El diputat dels Comuns David Cid ha estat, durant la presentació d’una moció de Junts per Catalunya sobre la sobirania energètica del país, contundent: “A Catalunya hem perdut una dècada amb la implementació de les energies renovables”. Diversos estudis, tant catalans com espanyols, donen suport un lament compartit per la majoria de forces parlamentàries. Durant el 2022, la nova potència renovable instal·lada a Catalunya –excloent-hi l’autoconsum– és més de 100 cops menor que a l’Aragó. Segons l’API de Red Eléctrica, la regió veïna compta amb 284 MW d’eòlica i més de 60 MW addicionals de solar fotovoltaica aquest curs. Al país, els respectius muntants són 0 i 2,04 MW.
Tot i la victòria al Congrés dels Diputats contra la línia de Molt Alta Tensió de la Selva, el diputat de Junts Ramon Tremosa, impulsor de la moció en qüestió, recorda que la ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera ja ha avisat que si Catalunya no aconsegueix arribar als objectius de descarbonització “se’ns imposaran les línies d’alta tensió des d’Espanya”. Es tracta d’una reclamació que recorre no només l’arc parlamentari, sinó també el debat social al país –amb patronals, sindicats i tota mena d’entitats afanyant les institucions per “recuperar el temps perdut”–. Els punts de la proposta votada a la sessió plenària d’aquest dijous van des de l’ampliació de la plantilla de tècnics per a la gestió de projectes de renovables fins a l’estudi del potencial hidràulic dels pantans catalans; passant per les capacitats de l’empresa energètica pública o l’excessiva diversitat normativa en la concessió de permisos.
El consultor d’energies renovables i gerent d’Eoliccat Jaume Morron reclama, en un sentit similar al de la proposta parlamentària, una “transició a la danesa” cap al futur energètic de Catalunya. En un model reiterat sovint en els àmbits empresarials per a la promoció de la transició verda del mix elèctric del país, Morron reclama un “consens inalterable” en el camí cap a la descarbonització. La recepció dels diversos punts de la moció, tots ells aprovats amb més de 100 vots a la cambra legislativa catalana -fins a 113 en el cas del punt sobre la hidroelèctrica- semblen marcar el camí cap a un acord d’aquest calibre. Ara bé, altres al sector no ho confien. Una font patronal propera a les propostes de transició energètica catalana, de fet, critica la manca de concreció d’un text que considera “fum”. “Si no es fan propostes molt concretes, amb números i llocs, això no funciona”, lamenta.
Agilització empresarial
Un primer pas per a aquesta concreció serà el ple monogràfic dedicat a transició i sobirania energètica que el Parlament ja ha aprovat, tot i que encara sense data. En aquest debat, com apunta Morron, una de les qüestions més urgents és l’agilització dels terminis per a l’aprovació de projectes de renovables. “Segons a quin servei territorial hi vagis, es demanen uns criteris o uns altres”, etziba . “I això no pot ser”. En un sentit similar, el president de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Lluís Pinós considera que la mesura “estimula la tramitació”. “Accelerar i sistematitzar els projectes clarifica tot el procés per a les empreses”, raona el tècnic, tot apuntant l’adiença de la contractació de 100 nous treballadors públics per tramitar els projectes amb més celeritat. Amb els ritmes d’aprovació actuals, coincideixen les fonts consultades, “correm el risc que les empreses energètiques acabin marxant a l’Aragó”.
En la línia de la facilitació de l’activitat empresarial en l’àmbit de les renovables, la moció reclama l’establiment d’un llistat únic de documentació prèvia a l’aprovació de cada projecte. Aquesta reclamació, en la línia del “canvi de paradigma” que associacions com la mateixa patronal Cecot reclama per a àmbits com el que s’hi tracta, ajuda a encetar els processos d’instal·lació de les centrals. Una major confiança en empreses i ciutadans que ajuda a “desllorigar el tap administratiu”. “Hem de ser més diligents perquè no tenim temps per anar enrere; aquesta és la dècada de les renovables”, reitera Morron.
La millora en la capacitat renovable és també un suport per a l’activitat empresarial en general, especialment l’electrointensiva. Com ja va apuntar el president de la comissió d’energia de Pimec, Joan Vila, a la presentació del darrer informe d’efectes de la crisi energètica sobre les pimes catalanes, l’elevat preu de l’energia resta competitivitat a la indústria del país respecte d’altres mercats on el gas és molt més barat. Tremosa ha recollit durant la sessió plenària el guant de l’empresari, tot avisant que “l’entrada de productes de la Xina, on el gas és molt més barat, farà que pimes solvents hagin de tancar”. Les renovables, així, esdevenen també una palanca d’estabilització del model productiu a Catalunya.
La tensa energètica pública
El projecte d’impuls a l’energètica pública és un dels punts que aixeca més polseguera no només a la seu parlamentària, sinó també entre els experts del país. Des dels àmbits tècnics i empresarials ha insistit a criticar la proposta per no ser prou ambiciosa. A la mateixa presentació de Pimec es va posar sobre la taula l’important rol que una estructura pública d’aquestes dimensions hauria de prendre en l’evacuació de l’electricitat des de centrals eòliques cap a la xarxa general, una important mancança que pateix Catalunya i que actualment roman sota el control de Red Eléctrica. Hi coincideix Morron, que considera que el projecte “ha de ser més ambiciós”. “A Catalunya tenim un gran problema amb la pobra capacitat de distribució dels projectes de menys de 5MW, que són els que vol impulsar la generalitat”, alerta l’enginyer.
En la votació a la cambra, la proposta d’ampliar la dotació pressupostària de l’energètica pública s’ha aprovat amb una majoria més minsa que altres punts, pel vot contrari del PP. La diputada Lorena Roldán ha criticat el “model” que representa l’impuls públic d’aquestes activitats, així com un cert caràcter performatiu en la defensa de les renovables. “Sovint l’aposta per la transició energètica es queda només en un anunci”, ha apuntat. Sobre l’elèctrica de la Generalitat, Pinós s’ha expressat en una línia similar. “És important que es clarifiquin els objectius i les finalitats de l’energètica pública; però no hi veiem massa la necessitat”, expressa l’enginyer.
Els 14 GW dels pantans
La proposta més ambiciosa de la moció, tot i que en una fase d’estudi, és l’anàlisi del potencial de les hidroelèctriques reversibles al país. Aquesta mena de centrals, que fan servir la circulació interna entre pantans per generar i mantenir electricitat, poden assolir una especial implantació a Catalunya. Segons un informe de l’abril d’enguany del Col·legi d’Enginyers Industrials, una implantació d’aquesta mena de generadors a les diverses conques del territori podria fer arribar a 14 GW de potència instal·lada –una xifra que s’eleva als 17 GW si s’atén a un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona–.
Segons els enginyers, el cost total d’aquesta solució de generació i emmagatzematge seria d’entre 13.000 i 14.000 milions d’euros. El mateix Morron celebra aquesta xifra, baixa en comparació amb el que caldria fer per potenciar la hidroelèctrica sense la infraestructura hídrica que ja té el país. “Si haguéssim de començar de zero, estaríem parlant de fins al miler de milions d’euros per cada instal·lació”. Tot i que la quantia d’inversions és elevada, també és substancialment inferior a altres mecanismes de conservació energètica, com un sistema de bateries amb la mateixa capacitat de 14 GW. L’estudi dels enginyers apunta, en aquest cas, a un cost d’uns 35.000 milions d’euros per un aparell amb una vida útil de 10 anys; mentre que les hidroelèctriques reversibles poden estar actives entre 75 i 100 anys.
Des del sector, però, avisen que només amb inversió pública serà impossible assolir els muntants que demana aquesta infraestructura. Segons Pinós, sense el sector privat “no ens en sortirem”. La clau de volta, doncs, rau a l’atracció d’aquest capital. L’enginyer, en cas que l’agilització administrativa anunciada al Parlament s’implementi, “confia” en la capacitat del país per aterrar finançament empresarial. “Les empreses faran inversions si veuen rendibilitat”, raona. “La baula que falla és que l’administració està poc musculada”, reitera Morron. En aquest sentit, un camí clar i ràpid cap al negoci esdevé indispensable per aterrar l’activitat empresarial que reclama la transició energètica. “Si una empresa ha de fer una inversió d’aquest calibre i s’hi passa anys en un tràmit feixuc, posarà el seu capital en un altre lloc”, alerta el col·legiat.
