No és cap mena de secret que el sistema de pensions espanyol s’acosta, a cada dia que passa, a una crisi fulminant. A l’espera d’una reforma que solucioni definitivament el problema, el govern espanyol ha optat per incentivar, i d’allò més, els plans de pensions col·lectius, o d’empresa, per facilitar que tots els ciutadans de l’estat puguin tenir una prestació digna si, en cas de ser necessari hi ha l’obligació de rebaixar les pensions de manera generalitzada. I és que aquesta possibilitat és molt real si mirem com funciona el sistema espanyol.
Actualment, tots els treballadors en actiu contribueixen amb una part del sou a pagar les pensions dels jubilats actuals, però el cas és que la generació més pròxima a sortir del mercat de treball, el ‘Baby Boom’ són molts més i cobren molts més diners que els que anem al darrere. Si la cosa continua igual, podria donar-se el cas que les contribucions dels treballadors en actius no cobressin les necessitats dels jubilats i que, en un acte que no seria sinó una catàstrofe, es podrien arribar a abaixar les pensions. És per això que es decideix incentivar els plans col·lectius.
Com funciona un pla de pensions col·lectiu?
Els plans de pensions col·lectius són aquells que, normalment, estan encarats a les empreses. Concretament, són un mecanisme a través del qual qualsevol companyia pot oferir als seus treballadors un mètode d’estalvi amb el qual garantir un cert capital pel qual el treballador es jubila. Al final és el mateix que un pla de pensions individual, però amb un grup de persones. A més, la promotora del mecanisme és la mateixa empresa on treballa cadascú, que ofereix als seus empleats la possibilitat, durant la seva vida laboral, de complementar la seva prestació pública amb aquesta opció. De fet, per això mateix al govern espanyol li interessa promocionar-los, ja que d’aquesta manera tots els treballadors poden tenir accés a un pla de pensions, cosa que si és individual no sempre passa.
A l’hora de fer aportacions a aquest pla de pensions hi ha dos mètodes diferents: Per un cantó l’empresa pot fer les aportacions al fons o, per contra, pot ser el mateix empleat el qui fa aquestes aportacions periòdiques, va en funció de com s’hagi negociat. Sigui com sigui les dues maneres tenen beneficis fiscals, ja que tant l’empresa com els treballadors es poden deduir l’aportació al fons a final d’any. En el cas dels col·lectius el límit per deduir-se és de 8.500 euros anuals; per contra, en els individuals és només de 1.500 euros.
Canvi de llei
Per facilitar-ho i demostrar aquesta aposta pels plans de pensions col·lectius, el govern espanyol va decidir reformar la llei que els empara. Dins d’aquesta llei s’incorporen dos nous tipus de pla, els simplificats i els de promoció pública. Tal com explica el soci del bufet Pérez-Llorca, Manel Hernández, els simplificats estaven pensats per als treballadors d’una empresa i han d’estar promoguts per la negociació col·lectiva.
A més, amb la reforma s’ha ampliat a autònoms, socis de cooperatives o treballadors públics, entre d’altre. El que suposa, exposa Hernández que es puguin unir diferents empreses d’un mateix sector per oferir un únic pla, ara bé aleshores s’ha de negociar a la taula sectorial i han de tenir una comissió de control. En el cas dels autònoms qui ha d’oferir aquest pla col·lectiu són les associacions d’autònoms. En cas contrari, els treballadors per compte propi sí que es veuen obligats a contractar un pla individual.
La novetat dins dels plans de promoció pública, és a dir per treballadors públics és que s’ha de constituir una comissió de seguiment per funcionaris públics i també una comissió de control on hi siguin presents representants sindicals, patronal i fins i tot el Ministeri que hi estigui involucrat.
Què passa si deixo la feina?
Una altra qüestió interessant a l’hora d’integrar-se a un pla de pensions empresarial és què passa si un treballador abandona l’empresa. Doncs bé, sota aquest supòsit Hernández explica que en aquest punt l’empresa no farà cap més aportació al fons en el teu nom, però que tot allò que s’ha aportat i els beneficis que s’han generat són del treballador al 100%. En aquest punt el treballador té dues opcions: O bé recollir tots els diners i posar-los en un altre pla de pensions, sigui empresarial o individual, o deixar-los al fons i cobrar-los un cop es jubili.
Com ha passat sempre amb els fons de pensions, ningú pot rebre’ls fins que es jubili aleshores, recorda Hernández, pot decidir cobrar-los amb mensualitats, com si fos una prestació o retirar tots els fons de cop. Aquests són els dos mètodes més habituals, però cadascú realment pot fer-ho com millor li vagi, per exemple rebre fons dos cops l’any.
La patronal no hi està del tot d’acord
Ara bé, no tot són flors i violes per aquesta nova llei. la patronal espanyola, la CEOE, no està del tot d’acord amb com es va fer la reforma de les pensions, ja que el Ministeri la va dividir en diverses parts. Ara bé, sobre els plans de pensions d’empresa consideren que incentivar de forma tan descarada els plans de pensions d’empresa suposa “estrangular” els plans individuals, debilitant substancialment el seu ús. De fet, els agradaria més que hi hagués un equilibri entre els dos mètodes d’estalvi complementari a la pensió de la seguretat social.
