Alemanya ha confirmat que la seva economia entra en recessió. Segons les dades d’evolució del producte interior brut publicades per l’Oficina Federal d’Estadística (Destatis) del principal mercat europeu, el país encadena dos trimestres consecutius amb moderades contraccions. En concret, va tancar el 2022 amb una caiguda trimestral del conjunt de la seva economia d’un 0,5%, i registra a finals del mes de març una caiguda del 0,3%. “Després que el creixement del PIB entrés en territoris negatius a finals del 202, l’economia alemanya registra ara dos trimestres negatius consecutius”, ha confirmat la presidenta de Destatis Ruth Brand.
Alemanya, així, és la pitjor economia de les principals de la Zona Euro en els darrers trimestres. Berlín perd així terreny en comparació amb l’evolució del PIB espanyol, italià i francès, que sostenen un creixement per sota de l’1%. També destaca negativament al costat de competidors internacionals com els Estats Units, que va tancar el primer trimestre amb una acceleració del conjunt de l’economia durant el primer trimestre. Segons Destatis, el gran àncora de l’entorn productiu i de consum alemany entre el gener i el març ha estat la inflació -que no ha estat capaç de controlar com altres estats membres-, que ha provocat un enfonsament de l’1,2% en la despesa de les llars.
Menys compres
L’alimentació, com ja és tendència a Europa, ha estat el principal disruptor de la despesa privada a Alemanya. Aliments i begudes lideren el retrocés de la inversió de les famílies al país, acompanyats per la roba i el calçat, que també mantenen preus molt elevats. Quant a béns industrials, el potent mercat automobilístic alemany s’ha vist fortament colpejat per la reducció -quan no retirada- d’algunes de les subvencions i ajudes per a la compra de vehicles elèctrics i híbrids. Així, la caiguda de la despesa final al país registra una caiguda del 4,9% a finals de març si es compara amb el darrer període del 2022.
Des de Destatis centren el mal rendiment del mercat interior del país a la crisi de preus, en tant que no hi ha un retrocés important dels ingressos dels consumidors finals. De fet, el mercat laboral alemany roman fort durant el primer trimestre, amb un creixement interanual de la força de treball de l’1% interanual, fins als més de 45,6 milions de treballadors. Tot i això, indica l’institut nacional, la productivitat laboral global cau un 1% en comparació amb l’anterior trimestre, mentre que la productivitat per treballador es contrau un 1,1%.
La inversió no nota la crisi
En un sentit contrari al del consum, les inversions en capital tanquen el trimestre a l’alça. La formació de capital fix al sector de la construcció s’ha disparat entre el gener i el març prop d’un 4%, mentre que la dedicació a maquinària i capital fix industrial accelera per sobre del 3% en els primers tres mesos de l’any. A més, el mercat exterior se sosté per si mateix, amb un creixement de les exportacions del 0,4%. La crisi de preus, això sí, ha limitat les compres internacionals: La frenada d’importacions de combustibles com el petroli i els seus derivats, així com les corresponents al sector químic, fan caure el muntant total en prop d’un 1%.
4 
