Hongria, en certa manera, fa trampes. El país dirigit per Víktor Orbán, un dels actors més volàtils i conflictius d’entre els mandataris europeus, només imputa a les empreses que hi operen un impost de societats del 9%, molt per sota de la mitjana de la Unió. L’objectiu, la captació de negocis per la via de la competència fiscal -a la baixa, com entre les Comunitats Autònomes a l’Estat espanyol-. La república d’Europa de l’est, així, renuncia a igualar la càrrega fiscal del seu teixit productiu al de les economies de referència del continent a canvi d’atreure aquelles firmes que no vulguin aportar a la hisenda dels seus països el que allà s’estableix. En la línia hongaresa hi ha moltes de les petites economies de la Comunitat, com Xipre o Bulgària, amb un tribut sobre la facturació empresarial del 10%. A l’altra banda del ventall, l’impost de societats a l’Estat espanyol és del 25%; així com dels líders comunitaris, com França (30%) o Alemanya (29%).
Els grans països europeus, així com les grans potències econòmiques mundials, pretenen establir un fonament regulador que limiti la competitivitat a la baixa en el règim fiscal: un impost mínim de societats global amb un tipus real del 15%. De fet, un dels principals impulsors de la mesura ha estat el president nord-americà, Joe Biden, que ja a mitjan 2021 el va reclamar per evitar l’evasió de les grans corporacions nord-americanes. Segons els seus propis informes de resultats, Alphabet -matriu de Google- van pagar només 3.000 milions d’euros d’impostos dels prop de 70.000 que van ingressar el segon trimestre d’enguany. Es tracta d’un terç del muntant que haurien de contribuir només per societats d’aprovar-se el nou règim global, tot i que la xifra engloba el conjunt dels tributs que afecten la firma. La tendència es replica amb gegants com Microsoft, Amazon o Apple, i no només.
Són aquests gegants els que es troben al focus de l’impost mínim. L’objectiu del programa BEPS 2.0 de l’OCDE, on s’emmarca la mesura, és gravar aquelles firmes que facturin un mínim de 750 milions d’euros, principalment els líders tecnològics. L’exemple de Google, com apunta el vicepresident de la comissió de fiscalitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya Arnau Farré, és dels més sagnants: tot i que opera a tota Europa, tenir la seva seu corporativa a Irlanda li permet declarar allà la majoria dels seus ingressos. Segons el registre mercantil, doncs, només va pagar a l’Estat espanyol 8,8 milions d’euros, amb uns ingressos declarats superiors als 131 milions d’euros. “Com que la matriu és a Irlanda, justifiquen que el valor afegit es genera des d’allà, i el marge de facturació s’hi queda”, amb un tipus nominal -abans d’altres deduccions- del 12,5%, més de 10 punts més baix que el de l’Estat.
Com apunta el professor de Dret financer i tributari a la Universitat Oberta de Catalunya Benja Anglès, el principal objectiu de la Unió Europea per adoptar aquesta proposta és evitar la deslocalització empresarial dins les seves fronteres -a banda, és clar, d’augmentar la recaptació dels estats membres-. La divergència de condicions i necessitats fiscals dels 27 i la sobirania de cadascun sobre la seva política impositiva, però, dificulten arribar a un acord. Si bé durant la tardor del 2021 la OCDE ja va tancar un pacte per a l’aplicació d’aquest tribut global, i, per tant, la seva aplicació a Europa seria una simple transposició, una directiva fiscal d’aquest abast exigeix unanimitat entre els membres. Això ha permès el bloqueig, precisament, d’Hongria, en una línia que abans havia mantingut Polònia, un país que, curiosament, té un tipus nominal -no necessàriament real- de l’impost de societats del 19%, quatre punts per sobre de la línia base proposada per les grans potències.
Fugir als impostos baixos
El principal objectiu de l’aliança pels impostos mínims és mantenir els negocis als països on tenen la seva activitat. El tribut, explica Anglès, aspira a “reduir les diferències de tributació per evitar la deslocalització d’empreses dins el territori comunitari”. Aplicar el 15% global aconseguiria, així, apropar les taxes a l’activitat empresarial a tots els territoris de la Unió per prevenir que les companyies, principalment tecnològiques, aterrin a països amb una pressió fiscal més baixa.
És precisament aquest l’objectiu de les administracions que limiten l’impost. “Amb un tipus tan reduït, Hongria resulta un país molt atractiu per a empreses que volen operar a Europa, especialment aquelles que ho fan per internet”, explica l’expert de la UOC. El recapte, doncs, s’equilibra tot i els baixos tipus fiscals, en tant que l’atracció de les seus fiscals, tot i que l’activitat empresarial es produeixi a la resta del continent, manté els ingressos corresponents a societats. “Malgrat tenir un tipus molt baix, el fet que s’hi instal·lin més empreses i amb rendes més altes” manté els ingressos a costa dels de la resta de membres.
Negociacions europees
“La pèrdua de recaptació pot ser molt significativa” per a les grans economies europees, alerta Anglès. En tant que són les que concentren l’activitat empresarial, així com els tipus més elevats , l’Estat espanyol, Alemanya o França són les que tenen més a perdre amb la fugida de firmes a entorns fiscals més atractius. Les cinc principals economies del continent -els tres esmentats, a més d’Itàlia i els Països Baixos- volen accelerar la seva aplicació. Així ho va escenificar la ministra d’Afers Econòmics i vicepresidenta primera del govern central Nadia Calviño, en compareixença amb altres caps de les principals economies de la Unió de tot signe com el liberal alemany Christian Lindner o el conservador francès Bruno Le Maire. El bloqueig hongarès i polonès evita una resolució dels 27 que exigeix unanimitat, i la solució dels ministres econòmics de les potències és aplicar la taxa mitjançant un mecanisme de cooperació reforçada, que demana per aprovar-se un quòrum més limitat. En cas d’aplicar-se aquest format, només nou països haurien de votar a favor de la mesura de l’OCDE.
El problema digital
Si bé fins ara la deslocalització era un problema exclusivament de grans empreses, per la gran inversió logística que comporta el trasllat de la seu a un país amb tipus impositius baixos, la digitalització pot facilitar la fugida de negocis de menor mida. Per a una empresa digital, l’activitat econòmica “implica molt poca estructura corporativa”, explica Arnau Farré. Espanya ha tingut en compte aquest risc, i tal com apunta Farré, “els ha avançat per la dreta”. Ja ha establert als Pressupostos un tipus mínim efectiu del 15% per a tota companyia amb una facturació superior als 20 milions d’euros -un avenç “poc habitual”-.
Impostos i normes
L’impost mínim global de societats, però, és només una de les dues potes del programa BEPS. El primer pilar, apunta Farré, és l’aplicació de mesures concretes per evitar la deslocalització. La combinació d’ambdues eines, segons l’economista, és una estratègia prou fiable per començar a tallar les ales a l’evasió fiscal cap a països amb tributs baixos. La taxa comuna, però, és una “mesura molt més concreta i senzilla d’aplicar” que les consideracions reguladores, en tant que aquestes estan “menys clares” que un tribut amb un tipus concret i tancat.
Tot i això, com afegeix Anglès, si bé la mesura és benintencionada encara ha de netejar moltes de les seves arestes. En primer lloc, els paradisos fiscals “en cap cas s’hi adheririen”, per tant la seva fiscalització continuaria sent necessària. A més, la mateixa OCDE encara no ha trobat un punt comú per repartir la recaptació generada per un impost global. “Especialment les multinacionals”, lamenta el professor de la UOC continuarien amb la seva “estratègia de buscar països on la tributació de societats sigui, fins i tot, nul·la”.
