència de l’exterior pot arribar a ser letal quan es veuen implicats factors com ara els conflictes bèl·lics o les crisis. És per això que Europa buscava fer un viratge cap a la producció pròpia d’aquests materials i aconseguir no dependre de proveïdors de l’altra punta del planeta. Però la crisi energètica ha truncat els plans de la UE i ha portat les empreses a tornar a plantejar-se si val més la pena produir aquí o bé importar.
“Abans de la Covid no importava d’on eren els productes, només interessava el preu”, explica Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC). No és cap secret que les empreses compraven els productes allà on era més barat, però fins i tot com a consumidors també apreníem a adquirir allò que ens semblava menys car, encara que s’hagués de transportar des de l’altra punta del planeta. El punt d’inflexió va ser el tancament del mercat d’exportacions asiàtic, seguit del tancament de fronteres arreu del món per la pandèmia. En aquest moment Europa va reconèixer la seva dependència en termes de productes de primera necessitat. “En el món canviant en què vivim, si no produeixes tu, t’arrisques a quedar-te sense subministrament”, reconeix Ferrer.
En un canvi de paradigma, el teixit empresarial europeu va fer una aposta clara pels productes de proximitat, ja no només perquè la producció propera és més sostenible, sinó perquè la situació demanava una resposta ràpida en cas d’alguna altra crisi. “Alguns fabricants volien invertir en noves màquines per fer més efectiva la producció dins d’Europa”, afirma Ramon Riera, director general del Grup Riera. Una idea que va sobrevolar els caps de molts empresaris, però que va quedar desdibuixada en esclatar la guerra d’Ucraïna. El conflicte bèl·lic entre aquest país i Rússia va provocar de manera indirecta la pujada de preus de l’energia, una reacció en cadena que va acabar amb l’encariment de la producció a Europa. Mentrestant el mercat del transport marítim es va estabilitzar i Àsia va engegar el seu teixit productiu. El que s’havia convertit en una oportunitat pels productes de proximitat va tornar a ser una amenaça, i la necessitat d’importar materials o productes es va tornar a posar sobre la taula.
L’esquema actual es troba enmig d’un mar de dubtes. D’una banda, hi ha la necessitat de continuar invertint en la producció europea de productes de primera necessitat per prevenir la caiguda de la UE en cas de crisi. De l’altra, el teixit empresarial ja reconeix que les pujades del preu de l’energia cada vegada fan més complicada la producció pròpia i tornen les companyies a l’era de la globalització, on res no importa a part del preu. “Si el cost energètic continua pujant, serà més barat comprar els productes i transportar-los que no fer-los aquí”, lamenta Pau Vila, general mànager de Paper LC.
La indústria dels semielaborats, en perill d’extinció
Una de les indústries que més podria patir aquest canvi de tendència és la dels semielaborats, productes que es completen dins d’Europa, però la matèria primera dels quals es transporta des de països asiàtics. “La Unió Europa no té primera matèria per poder-la treballar, tot sempre és importat”, explica Vila. En aquest context, l’encariment del transport marítim va ser un primer cop fort a l’economia d’aquestes companyies, però la pujada de l’energia és la segona batzegada. “Pel volum, cada vegada serà menys efectiu transportar els materials per acabar-los aquí”, assegura el general mànager de Paper LC. A més, aquestes indústries tenen una gran dependència de l’energia, ja que en gasten moltíssima, i això les converteix en les principals víctimes de les pujades de preu del sector energètic.
Per contra, la importació des del mercat asiàtic és molt més efectiva després de la pandèmia, pel fet que els preus del transport descendeixen fins a les xifres prepandèmiques. “Abans de la Covid, transportar un contenidor estàndard costava uns 3.000 dòlars, però durant la pandèmia va arribar a costar-ne 14.000”, recorda Riera. Actualment, el preu del contenidor oscil·la entre els 3.000 i 4.000 dòlars, un preu molt més semblant al d’abans de la pandèmia. “Amb l’estabilització del mercat, es tornarà a comprar molt més producte a la Xina“, explica el president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del CEC.
Si bé és cert que les tendències apunten a un retorn de la importació d’Àsia, el director general de Grup Riera també pronostica que les empreses actuaran de manera diferent. Per tal de salvaguardar la integritat de les companyies en cas d’una altra crisi, Riera assegura que “les empreses es pensaran les seves decisions molt més del que feien abans de la pandèmia”. Amb això, l’empresari reconeix que tot i que sigui complicat produir dins d’Europa, “les empreses ho intentaran per no tornar a caure si hi ha una altra crisi”. Aquesta opinió també la comparteix Ferrer, que explica que “hi haurà productes de primera necessitat que es produiran sota la sobirania de la UE”. Els exemples clars que n’aporta l’expert són els productes de salut i l’energia, ja que han estat dels sectors més perjudicats durant la pandèmia i la crisi de la guerra d’Ucraïna.
Una demanda creixent de normatives més estrictes
La principal mesura que pot alentir aquesta tendència creixent cap a la importació del mercat asiàtic és una nova normativa per part de la Unió Europea. “Si no es posen normes al món empresarial, aquest només treballar per obtenir beneficis”, diu Ferrer, que assegura que la filosofia de les empreses “encara només és guanyar diners”. Seguint en aquesta línia, Vila també reconeix que “hi ha una necessitat creixent d’aplicar una política fiscal que compensi els diferents impostos” que a la UE han de pagar però altres països no. La deslleialtat fiscal és una realitat que se suma a la compra a l’exterior, ja que, si hi ha menys impostos a pagar, encara és més barat el transport del producte.
La UE ja treballa en algunes regulacions per intentar pal·liar aquestes conseqüències. De fet, la setmana passada el Consell i el Parlament Europeu arribaven a un acord per imposar una taxa a les importacions basada en les emissions de gasos hivernacle. Una nova normativa que es posarà en marxa a partir del 2023, però que no tindrà poder sancionador fins el 2026. Precisament això defineix Ferrer, ja que reconeix que “el món econòmic sempre va més ràpid que la política”. Amb tot, la situació del mercat mundial encara està per descobrir i queden moltes portes entreobertes per reconèixer quin serà el mètode que s’aplicarà a partir d’ara. Sí que és cert que la pandèmia ha generat noves incerteses sobre els models de producció i transport actuals. Tal com recorda Ferrer: “Fa uns anys la globalització era el futur, però la Covid ens ha demostrat que les necessitats bàsiques s’han de tenir a prop”.
