Des de divendres passat occident s’ha recobert amb una aura que fa 15 anys que no es veia, la de la crisi financera. Tot va començar quan el californià Silicon Valley Bank (SVB) era intervingut -un fet sense massa precedents- pel govern dels Estats Units. A partir d’aquell moment la por es va apoderar dels mercats i la setmana va començar amb grans pèrdues a les borses europees a casa de la desconfiança cap al sector bancari. Aquesta mateixa desconfiança, a més, es va apoderar d’un banc en particular –Credit Suisse– que va haver d’arribar al límit de demanar un rescat al banc central suís per intentar evitar la fallida. En resum, la setmana al sector bancari occidental olora, més que mai, a un assaig general per una nova crisi financera per culpa de la impudència de la banca.
Tot plegat va començar divendres quan SVB, entitat especialitzada a oferir dipòsits per a start-ups va ser intervinguda per Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits (CFSD) pels dubtes entorn de la seva liquiditat i solvència, que es tradueix en el tancament de l’entitat. Aquests dubtes arribaven perquè el banc esperava registrar unes pèrdues d’uns 1.800 milions de dòlars només durant el primer trimestre de 2023, així com la seva intenció de realitzar una col·locació accelerada d’accions de 1.750 milions de dòlars per a sanejar la seva posició de capital. El problema de tot plegat és que una gran cartera de start-ups significa que tens empreses amb dipòsits que necessiten molta liquiditat i en aquest cas SVB no va encertar en les inversions correctes per poder mantenir la liquiditat que necessiten aquestes empreses emergents. Resultat: la fallida per manca de liquiditat i la pèrdua de confiança dels inversors.
Tot aquest conflicte amb les start-ups no només ha estat un conflicte SBV, sinó que s’ha reproduït a tot occident, amb el que es podria dir que s’ha acabat la bona ratxa d’inversions milionàries. Després d’anys de recaptar grans quantitats de diners per invertir a les start-ups, els inversors s’han topat amb la situació convulsa que viu l’economia mundial actual amb la crisi de després de la covid, la guerra d’Ucraïna, la incertesa del mercat i una política monetària cada cop més restrictiva han acabat per desincentivar les inversions milionàries en start-ups. Tot plegat ha provocat que les start-ups, principal negoci de SVB, estiguin tirant cada cop més del seu propi líquid, fet que provoca que hagin de tenir molt més a mà els seus dipòsits i que els bancs puguin oferir de forma quasi immediata els diners que necessites, cosa que no va saber fer el banc californià.
Biden opta per regular més el mercat bancari
La caiguda en picat de SVB va provocar que el sistema financer nord-americà entrés en pànic així que les autoritats, començant pel president Joe Biden, van decidir prendre partit acostant-se als mètodes europeus, és a dir anunciant noves regulacions i apropant-se a la manera de funcionar del sistema a Europa. El primer va ser el mateix Biden que dimarts va sortir en roda de premsa per defensar la solidesa del sistema financer i va enaltir la rapidesa de les autoritats a l’hora d’intervenir SVB, un fet que no es va produir el 2008 amb Lehman Brothers i que va desencadenar l’última gran crisi financera.
Per donar encara més confiança als ciutadans i als inversors, Biden va insistir en el fet que “no hi haurà pèrdues suportades pels contribuents”, ja que els fons del rescat de les entitats fallides provindran d’un fons que es nodreix d’aportacions del mateix sector bancari. Ara bé, Biden va mostrar la màxima duresa amb els directius de les entitats, assegurant que “seran acomiadats” i que els inversors en les entitats intervingudes “no seran protegits”, ja que van assumir riscos. “Així és com funciona el capitalisme”, va cloure el president nord-americà.
A part de tot això el dirigent nord-americà ha reclamat aquest mateix divendres al Congrés endurir les sancions i controls contra els executius bancaris, assegurant que després de les fallides de SBV, Signature Bank i First Republic, “no hi ha ningú per sobre de la llei”. “Quan els bancs fan fallida a causa de la mala gestió i a l’assumpció excessiva de riscos, hauria de ser més fàcil per als reguladors recuperar la paga dels executius, imposar sancions civils i prohibir que tornin a treballar en la indústria bancària”, ha sentenciat el mandatari.
Biden no ha estat l’únic que ha alçat i demanat més regulació del mercat bancari a l’altra costa de l’Atlàntic. També ho ha comentat la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), que ja va assegurar que està avaluant imposar regles més estrictes per als bancs mitjans dels EUA amb l’objectiu d’evitar que es repeteixi un altre episodi com semblant al del SVB. Segons va assegurar aquesta mateixa setmana el britànic Financial Times, el banc central nord-americà estaria revisant els requisits de capital i liquiditat que fixa per a les entitats, especialment en el cas d’aquelles amb actius entre 100.000 i 250.000 milions de dòlars. Així mateix, la Fed també avaluarà les proves d’estrès que realitza cada any per a examinar la capacitat dels bancs nord-americans per a fer front a escenaris econòmics i financers adversos.
Trasllat a Europa en un dimecres negre
Tot plegat, però, no es va quedar als Estats Units, perquè el pànic a la banca es contagia de forma d’una manera sorprenent. El primer, i de moment l’únic, a intuir una possible fallida ha estat Credit Suisse. Ara bé el cas del banc d’inversió helvètic no és nou, ja que fa mesos que corre perill i que ha perdut la confiança de la seva clientela i inversors. De fet, aquesta nova crisi de l’entitat suïssa es va desencadenar després que el principal accionista, el banc nacional saudita, assegurés que no ampliaria el seu capital, unes declaracions que van provocar una caiguda desfermada en borsa. Aquesta crisi, en la que per molts moments va semblar que es perdria un dels bancs més importants del Vell Continent, es va solucionar amb la intervenció del banc central de Suïssa quan va anunciar un rescat de 50.000 milions de francs suïssos que van evitar que es confirmés, com a mínim de moment, la tesi que Credit Suisse serà el nou Lehman Brothers.
Tota aquesta situació va contagiar la resta de borses europees que han passat l’última setmana pintades, en gran part, de xifres vermelles. El pitjor dia de tots va ser aquest dimecres, arrossegades per la crisi a Credit Suisse. L’IBEX-35 es va deixar un 4,37% amb la banca liderant unes pèrdues que van ser massives. El Banc Sabadell va ser el ‘fanalet vermell’ amb una caiguda del 10,49%, seguit del BBVA que va perdre un 9,60%, el Santander amb un 6,89%, CaixaBank (-6,72%), Bankinter (-6,46%) i Unicaja, que va perdre perdut poc més d’un 6%. A la resta d’Europa la sort no va ser massa millor. Per un costat el DAX alemany va caure un 3,27%, mentre que a França el CAC 40 va cedir un 3,58%. A Londres el FTSE 100, es va deixar un 3,83% i el FTSE MIB italià, un 4,37%.
Continua la política monetària restrictiva
Tota aquesta tempesta perfecta se suma ve condicionada per l’augment de les polítiques restrictives dels bancs centrals. A Europa el BCE va anunciar el tercer encariment del crèdit de mig punt, que va situar la ràtio en un 3,5%, arribant als volts dels pics assolits durant la crisi financera del 2008. A més, la fallida SVB i la crisi Credit Suisse També han provocat moviments a l’Euríbor, que en les últimes jornades ha caigut a un ritme rècord. De fet, la ràtio hipotecària es va arribar a situar en el 3,5% després de fregar a principis d’any els 4 punts.
Les polítiques restrictives, però, no s’han limitat al continent europeu. La Reserva Federal, segons les grans empreses del sector financer, apunta a una nova pujada de 25 punts bàsics després de la fallida de SVB. Ara bé, el màxim dirigent de l’organisme nord-americà, Jerome Powell, tot fa pensar que el nou augment dels tipus d’interès podria arribar a ser de 50 punts bàsics. El cas del Banc d’Anglaterra és similar, si bé la situació del mercat britànic sembla ser més estable que la dels seus competidors. De fet, les expectatives per a la pròxima setmana, quan s’anunciarà la nova pujada, oscil·len entre un encariment de la lliura de 25 punts bàsics i la total estabilitat. Com avança l’agència Reuters, els inversors londinencs “aposten fortament perquè el Banc d’Anglaterra aturarà la seva ratxa de pujades dels tipus d’interès” aquest mes de març després d’haver assolit el màxim històric del 4% ara fa un mes.
2
