El govern espanyol apostarà decididament per corredor atlàntic, després d’haver-lo deixat oblidat en un calaix. Així ho constata l’anunci de la inversió de 16.000 milions d’euros per desenvolupar aquest corredor que recorre tots els territoris del nord de l’estat i passa per Madrid. Davant de l’anunci d’aquesta nova inversió milmilionària, la Cambra de Barcelona ha reclamat aquest dimarts que aquesta actuació no afecti la “planificació urgent” de les noves inversions al corredor mediterrani, especialment en l’àmbit del transport ferroviari de mercaderies -és a dir que Madrid no posi per davant el corredor del nord al mediterrani-.
Cal recordar, però, que sobre el paper l’Estat preveu destinar una inversió similar als corredors Mediterrani i Atlàntic pressupostos. Concretament, al corredor mediterrani li corresponen uns 1.700 milions i a l’atlàntic 1.650 milions. A més, la Cambra reclama que aquestes inversions s’executin del tot i que no es desplaci l’ordre de prioritats, ja que ambdues infraestructures acumulen retards importants i són necessàries per assegurar una millor connectivitat amb Europa. En aquesta línia, la corporació recorda que aquesta infraestructura és un dels passos previs per millorar la competitivitat de les empreses i reforçar vies de transport més sostenibles.
Com ja ha destacat la corporació en altres ocasions, l’Estat preveu assolir una connexió en ample internacional/mixt al llarg de tot el corredor mediterrani català gràcies als fons europeus cap a l’any 2025. Però, asseguren, aquesta connexió s’aplica sobre una base insuficient, atès que barreja diferents tipus de serveis -passatgers i mercaderies- sobre una infraestructura comuna i també implica sobrecostos en els passos transfronterers.
És per això que la Cambra reclama al govern espanyol que miri més enllà i planifiqui ja noves actuacions per corregir aquesta situació i anticipar i resoldre a temps futurs colls d’ampolla en la infraestructura. En aquesta línia, la corporació presidida per Mònica Roca, considera que cal tenir en compte que l’Administració de l’estat preveu incrementar la quota del ferrocarril en el tràfic terrestre de mercaderies del 4% actual al 10% en l’horitzó 2030, seguint els compromisos descarbonització del transport marcats des de Brussel·les. De fet, la corporació recorda que els treballs que s’estan portant a terme dins l’àmbit regulador Europeu van en aquesta línia, com per exemple amb la modificació en marxa del Reglament 1315/2013. Aquest document, que regeix el desenvolupament de la Xarxa Transeuropea de Transports, incentiva la idea de tenir un ample de via únic en tota la xarxa bàsica transeuropea l’any 2030. Una regulació que clarament s’ha fet perquè la península Ibèrica es passi a l’ample de via europeu.
El “tap” espanyol
A part de tota la base tècnica de les inversions en infraestructures, la Cambra de Barcelona valora positivament la inversió anunciada al Corredor Atlàntic. Consideren que, com el corredor mediterrani, l’atlàntic ha de contribuir a “millorar la cohesió social, econòmica i territorial” dins de la Unió Europea. Ara bé, també recorden que l’any 2030 és el termini marcat per completar la xarxa bàsica de transport intraeuropea que inclou els dos corredors que passen per l’estat i, en aquest sentit, el corredor atlàntic acumula importants dèficits en termes d’electrificació, voltatge i capacitat. Aquests retards provoquen que la xarxa espanyola actuï com un “tap” per a Portugal. En definitiva, la Cambra considera que la manca d’inversions en aquest corredor és una de les moltes assignatures pendent de l’Estat espanyol dins del marc de la política de transports Europea.
8 
