L’Estat espanyol es manté com un dels pitjors mercats per al vehicle elèctric a tota la Unió Europea. Segons el darrer indicador d’electromobilitat de la patronal del sector automobilístic Anfac, el nivell espanyol d’implementació del model es queda a tancament del primer trimestre en un 11 sobre 100, poc més d’un terç que l’assolit pels principals mercats comunitaris i menys de la meitat del total de la UE. Amb aquestes dades, només la República Txeca i Hongria queden per sota d’Espanya en l’acceptació del vehicle elèctric.
Amb el mercat espanyol tràgicament endarrerit, els grans entorns europeus per al cotxe elèctric continuen el seu camí amb un creixement estable de la compra d’electrificats. L’absolut líder en penetració del vehicle alternatiu roman Noruega, amb un indicador prop de quatre vegades superior a la mitjana europea –156 punts pels 42 de les principals economies comunitàries–. Alemanya i els Països Baixos es mantenen per sobre d’una penetració superior als 50 punts, per sobre de mercats menys desenvolupats com França o el Regne Unit. Destaca el creixement de Portugal, que si bé es manté per sota de les xifres mitjanes de la Unió, lidera l’alça trimestral, amb un creixement proper als dos punts sobre 100.
Territoris electrificats
Només quatre territoris del conjunt de l’Estat superen la mitjana espanyola en penetració del vehicle elèctric al mercat: Madrid, amb un sòlid 15,6 sobre 100; Navarra, amb un 13,6; Catalunya, que es queda en un 13,2% i les Illes Balears, amb un marcador proper al 13. Val a dir, però, que Catalunya lidera amplament la xifra de vehicles elèctrics sobre el mercat total, amb una valoració de 20 segons Anfac, quatre punts superior al 16 que registra tot el territori espanyol.
Amb tot, l’Estat continua molt lluny de tots els objectius del mercat del vehicle elèctric. Segons els càlculs adaptats d’acord amb les mesures de foment del vehicle elèctric de la Unió Europea. Segons Anfac, a tancament del 2023 s’hauria d’arribar –per anar al ritme a què obliga la CE– a uns 190.000 vehicles alternatius, si bé el primer trimestre s’ha acabat amb només 25.450 unitats mobilitzades, un 13,4%. L’Estat acusa, també en aquesta transformació, la seva tendència a la conservació i l’envelliment del parc mòbil –un dels més antics d’Europa, amb més de 13 anys de mitjana–.
Manca d’infraestructures
Com les patronals del sector insisteixen sovint, l’electrificació a l’Estat espanyol està afectada per una munió de vicis i mancances, entre les quals destaca el minso desplegament d’infraestructura de recàrrega a les vies del país. Segons el darrer baròmetre de l’electromobilitat, l’Estat compta només amb un 7,9% dels punts de recàrrega amb què s’haurien de comptar a finals de 2023 –uns 18.128 carregadors pels 45.000 que hi ha a l’horitzó–. Val a dir, però, que aquest era el límit final establert per al 2022, que s’ha hagut d’endarrerir fins al 23 per l’extremadament lent desenvolupament de la xarxa de càrrega.
Si s’analitza la implantació territorial de carregadors durant el primer trimestre, Catalunya lidera amb molt el desplegament de la xarxa de punts de recàrrega, amb prop de 5.000 –fregant el 20% del total de la disponibilitat d’electrolineres a l’Estat–. Només s’hi apropen la Comunitat de Madrid, el País Valencià i Andalusia, amb entre 2.000 i 2.500 carregadors públics –de nou, extremadament lluny dels objectius europeus, segons identifica la patronal Anfac–.
