La nova consellera d’Economia Natàlia Mas ha recuperat la demanda que l’Institut Català de Finances esdevingui una banca pública catalana. Segons ha exposat davant el vicepresident del BCE i exministre espanyol d’Economia Luís de Guindos, el nou Govern tornarà a posar sobre la taula que l’ICF obtingui la llicència de banca a què va anunciar que no optaria fa només uns mesos. En declaracions durant lla XXVII Trobada d’Economia de S’Agaró, la consellera ha assegurat que una banca pública donaria a l’executiu català “més i millors eines” per executar les seves competències.
“És una qüestió que cal continuar parlant amb el Banc Central Europeu”, ha afirmat Mas, tot recordant el paper essencial que l’Institut va tenir durant el 2021 en el manteniment de 24.000 llocs de treball a Catalunya. Comptar amb una institució d’aquesta mena, argumenta la consellera, “suposaria un estímul per a l’activitat econòmica de Catalunya”, a banda d’un accés més senzill a finançament pel contacte directe que la banca pública mantindria amb el BCE.
Prudència fiscal
Davant les demandes d’alguns partits i sectors empresarials d’emular als comptes públics catalans el camí de rebaixes d’impostos que han seguit altres territoris de l’Estat espanyol, Mas ha defensat que cal “ser molt prudent en fiscalitat i intentar que aquest àmbit sigui coherent”. En aquest sentit, la consellera ha assegurat que els pressupostos de la Generalitat estaran llestos “com abans millor”, tot remarcant la confiança de l’executiu de Pere Aragonès en la seva aprovació. Tal com ha recordat la cap d’Economia, els comptes del 2023 compten amb una important bestreta de 3.000 milions d’euros que els agents del diàleg social ja han exigit que “no es deixi perdre”.
Més enllà dels comptes catalans, Mas ha reiterat la necessitat de reformar el model de finançament “injust i ineficient” de les comunitats autònomes. Davant un període d’incertesa econòmica en què el deute adquirit per pal·liar la crisi de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna “afectaran la Generalitat”, la consellera ha exigit que s’executin, a més, totes les inversions pendents de l’Estat a Catalunya.
Un temps dolent per al BCE
El vicepresident del BCE, Luís de Guindos, que ha acompanyat Mas durant la jornada a S’Agaró, ha pronosticat uns “mesos complexes” a la Unió Europea en termes econòmics. Les darreres estimacions de la Comissió Europea confirmen el temor a la recessió tècnica al continent, amb contraccions del PIB comunitari d’un 0,5% durant el darrer semestre del 2022 i del 0,1% a principis del 2023. Així, l’exministre espanyol ha avisat que “s’enduriran les condicions financeres” als estats membres. El curtterminisme dels mercats, assegura, impedeix que alguns d’ells llegeixin correctament l’impacte de la inflació i, per tant, la necessitat de les pujades de tipus d’interès.
Davant la difícil situació monetària, De Guindos ha reiterat la necessitat que les ordres del BCE pel que fa al preu del crèdit vagin en la mateixa línia que la política fiscal dels estats membres. L’estratègia dels executius de cada país ha de ser, etziba el vicepresident, “molt més selectiva i temporal” que durant la pandèmia, i centrar-se exclusivament en l’atenció i la cobertura a les persones, empreses i col·lectius més vulnerables. “Si hi ha una política fiscal que comença a considerar-se irresponsable en un entorn de normalització monetària, immediatament els mercats comencen a elevar els interessos”, avisa De Guindos.
El BCE continuarà, així doncs, amb les successives pujades de tipus, en tant que “és important que hi hagi una trajectòria clara de desacceleració de la inflació”. La caiguda de preus, explica, suposarà una recuperació de la renda real de les famílies del continent, a més d’una estabilització dels mercats financers que evitarà l’augment descontrolat dels preus dels futurs.
