Els clients de la banca han canviat molt. Les entitats financeres dedicades a empreses, especialment als Estats Units, s’han adaptat a una classe emprenedor socialitzada, educada i professionalitzada en entorns digitals -els nous empresaris, en argot d’internet, son connectats terminals, i qui gestiona els seus diners també ha de ser-ho-. Un model de negoci i d’execució del mateix que semblava plantejar-se a futur com una alternativa sòlida al finançament i l’estalvi tradicionals va esclatar el passat mes de març amb la sonada fallida de Silicon Valley Bank, seguida pel gran First Republic o l’especialitzat en criptomonedes Signature Bank. Un esclat bancari motivat per escenaris de pànic financer que va posar en escac el conjunt del capital nord-americà, amb repercussions fins i tot a una més prudent i sanejada Europa. La concentració de clients o el pes dels tipus d’interès sobre les inversions a llarg termini són importants factors de risc que van contribuir a dinamitar les entitats en fallida -si bé un recent estudi en què ha col·laborat la Universitat Pompeu Fabra demostra que hi hagué un vilà inesperat: Twitter-.
Una anàlisi de més de cinc milions de piulades, des del 2020 fins a la fallida del banc californià, elaborada pels professors Javier Gil-Bazo (UPF), Anthony Cookson (Boulder), Christoph Schiller (ASU), Corbin Fox (James Madison University) i Juan Felipe Imbet (Université Paris Dauphine), mostra conclusions clares. Una comparativa de bancs amb factors de risc similars demostra que la presència en converses de xarxes socials correlaciona amb un substancial retrocés en el principal factor públic de rendiment de les companyies: el valor en borsa. Així, segons el professor Gil-Bazo, l’estudi demostra que “aquells bancs amb molta exposició a les xarxes socials, especialment a Twitter, van patir pèrdues més importants que altres bancs amb factors de risc similars sense tanta incidència” a entorns digitals. Com apunta l’acadèmic, casos com el de Silicon Valley Bank, si bé estan impulsats per escletxes prèvies -en aquest cas, l’alt percentatge de dipòsits no assegurats i les importants pèrdues causades per les pujades de tipus d’interès en relació amb valors a llarg termini- un discurs negatiu a les xarxes socials exacerba la debacle.
Els dos bancs més afectats per la crisi, el Silicon Valley Bank i el First Republic, van concentrar justament abans de la caiguda als mercats la major quantitat de piulades amb termes clau relacionats amb el seu mal rendiment -principalment Run (fugida de capitals) i contagion-. A més, es especialment cridanera la relació entre el ritme de piulades i la caiguda de la cotització en borsa dels bancs afectats. En el cas de Silicon Valley Bank, la davallada del preu dels seus títols comença a produir-se el dia 9 de març de 2023, poques hores abans del primer allau de piulades relacionades amb la liquiditat de l’entitat. El valor de la companyia cau definitivament coincidint amb un pic de més de 2.500 piulades diàries. Els resultats, asseguren els autors, “són consistents amb la idea que els dipositants van fer servir Twitter per comunicar-se durant el pànic bancari”.
Si s’observa el conjunt de la mostra, com constata l’estudi elaborat pels cinc experts, les entitats que se situen a la part alta de la taula (el 33% més alt) pel que fa a referències i converses a Twitter durant la crisi bancària van acumular unes pèrdues en el valor de l’acció el doble de greus que els que van ser ignorats pels usuaris -amb, de nou, factors d’exposició al risc similars en tots els casos-. Si bé Gil-Bazo reconeix que el discurs mediàtic sempre ha tingut un paper rellevant a l’hora de decidir els ritmes del mercat financer, en el cas de fugides en l’era de les xarxes socials es donen una sèrie de característiques que disparen l’efecte. La velocitat i multidireccionalitat de les comunicacions a XXSS multipliquen la influència de missatges negatius, i l’exposició permanent a dades en directe fa girar la roda del pànic bancari fins provocar autèntics desastres. A més, a diferència dels mitjans tradicionals, no hi ha una regulació estricta sobre el que es diu a una xarxa. “Un periodista està subjecte a restriccions, però les xarxes són la jungla, qualsevol pot dir el que li vingui en gana”, assegura el professor, tot apuntant que fins i tot s’han investigat piulades en relació a possibles fraus -inversors curtistes, per exemple, que volguessin afeblir una entitat contra la que haguessin apostat als mercats-.
Comunitats de terror bancari
L’estudi, però, no només analitza l’efecte de les piulades, sinó també del perfil que les emet. Segons confirma Gil-Bazo, aquelles entitats sobre les que van conversar usuaris relacionats amb el món de l’emprenedoria, el venture capital o l’ecosistema start-up van patir pèrdues substancialment més copioses. El mateix Silicon Valley Bank, el banc de les start-ups, és la millor mostra: la majoria dels seus clients, founders d’empreses emergents o inversors en el mateix entorn, gaudien de ràpides connexions entre ells. A xarxes, de fet, formaven part de les mateixes comunitats, cosa que va permetre una certa coordinació de respostes davant la mala situació de l’entitat. “Aquesta comunicació i coordinació -assegura l’investigador- va accelerar el procés”. Val a dir que la concentració de clients en un col·lectiu o sector és sempre un risc bancari, en tant que un problema industrial exactament on s’opera pot ser catastròfic. Twitter no canvia fonamentalment aquest risc, però sí l’eleva.
Segons els inversors, a més, no es tractava de bancs especialment dèbils. En el cas de First Republic, especialment, els empresaris i emprenedors consideraven operar mitjançant els seus comptes una sort de segell de qualitat. “Et coneixien pel teu nom, i sempre t’oferien finançament”, recorda el professor, a través d’anècdotes de col·legues i fonts empresarials. El fet que tothom busqués un espai en aquestes entitats, però, va anar finalment en detriment de la seva supervivència. “Si un empresari parla amb altres dipositaris i obté senyals pessimistes -balanç deteriorat, retirada de fons, marxa de comptes- acabarà traient els seus diners”, reitera l’expert.
Regular les piulades
La rellevància que adquireixen les xarxes socials en els fluxos comunicatius que afecten els mercats financers, apunta Gil-Bazo, força entitats i reguladors a seguir-les de prop. “Tant reguladors com els mateixos bancs han de monitorar de prop les converses a xarxes socials públiques i anticipar-se a tendències que puguin posar en dubte la seva solvència”, argumenta l’autor. En el cas de Silicon Valley Bank, principal objecte d’estudi, la relació amb usuaris i missatge no va ser òptima. “La política de comunicació del banc va ser imprecisa, inoportuna i va crear incerteses”, critica l’investigador. Una bona estratègia de control de danys a xarxes en moments de tensió bancària, així, esdevé imprescindible per sobreviure a un entorn de tensió financera. Els bancs que “puguin sobreviure”, conclou, necessiten “bones comunicacions” per salvar-se de situacions extremes. En el cas dels bancs centrals i altres entitats reguladores, estan forçats a refredar les converses. “Quan detectin aquests esdeveniments, han d’intervenir per calmar els ànims del mercat”, incideix.
