El govern espanyol ha demanat a la Comissió Europea 6.000 milions d’euros més a la Comissió Europea en el marc dels fons NextGenerationEU. Concretament, aquesta és la tercera sol·licitud de pagament de l’estat a les institucions europees i està vinculada a 24 fites i cinc objectius. Aquests, segons ha informat aquest dilluns la mateixa Comissió abasten diverses reformes i inversions que ha dut a terme el govern espanyol en els últims mesos en els àmbits de les transicions verda i digital, les pensions, la recerca, el desenvolupament i la innovació, l’educació i la formació professional a més el sistema sanitari, l’ajuda a grups vulnerables, els procediments d’insolvència, la qualitat de la despesa pública i la prevenció de l’evasió i el frau fiscals.
Després d’aquesta petició d’Espanya, la Comissió estudiarà la sol·licitud i enviarà una avaluació preliminar al Comitè Econòmic i Financer del Consell. Cal recordar també que el Pla de Recuperació i Resiliència del govern espanyol està finançat amb 69.500 milions d’euros en subvencions. Alhora, l’estat encara pot sol·licitar 7.700 milions d’euros addicionals en subvencions suplementàries. Tot i que per rebre’ls cal que Espanya executi les inversions i les reformes que s’indiquen al Pla de Recuperació i Resiliència.
Perillen els fons?
Tot i aquesta nova petició de l’estat espanyol, la Comissió podria vetar el nou enviament de diners. De fet, el passat mes d’octubre l’agència Bloomberg ja va publicar que el govern espanyol encara no ha aprovat un nou sistema d’auditoria, que podria provocar que Espanya no rebés aquesta quantitat de diners, ja que és un dels objectius que es va marcar i comprometre amb Europa per poder rebre els fons.
El possible bloqueig europeu a la petició del govern espanyol arribaria després de rebre una pròrroga de nou mesos per implementar aquest nou sistema d’auditoria, que hauria de servir per controlar el compliment de les fites i objectiu del pla de recuperació. Ara bé, el que falta d’aquest pla és el control de les dades d’empreses estrangeres i facilitar encara més informació sobre els beneficis reals d’aquestes empreses al territori espanyol.
Un altre possible motiu pel qual la Comissió Europea podria aturar l’arribada dels fons europeus a Espanya seria la poca inversió efectuada fins ara. Un clar exemple és l’execució del PERTE del vehicle elèctric, ja que de moment fins ara només s’ha assignat un 19% dels recursos esperats. Segons la resolució definitiva de les ajudes dedicades a les empreses del sector, els fons europeus només seran capaços de mobilitzar uns 2.252 milions d’euros en inversions públiques, un 18,9% de les previsions de l’executiu espanyol, que s’enfilaven fins als 11.900 milions. Per defensar la baixa inversió pública, el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va assegurar que els més de 2.000 milions d’euros anunciats havien de facilitar una inversió privada superior als 10.000 milions.
2 
