El Govern central ha aprovat els pressupostos generals de l’Estat per al 2023. Amb un sostre de despesa de 198.000 milions d’euros, els comptes de les administracions espanyoles al pròxim exercici són els més expansius de la seva història, amb noves inversions en pensions o ajuts a les famílies i les persones en atur, així com la pujada dels salaris dels funcionaris. Segons ha informat la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, els nous comptes s’han acordat amb un creixement econòmic de referència del 2,1% per al pròxim exercici, unes estimacions que consideren “prudents”.
Així ho han anunciat les ministres d’Afers Econòmics i d’Hisenda, Maria Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al consell de ministres d’aquest dimarts. Tal com ha apuntat la ministra Montero, el principal creixement dins dels comptes públics es troba en la despesa social, a la que es dediquen fins a sis de cada 10 euros planificats per l’executiu central de cara a 2023, fins a un total de 266.179 milions.
Així, la partida de sanitat duplica la del darrer any de govern de Mariano Rajoy; i la d’educació representa un 60% més. També preveuen una dotació de 600 milions d’euros al pla de Dependència. “Sense justícia social no hi ha eficiència econòmica i viceversa”, argumenta la titular d’Hisenda.
Els comptes incorporen també el paquet de mesures fiscals anunciat per l’executiu, amb reduccions a l’IRPF de les rendes inferiors als 21.000 euros anuals o una pujada del tribut sobre rendes del capital a partir dels 200.000 euros, així com l’augment de l’impost de societats a les grans empreses. També inclou l’augment del 2,5% del salari dels funcionaris, que estarà subjecte a les variacions de l’IPC.
Aportació a la guardiola de les pensions
Amb l’objectiu de mantenir el nivell de vida dels pensionistes, que Montero garanteix, el govern central ha aprovat una revalorització del 8,5% de la despesa en aquesta partida. Tot i el creixement en la inversió en pensions, l’executiu farà una aportació de 2.977 milions d’euros al fons de reserva, buidat durant els anys de crisi financera. Com ha apuntat la titular d’hisenda, és el primer cop des del 2009 que es traslladen recursos a la coneguda com guardiola de les pensions.
La principal font d’ingressos per a la recapitalització de la reserva per als pensionistes ha estat, segons l’executiu central, la millora de la recaptació per la pujada de les rendes del treball. Els successius augments del Salari Mínim Interprofessional, unit a una “millor composició i estabilitat” de la força de treball espanyola, han fet créixer les aportacions de l’IRPF al sistema públic de pensions.
Es dispara la inversió
Segons ha apuntat la ministra Montero, les inversions en infraestructures de l’Estat són una de les partides amb una acceleració més significativa. Per al 2023, el govern central preveu un muntant total de 8.116 milions d’euros per a la partida, un creixement del 50%. En línia amb aquest augment va la injecció en projectes d’R+D+i, per als que Hisenda ha anunciat un finançament de 8.673 milions d’euros, un 23% més.
Negociacions complexes
L’aprovació del projecte de llei de Pressupostos passarà al Congrés dels Diputats previsiblement la pròxima setmana, a expenses del debat parlamentari. Els partits de l’oposició ja s’hi han pronunciat en contra. El Partit Popular ha criticat el pacte de reformes fiscals, tot lamentant que no es segueixi el camí marcat pels presidents conservadors Ayuso i Moreno Bonilla, així com el del cap de l’executiu de Castella-La Manxa Emiliano García-Page, de reducció d’impostos a les rendes més altes. Per la seva banda, Ciutadans ha titllat de “populisme irresponsable” la llei, que forma part, afirmen, d’una “campanya electoral més llarga i cara”.
Els socis de l’executiu celebren amb reserves la nova llei de pressupostos. El portaveu de Más País, Íñigo Errejón, afirma que els comptes públics “sonen bé” en la seva primera versió, si bé espera a la negociació amb els grups parlamentaris per concretar les seves propostes. Errejón lamenta, però, que “hi ha coses que es queden fora”, i espera afegir noves partides durant el procés de negociació parlamentària, que augura complicat. “Per ara no tenen majoria”, afegeix.
Bones expectatives econòmiques
Tot i que els pressupostos s’han elaborat sobre una previsió de creixement del 2,1% per al 2023, sis dècimes menys que les anteriors estimacions, espera que el que resta de 2022 l’economia espanyola acceleri un 4,4%. Una lleugerament millor situació al mercat de l’Estat permetrà, defensa Calviño, que el pròxim exercici s’assoleixi una taxa d’atur inferior al 12%, amb una força de treball que superi el llindar dels 21 milions de persones ocupades.
5 
