El representant italià al consell executiu del Banc Central Europeu Fabio Panetta apropa la fi del cicle de pujades de tipus d’interès. Si bé el banquer central reconeix que “encara no hem arribat al final” del camí iniciat el passat mes de juliol, reconeix que “no hi som lluny”. Panetta s’expressa, així, en la línia que van establir la presidenta Christine Lagarde i el vicepresident Luís de Guindos el passat dijous, que van allunyar les exigències dels falcons amb els 25 punts bàsics a la pròxima reunió.
En una entrevista amb el diari francès Le Monde, Panetta ha reconegut que la taxa d’inflació europea –encara al 6,1%, a diferència de la catalana, que podria fins i tot trencar el llindar dels tres punts al maig– és massa elevada, i insta el BCE a fer la feina necessària per “tornar-la al 2%”. La “principal amenaça” per l’estabilitat de preus que busca Frankfurt, apunta, es troba en el mercat laboral i l’estabilització empresarial –és a dir, en els possibles efectes de segona onada provocats per pujades massa agosarades de marges empresarials i salaris–. En aquest context d’inflació principalment interna, el BCE s’ha de preguntar quan frenar les pujades, i no on se situa el punt d’equilibri, raona.
Supervivència europea
Panetta, a més, alerta que un impuls massa intens dels tipus d’interès pot empitjorar una situació econòmica comunitària que, amb l’excepció d’Alemanya, continua sòlida. Els efectes de l’enduriment monetari, apunta el banquer, “es faran sentir a Europa durant els pròxims mesos”. Un encariment ràpid del crèdit i dels diners pot refredar massa el consum, el principal motor de la recuperació posterior a la pandèmia, i acabar d’enfonsar uns ja malmesos grans mercats. “No podem descartar la possibilitat que la demanda interna continuï dèbil i que això es tradueixi en una debilitat llarga de l’activitat econòmica, o fins i tot en una recessió tècnica”, avisa.
Nou model de creixement
Més enllà de la urgència de la política monetària, Panetta ha reclamat a les institucions europees una “revisió del model de creixement” de la Unió. Segons el banquer, l’estratègia de desenvolupament “basada en energia barata i deslocalització” –per a la que és imprescindible una relació comercial fluida amb actors internacionals volàtils– ja no existeix. Per tant, l’economia europea s’ha d’adaptar “al nou paradigma geopolític” i apostar per l’autonomia estratègica com a horitzó a mitjà termini.
