La inflació torna a castigar l’eurozona. Els preus de consum als 19 estats de la Unió que fan servir l’euro com a moneda de curs legal es dispara per sisè mes consecutiu, fins al 10,7%, de nou la xifra més alta de la seva història. En comparació amb el setembre, els preus han pujat vuit dècimes, impulsats principalment per l’energia, els aliments, l’alcohol i el tabac, si bé tant els béns industrials com els serveis continuen a l’alça.
En concret, els preus energètics han pujat, segons les dades publicades per l’Eurostat, un 41,9% en termes interanuals, mentre que l’alimentació ho ha fet per sobre del 13%. La dada d’inflació subjacent, que no té en compte cap d’aquestes dues línies de productes, també creix mes a mes, en aquest cas en quatre dècimes. Així, es dispara en prop de sis punts i mig en termes interanuals, una xifra similar a l’espanyola (6,3%).
Les dades facilitades per la Unió Europea indiquen que l’Estat espanyol és un dels països membres amb una menor influència sobre la inflació comunitària. El 7,3% espanyol queda només per sobre de França, amb un IPC del 7,1%; i per sota de Malta, on els preus s’han enfilat enguany un 7,5%. A l’altra banda de la gràfica, els preus a les repúbliques bàltiques –Estònia, Letònia i Lituània– dupliquen la mitjana de la UE, amb un interanual del 20%.
Escalada mes a mes
Segons les dades de l’Eurostat, en comparació amb el setembre els preus a la zona euro han augmentat un 1,5%. L’encariment de molts productes bàsics accelera, així, respecte del mes anterior, quan es va quedar en el 0,5%.
Els efectes de la inflació sobre l’economia europea ja es fan notar. Segons les dades del mateix Eurostat, el PIB dels 27 s’ha alentit substancialment al tercer trimestre. Així, l’activitat econòmica al continent només ha crescut entre el juliol i el setembre 0,2%, cinc dècimes per sota del registrat entre l’abril i el juny. Es tractaria, doncs, de la variació positiva més baixa des del primer trimestre de 2021, quan Europa va encetar la tendència cap a la recuperació.
Per països, Suècia va tancar el trimestre amb la taxa de creixement més elevada, un minso 0,7%. L’Estat espanyol s’ha situat exactament en la mitjana de la Unió, amb un increment del 0,2%; mentre que veïns com Portugal o Itàlia acceleren entre el 0,4 i el 0,5%. Talment com en el cas de la inflació, les repúbliques bàltiques són les que mostren una situació més inestable: l’economia letona, per exemple, ha patit una contracció de l’1,7%.
