El producte interior brut de l’Estat espanyol tanca el 2022 amb un creixement del 5,5% després d’un quart trimestre proper al zero (0,2%). Si es compara amb el darrer trimestre del 2021, l’acceleració és del 2,7%, dos punts menys que al període anterior (4,8%) i cinc menys que entre l’abril i el juny (7,8%). Després de dos períodes consecutius de moderacions de l’expansió econòmica, el PIB estatal a preus corrents se situa als 1.328.922 milions d’euros -una xifra propera però encara inferior a la del 2019, just abans de la pandèmia-.
Amb l’alça global del 2022, l’economia espanyola mostra un rendiment lleugerament superior a les previsions de l’executiu de Pedro Sánchez, que estimaven un creixement del 4,4%; així com de les de l’FMI (5,2%) o el Banc d’Espanya (4,6%). Segons celebra el ministeri d’Afers Econòmics, les xifres finals de l’any demostren una “gran solidesa i resiliència” en un “context internacional de gran incertesa”.
La demanda aporta menys
El PIB ha aguantat per sobre de zero tot i la important moderació de la demanda interna -la despesa en consum dels ciutadans de l’Estat, que el 2021 va ser el principal motor de la sortida de la crisi econòmica provocada per la pandèmia-. Després de tres trimestres consecutius d’alentiment, l’aportació de la demanda interior creix un 0,6% en comparació amb el trimestre anterior -en la línia de la moderació intertrimestral del PIB, a prop del zero-. Amb un alentiment de dos punts respecte del període anterior, la tendència no és tampoc falaguera.
Factors a la baixa
Així, si bé tots els indicadors clau de l’anàlisi econòmica tanquen l’any en positiu, ho fan en clara tendència descendent. Les exportacions de béns i serveis registren un creixement any a any del 7,6%, fins a set punts menys que el del tercer trimestre; mentre que les importacions augmenten un 2,2% si es compara amb l’exercici anterior, una moderació de més de 6,5 punts. Per la seva banda, el valor afegit brut de la indústria creix per sota de l’1%, després d’haver fregat una acceleració del 4% entre el juliol i el setembre.
La darrera estimació de l’Institut Nacional d’Estadística sobre la comptabilitat nacional, segons explica el mateix organisme, aporta un volum d’informació menor que en altres ocasions. L’INE justifica la retallada a l’informe per raons de calendari de disponibilitat d’algunes dades clau; cosa que implica que la revisió definitiva de les xifres fetes públiques aquest divendres puguin contenir variacions “d’una magnitud més gran de l’habitual”.
