La Generalitat i la Sareb negocien des de fa mesos la compra del lot d’habitatge més gran que s’ha concretat a una comunitat autònoma. Segons ha avançat El Periódico, el banc dolent fa temps que treballen a “definir el perímetre” d’una transacció que serviria per augmentar el parc d’habitatge públic del país. La portaveu del Govern Patricia Plaja ha confirmat l’operació en la roda de premsa posterior al consell executiu, detallant que l’horitzó és adquirir uns 1.000 habitatges de diversos grans tenidors amb actius al país, entre ells uns 200 de la cartera del banc dolent -una transacció per a la que dedicaran na partida de 100 milions d’euros-.
Les negociacions, apunta Plaja, estan sent complicades per la manca de disponibilitat de bona part de la informació necessària per valorar els immobles. “Cada cop que des de la Generalitat es demana informació, sembla que reclamem que ens facin un regal”, critica Plaja, tot assegurant que molts dels habitatges controlats per la Sareb estan “en condicions pèssimes i ni tans sols s’hi pot entrar a viure”. “Els hi costa molt donar els detalls tècnics, físics i d’ubicació dels habitatges”, lamenta.
Neguit al Govern
L’executiu català dubta de la viabilitat de la iniciativa d’incorporar actius immobiliaris de la Sareb, no només per la inacció del banc dolent sinó pel disseny polític per part del govern espanyol. Així ho ha reflectit també el conseller de territori Juli Fernàndez en una missiva a la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana Raquel Sánchez. Segons Fernández, en els darrers temps s’han “intensificat” els contactes entre Govern i entitat per posar a disposició catalana els actius immobiliaris que aquesta encara conserva.
En la carta a la ministra, Fernández ha mostrat el seu “neguit” respecte dels plans anunciats per Pedro Sánchez de posar 50.000 pisos de la cartera del banc dolent a disposició de les administracions públiques de tot l’Estat –un moviment que tindria especial incidència a Catalunya–. El titular de territori rebutja que l’aplicació de la mesura es concreti “mitjançant acord del consell de ministres”, i no estigui a disposició de les administracions territorials. La Generalitat, argumenta el conseller, ha de tenir al seu abast la totalitat del patrimoni del banc a territori català “no solament per augmentar el reduït parc d’habitatge social sinó també com a mecanisme de retorn a la societat del capital aportat pels ciutadans”.
Convergències tenses
Segons la missiva enviada per Fernández, els horitzons de Moncloa i Generalitat són els mateixos: la “necessitat d’augmentar el parc d’habitatge social” a Catalunya i al conjunt de l’Estat, substancialment inferior que als mercats europeus homologables. Tot i això, la posició catalana rebutja “qualsevol mesura adoptada forçosament”, com ara els 50.000 habitatges de Sánchez. La política d’habitatge, en un context de crisi habitacional, ha de ser “també compartida i consensuada”. Destaca, a més, que el parc públic d’habitatge ha de ser gestionat des del territori –”per la Generalitat juntament amb les administracions locals”–.
Dubtes des de Territori
L’anunci de Pedro Sánchez i les mesures adoptades al Consell de Ministres encara no s’han concretat. Així, des del Departament asseguren que desconeixen la distribució territorial dels 21.000 habitatges que es posaran a disposició de les administracions, ni dels 14.000 ja ocupats que passarien a un règim de lloguer social. Tot i les negociacions, consultats per l’ACN, des de Territori neguen conèixer l’abast del patrimoni de la Sareb a Catalunya, i critiquen la manca de “concreció” de l’anunci de Sánchez.
1 
1 